- pues sí sañós meus aqui on me veuan vai furmà párte de una falla; mon cap de catró ere el bunic culufó d´un aspatarran castell i jo ere quell ninot per cremà però sens cap cumplémsa avido Ú por a ver. sàpigan que a pesà d´achò me van cremà billmén els madparits dels chotós com fan am comsevol altra figureta pues la meba sancta parsona no va sé endultada pel sañó mestra fallero. allabóntaX per salebrar-hu van tucà unes fanfàrries com el cant valamsianu. poch dispués van sudtí les siñores folleras amb els seus llampánts trajus de llentechóles i amb les cebes peinetas, memtra allà ere ella tota prasiosa.... però fén més nossa que cap atra cosa: els astic padlán de ma siñora. daspués van pusar-si a desfilà moltas parsonas al daban del meu munumén en humanatcha al ninot follero, ja dispusats a inicià la cremà de totes les pubrisones figuretas que me miraven anamí am cara de pena, aichi com l´asquerro. l´ajuntapelas va cul.lucà en vell mich de la plasuleta de la vila una falla més. el pobla ere en festes am mutiu del san llusét, otramentedicho dia del apnegado u die del pera, un atra munumén daban meu am la meba siñora miran-me fimsament. llabós va cumamsà a fer-sa fósc (usia de noche-nit) i les tracas, els gaúchus i els focs d´art i ufisi van fé presemsia am els seus estruendós suroll memtra els emcarragats de la pirotérnia calaven un foch ana la meba emsalén steàtua
.
allò semblave la sargrada en qui secsió am el caballé rijkaart torcremada al fremte tucan-me els sants pabrots am la tórcha ulimpica. vai cumamsà a crimar-me,les flames me daburaven per tots els puestus i en un tés i no ré quells sañós falleros me van fuyà bén fuyat. pel suelo quedaven les tsendras u sanisas ascampades pels vultáns i quell bunic castell de cartró va disaparèicha am mon cap de ninutet de fira gran va deichà de sumriura per senpra més. vai pensà que mala sótt pels chotós que s´hu van perdra!
