sábado, febrero 21, 2009

digui. digui?

-
utédes no tienen ni puta idea de lo que me gutan los sobaos pa siegos. aquets melindrus tan i tan tendrets que se desfan a la boca com aquell qui res. i ja no diguem ré si dispone usté del sacrosanto plaser de remullar-los en un tasón de leche con galletas. marededéusañó. achò és lo que un "picha y holo" transalpino denominaria en el seu argot pupulà com "bocatto di claudia". i és que no tenim remei, no señó. és tal com quan parlem del famoso dia la tortilla. ¿par qué té de ser el dijous "gras" el dia la tortilla y no puede ser el dia de la dama que las fabrica, usia "el dia de las tortilleras"? jo busco i no trobo per cap puestu del santoral cap onomastíca que sea en santo homenaje y selebrasión de las tortilleras de nuestra patria. que haberlas haylas. y muchas. y sino se pasean pels presiossos revolts de la carretera que va de Martorell a Terrassa. entonses como ya dije las cosas son asi. cuestió de interpretachón. i si té de ser positiva pues mol milló. i tal com deie el meu admirado grupetto de Canet de Mar...son coses de l´idioma. senscapmenadedumta. el lenguaje nuestro de cada dia ens permite una tal quantitat de sircunslòquios, parabólas i verbigràsias variadas que fot canguelu. en cada conversasión de baruchu s´hi troben una anorma ramillete de suterfúgios en forma de jocs florals dialectals que ni a una jodía aula magna de comsevól univarsitat de esas que pueblan el culto panorma literario nasional. és algo mui evidente que el tipo de juegos presents al carrer... tenen molt de suco... i per sobre de tot... oral...
.