miércoles, abril 01, 2009

ni el policorrectismo ni la diplomasia van conmigo

-
yo tanbién querría haser la pás con esa gentusa pero no puedo. més que desitjar les paus, seria allò de ballar sobre la seva tomba perica. are, achò si, yo no quiero que, pues como quien dise, aporvechando que esa presiosa montaña sagrada se tambalea de mala manera, se les desmorone ensima als meus amics de tota la bida i les entierre sin piedat alguna. esto podria suseder en un momento de desgràsia... y sin beberlo ni comerlo. quina mala sort... si las denominadas causas naturales els enfonsèssin a sota terra. allabós resultaria que una colla de brètols i bandarres diria que ja no tindriem rival siudadano ¿qué par qué? pues és bén llóchic d´atrabanda. parqué no existirien els nois blanquiasules a quienes meter mano de vés en cuando. fins i tot he llegado a sentir que desear esas cusetas son de ser mala parsona i en canvi jo sóc bona parsona...pues per achò sóc basalunista ¡qué carai!. en caso contrario jo no seria pas basalunista i alashoras si que seria una mala parsona. pues mirin, are mateix me siento urgullós, cufoi i segurooooooooooooooo, de ser més anti-ascarós paricu que mai antes lo habia sido. ire al infierno potser. quina póo que ting, marededéusañó. atimada muraneta perica, perdona todos mis pescados por desear todas estas cusetas tan dulentas cap aquella colla de macarras sinvergüensas i churissus del otroladodelasiudat. ¿ustedes creen? aquella chantussa de can ràbia...aquella tifa de can pizza tarradellas, pizzas que dichoseadepaso, peores no pueden ser. sea como sea yo no inisié esta guerra contra aquellos vesinos. si de caso, quienes inisiaron las hostialidades fueron esos cretinos.
.
ens vulien de treura "la supetcopa de paña" que vam cunquistà tot justet ferà un parellet de tanpluradas. vamos, l´único titol que vam guanyà. i gràsies. si jo ja dic, el sentimiento blanco y asúl és en dafinitiu, com una presiosa mescla entre letrina rànsia i bodevil barato injustamente no correspondido. yo ting una vesina puta com las gallinas. és perica. y pa postres la mui meuca me deixa las colillas en el portal. portava més o menos com uns deu dies fent lu mateix fins que l´he enchampada a la mui sorra desgrasiada que dichoseadepaso, espero que muera lentamente. are, entre bustés i servidor, jo li he futut la merda del meu gos restregada en la serradura de su puerta. ni me quiero imajinar la santa alegria que se llevará cuando se disponga a haser "la entrée" en su más que presiossa morada. un clum pernisioso pa la buena salut mental de sus congéneres de espesie, aquets vesinos de l´antiga can Ràbia tenen el gen tiñoso...aquet és un atra tipo de gen bastante peligroso por sierto, en concreto aquet gen és trisómico en par como por ejemplo la edat de lluiset garsía. en sanches libro, presidente él, és una mena de "gazza ladra" que diuen els sañós transalpiños. tradusida a otras lenguas de origen ibérrico seria una espésie de hurraca ladrona, no vol dir pas que ladre cuando habla però gairebé casi. i quan no és el tema del cornejo seviola pues son atras temas como el enlumenao artifisial o la hora a la que juega el vesino de al lado. la qüestió és que els bichos de montjuich son unes ladilles envejosses i timoratas...con estremo complejo d´inferioridat. la veritat, la santa verja morena va dir en el seu dia que per salvar-se hu tenen de bén negre, si fa no fa igualet que son porter, en charles kemeni
-