jueves, octubre 23, 2008

el trileru del meu barrio




- jo el atra dia vai nà al colmado de la cantunada del meu carré a buscà un petit asquerro de pastas gallo, i és que vulia fer-les al caliu am una miquete de binotinto. entónses el putigué dels cullons me va dir que no m´estés amsulutamén de ré i que m´agafès un parell de paquets am la consabida oferta del dos per uno. resumta que els vai fer caso, en com arribo a ca meba me trobu que un dels dos paquets de pasta està sumamente corcomío pels cucúts i curcat fins els descosios tot ple d´ascarossus i llefiscossus bichos, mich gusanos-mich urugas. semble ser a jusgar por el lamentable aspéto de la sitada bolsa que el coi de producto estaba caducao, més o menus com la meba bunica siñora. mitin bustés achò va ser lamentabla i dasansisán. jo me vai creure per burru i maniato que me van prendra el pelo de malamanera, de forma bill i cubarda i poso a messi per testigo que achò que els hi esplico és veritat como la bida misma. vusuchúru. pero com jo no sóch chavi (ni mucho menos) pues alasóras ni alves ni rafamàrques vai agafà l´asquerro de pastas am mano diestra i vai tornar cal putigué a fotra-li pel putu culo el alimento no consumío, i a purtestà aserca de semejante atrosidat cometia en nonbre de la santa iglesia contra mi honorable persona.
.
entonses vai posar de nou a la prestacheria el alimento grillao y en burdo servisio a la negligensia del vendedor le dediqué una tanda de soesidades por haberme osequiao con tamanya falta de rispeto y considerando hasia mi anorma persona. le dije asin : "oiga, so desgrasiao de mietda, ¿es que acaso no conosia aquella dita tan nustrada que diu que el cliente sienpre tiene de rasón?, ¿es que usté no ha escuchao lo que disen los del corte guiritànico hasia su legión de gastadores? miti busté, aquet tracte anamí, de vendra´m pruductus caducats, de vuler envenenar-me de manera míssera, achò, no anià daret. jo el mato a busté anaqui mateich so cabró malpartit. a ese buen ser que entra y usté le vende pasta gayo caducà y trasnochà..."a usté le debieran de ensartarle en un potro cual oca o pato y después colocàrmele en su vinagreta pa servir al consumit d´or de turnu" que jo siré un pancha-cuntenta però ningú té dret d´engatussarma y de consederme aquello que disen de la lievre por el conejo: ni l´amu del spar que aqui denunsio ni el de las joroba apresiados.
.
si sañós si, jo racunec que soch un pobra paria que com aumil pemsionista, pues servidor no tiene aonde ir ni aonde caer pero tengo mi correspondiente diguinitat que un putigué d´un comsevol colmado no esfereirà de cap de les maneres. jo que me andurreo a la puteta llarga tots els llocs del barrio per anar a la reserca del meu paquet de pastes "el gallo" de tota cumfiança, sabiendo que no tiene pérdidas, sabiendo que mea caliente y que caga frio. ¿ustédes creen que esto hai un derecho ni tan sequiera mínimo? eh? callejeando y buscant cargulets sense banyes com un boris isaguirre de la vida, a por su paquetillo perdido ni se sabe donde ni se sabe cuando. un bon home que numés vol arribà a casa i trubar-se a taula els seus fideus a la cassola bén calantunets allà a la taula, preparats per la mestressa, tot esperant a ser daburats per la meba dantadura pustissa. snif. como esta grave afremta no podia quedar agreujada de tal manera pues allabós vai posar un bunic patardu dins la bolsa de fideus caducats i lin vai turnar al merda de putigué. vuervo a casa i me cojo el mando teledirigio y se lo hago de reventar en sus morros de serdo una ves apretao el coi de putunet del mando. finalmente, tot va acabà bé i li vai machacà el seu careto amb l´esclat del producto tan premeditadamente vendío en una intensión de dudosa honorabilidat y elegànsia y es que utedes tienen de conprender que la cosa no podia de quedarse ahí ni mucho menos. el asunto requeria de un acto de ajustisiamiento y vengansa salbaje contra el trilero del meu barri...