.- pues me recotdo quan purtave crossas i ja els parlo de fa anyos, que vai entrà dins d´un puestu on van tallà el sumenistro de lús i per tan ens vam quedà a umscures. en aquell presís instante jo estava cumprán sellos dins d´una antiga filatèlia del casc antich de basalona; la butiga ere fosca, a les palpentes que gairebé un se trubave daspués de ser rebut pel venedor, un home d´aspecta lugúbre que achi de bon prinsipi me feie bastanta póo. les estanterias que guardaven colecsiones de tinbres llegaos de todas partes del mundo paresia que amenasaran con desplomátse asobre de un servidor. achi com una mica pas-pantat vai dirichir-me cap al butigué del anticuario aquet i li vaic demanà una série de sellus de los anyos mil setesientos chochenta, estanpitas provenientes de cartas padticulares embiadas por mari-antón Ñeta anal sañó lluís i un númaru rumanu que no me recotdo bén bé de quin ere. asin que sensa més dumtes vaic premdra una desisió i vai cunprà amb els meus aumils estalvis una edisió de la culecsió vinguda espresamén del pais framsés via bastilla-parits-basalon: allabó me va custà la tira recotdo que sobra unes quinsa mil pesetunetas d´entónses. l´home no aseptava tarcheta de crédit ni talunari, numés bulie pasta contante i con sonante, que un cop treta de la butchaca dareta del meu viejo gabán, va agafà amb molt d´esma.
.
en aquell lucal del bell mich de les ranvles feie una hudrurósa pudó a humitat am una fuscó de mil nimónis que semblave tot plegat la casa del terró. el berdete dels llibres dels prestáchas dunaven un toque d´antiguitat i mitis-sisme a l´asumto que ni la casa de la monéa i tinbre de la capital de l´estat, que supongo asin vista desde la lejania, debe ser más rónnica que algun que altre jugadó de nostru primé equip de fumbol. asin que de buenas a pirmeras me lo tomé con calma, tramquilitat i sobretot serenó, molta serenó. ja eren dos véses en aquel mesmo mes tropesando en la fuscó i no m´en savie avení de la meba comfusió, i tó debio a que algú m´havie enredat el die que me va dí que els sellos costaven més cars quan més antics eren i desda luego no sempre és aichí. si busté visita comsevól butigueta de tabacos, un estanco del seu barri per posà un emsemple, pues depenén d´aón bulgui embià la ceba carteta o asquerro pues lin cubraran una tárifa o un atra. pues am els sechéis de culemsionista sucseéich el mateich, trubarà que tenen un présio sagons el lloc, la data i el acontesimiento que tengan a vién de represemtar. a partí de quell mumén tan i tan guluriós me vai adunà que no feie cap falta de nà a cunprà d´espresso al sentrolasiudat, que no m´estés per rumansos i els encarragués a una editorial de questes com ni ha tantes que fan les cebes edisions per vemdra al púmblic en un quioscu del seu carré en la bunica forma de fatscícles. aquell dia siertamemte estave vién comfundío i el pallu de la fillatèlia del carré mariausiliadora, que suposu siria una sancta siñora però bastan pencas, no tuvo dingun riparo de artvertirme sobre el asunto el cual me llevó despistao ante su presémsia....
.
