.aquet matí a primera hureta he nat com fai de manera avi-tual anal bareto de l´amic amadeu, un home d´està per casa entre otras cosas. achi que chinu-chanu he gafat via i vinga cap allà a prendra´m el meu talladet diari, felís com unas castañólas. llàstima que allà tot s´ha espallat de mala manera. resulta ser que un buarru, un indasén de la bida, un dasgrasiat que no aguanta a sa siñora (mai el veic junt amb ella) pues ha tingut el desdén i la desfachatés de fotra´m un pet en tots el morrus. mitin, aquesta és la situasió. ell ere cul-girat cap a la barra de l´amadeu prenent-se un caga-lillu (burrachu, so-burrachu) com diuen uns mandarinus que tenen un bunic antro per la carratera. en quet presís instante va y me suelta el molt porco tal andanada de bientos subersibos que m´els ha estampat des de les cebes sones baixes fins la meba carona. i la varitat que m´ha rasumtat bastán dasagradabla quet desplante i achò que gràsies a déunustrusiñó pues pudor lu que s´en diu pudureta tanpoc és que féssi masse. achi com un esglai d´imperfesió una petita punteta d´esènsia de cuñóña prò de la dulenta com una baron-dundee però a l´engròs. pemso aumilmén que la llufa descarregada am tanta dosi de maladucasió li hurà quedat bén refregada pels seus calsónes. no, si a gusto s´hurà quedat pel coi d´afusilamiento ventisquero que ma futut a sobra, tan, que inclús daspués d´havé près el seu ultimo glupet de caga-lillu s´ha turnat a trencà per la sona rectal que veu com mica en mica arriba la llum del esterior. aquet pobra cagamandúrrias i sus soníos de cámara que ni el gluriós barroco m´estaven inflándo per muméns las santas gardelas...pues allò no ere un sinpla pedo, allò ere una petardà en toa regla i jo ere la inusén vítima de quet atentat contra la dignitat del ser umano y sus nesecidades más bajas
.
però és que el més pichó ere que no m´ha damanat paddó per tamanya ufensa, una vargonye els hi dic jo. en prinsipio he pensao que en vés de mala llet és que al sañó se li han escapat perqué va masse rigído d´esquenas i la surtida del biento fa que la culumna foti de resorte per disparà el percutó anal, en un tremebundo siclo de pompa i sircustánsia que termina con el manido pedo. la segona pèrdua d´aira ha sigut menos potente que la pirmera però feie com més mal al nas. per uns sagundets de ré pues com que me sa ocorrío de clabar-li un Von Mastegot en forma de puntada al culet. ¡¡ i que Bisca el Basalone!! achò ha sigut per la ràbia que m´ha pruduit el coi de morlaco marranu que he tingut la gran dasgràsia de trubar-me d´asquenes mentra m´empassave el meu cafetó am idilica tramquilitat. una infame ascarusitat d´un pringat de la susietat actual, i donin les gràsies a nustrusañó umni-putén que la cosa no susedió a mallóres i m´he tirat enrera gràsies a la inpagabla intervensió del amadeu, que en veura els meus ulls agirats cap al sentro i enfurismat com una bestioleta, com un vulgar audi Morris, ma tranquilisat am una camamilla bén calantuneta. aquesta mena de torpedo am dos potas finalmén ha entrat per on ha marchat i per tan se n´ha anat. bé. am aquesta gluriossa tanda de canonades per babor i per estribor, el trabucaire d´artigues ha deichat una petjada que per a los anales de la històrie hurà quedat inmurtalisada per senpra més a casa de mon amic ama deu (com a ti mismo, com al teu prójimo i com al teu lloru), i de paso tanbé formarà parte del meu atrotinat rostro de iaio desvensijao por las sircunstansias.
.
.
