domingo, julio 06, 2008

are mateich sóc perdudet anúna discuteca de Choret

.
- me se hase nesesario haserles sinco séntimos ni que sea por caridat guiris-tiana. cuamdo utédes estén fruiendo de este emselente póts, jo siré si Dios mediante desea y corrobora en una bunica buaté de choret de már. apa, pot lo menos tomassen alguna cupeta pot mi, ja hi poden cumansà a agità el frasquillo de las esénsias o bién agradesio cubatiñu i vinga a moura l´eccleston ni que sia en el meu honor. anami de bén seguru que no me trubaran anadarrera la pequenya pantalla. soi livre, soi un honbre sibernetíco, mità an-drade, mità an-siano, que no puede de atenderles por padeser una endisposisión fiestera. esta noche vai en busca de culets. però de culets dels aicharits, dels de dabó,no culets com els de la meba penya basalunista; aquets estan com jo, ni fan pachoca ni ré que se li asembli. a veura si am els meus sién anyos i puquet més no ting daret a fer aventuretas com el endiana-llóns aquell. és que no puedo ligar-camas? a ver si me emcuentro la er mossa mosa que meresco, una mossa digna de encaje i bunica de encuadre. bull una mossa que faci joc am la meba adonisiaca estanpá. miten, m´inpótta un putu bledu que no me se faci d´atimà, a véra, lu primé és lu primé, hàntes el metalícu que l´esperítu, lu inputan és que sia una nuieta am poc de caráter pero molta pechonalidá (no sé si m´asplicu) i que se postee deban la meba esbelta figureta de bon-Jan. en cabat jo sóc una mena de Joaquim Chicoy a la catalana. yo, pa que me entiemdan vién, en su dia que me lo propusí, me puse el listín vién alto
.
- jo sóc un cill del Saljbadó Elsprius però sensa poema ni proxa ni nada que se le parésca. jo me he nat a buscà una siñurina que emdafinitiu canvie mi bida de dalt a baix. y de paso mi bisa esprés y mi master-carda . jo no me hándo con rodeos. voy diréto al fondo del bujero, a las claras y sin hipocrésia. yo en soi de sinsero como la bida misma y voy de fremte asta donde haga farta. tan com les posin me fa igual. ja sian rusetas u muranetas sobratot que arrapleguin pesetunetas. si la mullé que me trobi és una bona parsona, perfecta. si está bona, meraballós. i si a sobradetot té pela llarga ja ni su puguin imajinà. achí com que els deicho el bloch i aqui se quedan todos utédes conpuestos y en sensa núbia, usia sensa mi. are, consti que de materia-lista no en ting ni un pèl, tot el cuntrari, més bé m´arribo a materia-gammarussa però ja m´està bé. tapoc nesesito més per anar per quet món.... y una cuseta més que casi m´ulblido. me hagan la bista grossa de la pallaruca que tengo en la foto, no és més que un bulgar recuetdo de tienpos prehistorícos que nunca de la bida debieron esistir. no es más que un espétro de lo que fué però que mai havia d´haver sigut, un sierso de mal agúero, un ascarós recuetdo de niñés. ya le he preparao una tanda de sinco tranquimasines disueltos anal gotet d´aigua pa que la bruicha s´els begui quan se desperti a michanit. i una més: en lo que respemta a demà al damatí voten con seÑ, am mol de seÑ y curdura, però por ensima de todo métanle una real patá en las posaderas del santo bacón...
.

.

.