el tinbalé del brúCH CH CH CH (I)

*********************************************************************************

la baritat és que aquet minyÑó va viura bén poc si cumparem la llargada de la ceba bida am la meba més que juràssica adat. però una llachénda com aquesta, oju, que va emfruntar-si als emsèrcits del siñó ñapo-león, allà pels vols del mil buimséns i que va nèicha por si no lo savian al bunic popla de santpudó pues que mereich une petite cumsideratsió. com afachitó els hi diré que el tinbalé té un bunic munumén en el seu hunó anal lloc que va nèicha. molt de oju tinguin, i no aublidin que santpudó és l´antiga pàtria d´un atra mita vivén del basalunisma dels nostrus cors, si sañós, si, del basalunisma dels nostrus alagries...dels nostrus dassamsíssus...aquet atra comonopodiaserdeotromodo ere en pet gordiola. pues achí que durant " la guarra del frantsès", com anumanaven els de la sona del bàches anaquella prassiossa batayeta per duminà el nostru pais, la resistèmsie feie de les cebes des de terres d´igualade fins odéna. memtrastán el dumini dels ñapo-leónicos que ens envoltaven por arriba y por avajo, pues feie que aumentés la repressió contre de natrus. un suldat de nom ichídra va lluità per nostra tarritori. ere el tinbalé del brúCH com pudie vé estat el tinbalé de les ranvles si hagués tingut més suerte i aquet noi tan macu hagués nascut a basalona. els catalans, hómens de gran resistèmsia i d´un curátcha de tota la bida (per emsemple en fram cécs cambó´oo), pues ja teniem la nostra aspatarran figura que defamsés la "patrí" dels carpachos invasós. vam rasistí bastán bé anals framtsesos, i oju per mamaresa havia un foyón de hórdago entre les tropes dels paisus veins, antigas forsas d´ucupació i les nostras guéstes que es feien més i més fortes com qui no ból la cosa. tot aichò pues fins que van arribà al brúCH on aquell marréc insulén els va empaità anatots, ell sulet tucán un simpla timbál a cor que hi vols els va fotra el canguelu a sobra i van sudtí empaitats de pànich. me semble que van havé unes tres batayetas fins el triumfu final, un triumfu més que guluriós.
.
la madparida guàtdia suíssa en prinsipi madparida ens va ajudà bastán. però el milló de tot és la llachénda que diu com la rebaverasió del tinbal aquet amb las parets de la sagrada mumtanyña dels piñus de pedra va fé creura ana les tropes framtssesas que natrus teniem molts més suldadets que ells. i tal va passà, tot gràsies a un tinbal.

els malaits ascensiós sar d´olla-potis

- de bén prinsipi me cumtentava am une escalariyes maca-nícas com les del tall guiri- tànic de la guluriossa plaÇa catañúÑ, però jo ja savie que hi havie un gran risc de passà aquet tràngul que a cumtinuasió els esplicaré anatots bustés. sàpigan que tots els que entren a la meba aumil caseta son els més buapus del uniberso conosio u por conoser i el resto (usia los no entrantes) son llétchus, luléns i capgrossus com el sañó Porta. i a més me fan póo´oo. porsigamos sin más pre-ambulànsias. mitin bustés que els ascensiós de abui die li ramenen el vemtra com si els budells juguéssin a la pitanca tot i que aniá un tema que me porta de curcó. les petaria la chorrada aserca de los momtacargas que utilisem per muntà la sogra de tan en quan però aquet no sirà umjactiu del meu pormenorisado estudio. vaic nà als grans maganséms a fé hu que fan els iaius les tardas de tardó, pues chafardechà els pésios dels purductes, passà un chic de calureta am l´airecondesionao i sobratot rubà chupachúcs del pote la pringà que vén al custat del quioskillo de la plantabaja. achí que vaic baichà en ascensió de la quefeteria asta abaich de tot en un trés i norrés amb velusitat d´elspasmo i de rapén per allò de la inértsia i les fortses centrals del gay-i-leo aquell pues el artiluchi cumemsa a realisà el dasénso i fa de bértigo. mi queria vésnieta como que vomitó el chópet i los grabánsos i que allabós am quell asidén de caiguda lliure per la corda de sero trencada va acabar-la de fuyà de malamanera, pubreta. el récodt de la caiguda lliura va estamparnos contra el suelu i l´emcarragat del porsegút encare va tení els sans pabrots de fer-ma prasisamén anami la cumpa, am hu primet que sóch. allabóntax ens vam treura en camilla i navem més marechats que el decót al sudtí de comsevol puticlum de la siutat,més marechats que un cargulet dins d´un tiobibo. pues que desde quell die d´autus he gafat una térrie i una manie ensuputàbla ana questas caichas de ferru culat que penjan dels editfisis modernos ...siguin de la marca que sigui, tan si són de la sar d´olla-potis com si son de la lista del chínler aquell.