.- pues que el temps és breu i per tan és dos véses bueno i achi el tenim de biure; bustés vachin tirán que jo niré recullín... menos aquí a can basalona on tiren més que recullen. la varitat és que fa molt de tienpo que ja no sabem qué coi es dimsfrutà am aquet clum dels meus desamós i tal vegade no anià manera que ens passem més d´un parell de tanplurades de felisitat fumbulera. aquí semble que els periodos de crisi agafan embransida i no ni ha qui els aturi, i desda luego no sirà padqué hi hagi sañós sosis i patisáns que su ensumin desdenfóra am bastanta am felasió. i és anaquet pum que jo vulie d´arribà: un bunic dia de glòria no dura el mateich aquí com a can purdrit i achò hu diuan els hechos consumios. ¿putsé sirà que aquí som més lléchos? ¿u putsé que és que a cal asulgrana som masse sanissus? a mi no m´hu pregumtin padqué no hu sé pas, l´unic que m´ensumu és que el sagrat dia que ens va parí aquell sañó suisso de bin-tortur, vam trepichà el món am la puteta cambiada. ¿sirà cosa del astrus? no, esperin, are canviando de térsio jo els padlo anabustés de la diosa futúna, i no pas dels catacracs que li foten una tanplurada bone per tres de lulentes. i no sirà per la lliga que ens han futut al garete la colla de mamotretos! els dies de dibina glòria queden bén llunyñ dels nostrus cors i aujalà no guèrem de passà una trabessera del desierto de sinco anyos com la que vam fé no fa gairas tan-pluradas..
