miércoles, septiembre 03, 2008

el camello blanco de San Tiaggo

.
a véra sañores i sañós. ¿el carro do merda de qué coi és ple? pues naturalmén, de merda. ¿i el camello blanco de san Tiaggo que coi era? pues d´altrabanda és bén llóchic. era un camello. pues sifanofa aquesta llechénda és com aquella que bustés a buen saguru hauran sentit més d´un cop i de dos. por sierto, parlán del camello blanco de san tiaggo i de la coca. ¿a que tots bustés descuneichien com m´argrade la coca de pulitics? pues tenen de saber que a casa nostra tenim diferents tipus de coca. per emsempla tenim la de fruita... tan dolsa i tan bona perqué sí. daspués tenim la de cabell d´ànjal, tan u més dolsa que l´anterior. per finalisà tenim la de lladrons. i és aquesta a la que jo me referia quan parlave dels pulítics. i perqué no dir-ho de molts fumbulistes purufassiunals. i a can barsalona tenim uns quants. el purutagunista del póts va ser jugador nostru, am molt de futuro a les cebes esquenes i la varitat amigos mios és que ha fet tal puntada a sa carrera fumbulistica que encare resona de mala manera. jo vull alegrar aquesta nit i mentre escric vull fer un tastet d´aquestes postres de pastisseria tan tradisiunals daspués del bon àpat. oju que a molts ens senta bastán bé. incluso llegaos a los sién. a més de cumplir am un custum arrelat a nostra susietat és una forma de redusir el riesgo de depresión. ya saben que muchos sientifícos disen aquello que el dulsor de la sangre es inversamemte proporsional al amargor del humor. usia que l´amic Ristu no haurà prés en sa bida res de dolsus, sienpre a jusgar por su estao emosional colindante con el eterno cabreo. jo, la varitat, ni puñatera ideia. returnán al tema del san Tiaggo, pues el que deie. aquet santet arribao del brasil en su más tierna infànsia és dels bons afisiunats al juego de asar. si coi si, aquel que dise "de coca a coca y tiropoquemetoca", d´altra banda una gran dita que resumeix l´esperit d´un bunic joc de taula que va venir de l´India...i que a su vés ens fa endinsar-nos a la filusufia emsistensialista de l´amic tiaggo Notas. si la "pela llarga" és que tanbé pot fer mal si no se sap disfrutà am mol de Cocu. ja m´entenen, ¿oi?.
.
en tiaggo Notas, un anorma es-jugadó de fumbol i una milló persona (sobretot en lo que hase referénsia a su nivel mental). bé. aquet noi va caure ja fa mol de temps en un asgarrifós deculíto-supino i desdallabós que no m´ha aichacat cap. pubrissó. snif. i segons esplica el libro de vuenas costunbres y tradisiones consuellentudinarias achò de la coca anirà molt bé pel paladar, allò que s´en diu el tastà una miquete, però és forsa lulén per la salut. i sinó li pregunten al matei dieguito "pelusas". i és que qui més qui menys està ple fins a les celles d´algun visi per petitó que sigui i no cal anar massa lluny. ni tan sols cal anà a la cantunada del carré abón vivim. usia que noi, quan se tenen cundisions aspurtivas i se desaprufiten vilmén pues un se troba amb el que se troba. joves com aquet que hu tenen tot a la bida, dinés i salut i foten el pallús, el maniato i el burinot mereixen que els hi dediqui aquet aspatarran póts. ell s´hu ha buscat sensa parar i tal ha rebut...i anal meu humil judisi està més acabat que els de crús y raya. i no anià més. tal com raja.
.