-No entiendo ni mucho ni poco, más bien todolocontrario, que por esos mundillos de LeoMessi exista tanto periodista que en sus muy diversas alocuciones personales sepa pronunsiar correctamente el dificultoso vocablo vulcaniano "Eyafanojcküll" como puto coño se diga, y por el contrario no nos sepa decir con la corrección y el nivel adecuados la tan complicada palabra (o apellido) "Alemany"; bien, análizandolo pormenorisadamente, yo supongo que debe costar lo suyo, debe requerirse sierto nivel 'A' medio-profundo. Si és que parece que digan "a la mani, coño, todos, a la mani". Mare de Déu senyor. A veure fills meus, delepejeu-me, perdó, perdó, deletrejeu-me (és a dir, "spelt to me") l'apallidu "alemany", així, mica en mica com qui no vol la cosa, ho heu de fer com els nens petitets, i sobretot prohibit de dir "a la mani"; a vera, que us veig avenir, que sóu més perillossos que el Messi devant del Reina. Pues mireu, es pronuncia com si la paraula esmentada acabés amb una gluriossa "Ñ" pancho-ibérica; vamos, com la de ÑBA. U sia poca broma amb els temes palatals i patatals. Es que siempre pasa igual, pronuncian terminasiones acabadas en "él" como la de Sabadél... y olvidan repentinamente que el entercorcheado fonético debiera acabar en "ei": muy malo si lo hacen expresamente, mucho peor si lo hacen por supina igno-rància. Mejor pase del tema, pues personalmente creo que todo eso no tiene remedio se mire como se mire, del izquierdo o del revés. Asín que vaya a gusto del personal, y que cada vez que oiga esa mítica frase sabré de buen seguro que el Sr. don Mateo se nos va de marcha "a la mani". Visca la Diada!
-
Atensión, peligro, los chinos nos invaden! Vade Retro mísero pueblo oxi-dental !!! Miren, entre los demasiados bares por doquier, una esquina tras de otra...las tiendas de cosas a sién y otros menesteres varios, tenemos tal invasión de limones que pa qué! veo ama-lillos hasta dentro de contenedores, ya me los imagino hasta durmiendo parloteando su infinita verborrea semichismosa, gran vocabulario colonisador. Quien me iba a desir hace sien anos que del lejano odiente vendrían los nuevos conquistadores del viejo mundo (o inmundo, segun se mire). Els xinos s'ho estan quedant tot. Sí senyores i senyors. Però tot, tot, tot i una miqueta més. Tenen putiguetes per totes les cantonades, i venen al "por menor" i també al "por mayor". Sempre li sumriuen a la cara fent-li ansisadores dentetes, fent-li carones i ganyotes variades, ara, la veritat es que fotent negocis son la biblia en verso. Els hi diuen els jueus d´Orient, i no m´extranya pas. I coi que amb raó ja els hi anomenen, llavors s´han guanyat bé la fama dic jo. Doncs això, aquesta gent no s'estan de res, invaeixen "Trafalgares Squares" amb llurs meravellossos encanteris en forma de roba especialment per dones. També bolsos i jerseis i un potosí de feroms de lotus blau. Vamos, els putus amos del teixit i de la pòlvora, de la impremta i del mercat borsàtil. Bo i tot que no treguin el darrer enginy asiàtic en forma de simpaticota llumina fosforescent de generossa melodia; bé, en tot cas jo els hi aconsello millor no s'ho prenguèssin seriossament no fòra que en cabat els enredèssin com a chinitos, i és clar...
-
Atensión, peligro, los chinos nos invaden! Vade Retro mísero pueblo oxi-dental !!! Miren, entre los demasiados bares por doquier, una esquina tras de otra...las tiendas de cosas a sién y otros menesteres varios, tenemos tal invasión de limones que pa qué! veo ama-lillos hasta dentro de contenedores, ya me los imagino hasta durmiendo parloteando su infinita verborrea semichismosa, gran vocabulario colonisador. Quien me iba a desir hace sien anos que del lejano odiente vendrían los nuevos conquistadores del viejo mundo (o inmundo, segun se mire). Els xinos s'ho estan quedant tot. Sí senyores i senyors. Però tot, tot, tot i una miqueta més. Tenen putiguetes per totes les cantonades, i venen al "por menor" i també al "por mayor". Sempre li sumriuen a la cara fent-li ansisadores dentetes, fent-li carones i ganyotes variades, ara, la veritat es que fotent negocis son la biblia en verso. Els hi diuen els jueus d´Orient, i no m´extranya pas. I coi que amb raó ja els hi anomenen, llavors s´han guanyat bé la fama dic jo. Doncs això, aquesta gent no s'estan de res, invaeixen "Trafalgares Squares" amb llurs meravellossos encanteris en forma de roba especialment per dones. També bolsos i jerseis i un potosí de feroms de lotus blau. Vamos, els putus amos del teixit i de la pòlvora, de la impremta i del mercat borsàtil. Bo i tot que no treguin el darrer enginy asiàtic en forma de simpaticota llumina fosforescent de generossa melodia; bé, en tot cas jo els hi aconsello millor no s'ho prenguèssin seriossament no fòra que en cabat els enredèssin com a chinitos, i és clar...
