lunes, noviembre 23, 2009

yo pertenesco al grupo dels s(avis) i dels x(avis)


Kiki Soso Lar Gyalo !!! que los devesos nos protejan ante esta semana tan inhóspita y salvaje como pocas. Entre l´amic Chóse i el Pelele tenim bastante tela por cortar ahí donde lo vén. Ante todo tranquilidat y pocos nervios, buenos alimentos y calmantes 'a dojo'. No hay que pecipitarse damas y cabalieris, en cabat ja farem el que podrem. O el que ens deixin fer. Marededéusenyor, que ens ajudi el gran Manolo "el lama" u sino, el Paquito "el tibetano", que de tan sols mirar-lo a la cara se´m congelaven els dallonsis. Si Déu vol demà a la nit tot el camp sirà un clam; tots els budistes del món mundial haurem d´estar units per la gràsia cumuna del basalunisma universal, fent pinya plens de ferma il.lusió, amb les nostres almas dins d´un puñ, todo en alto, folleteando a la rosa de los cuatro vientos nuestro alegre canto asulgrana, claca en mano diestra, girando el bartulo y esparsiendo nuestras semillas cual rollito chino trascendente en plena época monsónica. Los tifosso mientrastanto tirarán de estrategia y empujarán a los suyos hasiendo 'la rivolta' en torno a un sésped con onse gladiadores por banda. Quan a resultes de tot, les esferes concèntriques d´en Ptrolomeo tirin pel dret i semble que girin i regirin en contra dels nostres interessos...la cosa prendrà el seu camí normal. I jo dic que no n´hi ha dret a tanta mala sort, penso jo, pero la cosa és com és; almenos fins el moment. Achò sí, res no està perdut pues perquè res decissiu s´ha jugat. Oi que si? pues aqui queda dit i rubricat...
.
La cosa esdevé chunga. La cosa esdevé una empresa bastant difisilota, perquè no dir-ho, pues superar per començar el duelo d´avui dimarts contra els lombardos ja ens costarà de lo lindo...ni que sigui per superar aquest parell de defenses tan 'llenyeros' que tenen aquestos mosalbetes d´en chose murriñu. I después venen els altres. Els de blanco inmaculado. Valga´m déu senyor. Que no me pase nada. Quin parell de magnos eventos concecutivos en menys de sinc dies. El present de l´ajuntapeles esdevé d´un 'gluriós' sense precedents. El gran 'saurix' ja és preparat per treure a passejar les seves presiosses grúes per tal d´endur-se els vehicles dels voltants de l´estadi i les putitutes ja treuen fum pels queixals amb el gran negoci del mileni fet caldo durant un fotut patit de fumbol. I mentrestant aqui abaix, a la terra, la bida seguirà igual de matussera en las formas y en el fondo...i sino pues que li diguin a un tal mamorabieta Iª (copríncep dels destrelers).
.
Sepan que en estos presisos instantes me encuentro en trance espiritual y antes de ir a dormir pues como que me se ha ocurrido una idea: i si als italianos aquestos pel partit de demà amb allò que ens falten delanters, ¿pues que tal si els lloguèssim a l´éto un parell d´horetes? a vera, ¿qui coi s´enteraria de tot plegat? i si de cas que no es preocupèssin els italianos que ja els tornariem el morenito sa i estalvi después de finalisat el patit. Yo humildememte pienso que colaria este invento mío de la cesión a nuestras filas del camerunés. Seria siempre a tiempo parsial (todo lo que durara el encuentro); are, la amabilidad del gran Mássimo Morratti haria el resto. Son las vicesitudes propias y ajenas de la melodia de un viejo ansiano seductor barselonista como un servidor, que tiene ideas tales... que ni un puÑetero político salido de la universidad de carabobo.