.miti, fins els cullons. ¿que fot aquet galifardeo anal tour-tour de fransa? que vingui cap a canaletas d´una puñatera vegada que el sañó Porta l´està esperant per selebrà el munt de cupetes que vam acuncarí la propassada tan plurada. és que jo no entiendo pas com anaquet nuiet tan sinpàtic i que se fa tan d´atimà per tutón, aramatei estigui anallà, seguiendo el culote del majó amarillo dels siclistes. i am les cebes uyeres d´intelertual pues com que me se fa cunplicat. prasisamen anami, de festejar titols am la ceba emselènsia de cop i volta veura´l amún i avall de la Gàlia com l´astèrix. snif. a mi m´argradave compartir llur presènsia choiossa a les ranbles de les flós (de les violes i dels violats), apujadet a dalt de la tarima com un comsevol actó de Jolinbut, enfucat pels focos i escridassat pels fans. are ja no l´empenyen, are no el machaquen duramén com abans, are no ploren d´amusió cuntinguda al seu custat. segons la meba visió dels fets jo pemso que el pupulachu no és que sigui més xavi, és sinplamen que no pot accedir a la ceba mistica figura. i com que l´amic ahorcadi alíbes és xavi (com els xavis de grèsia) pues jo estava anamurat d´ell. anamurat per dicharacheru, anamurat per ansisadó, anamurat per purufassiunal, anamurat per ser el ninutet fetiche del basalone. aquet bon hómen que deu portar sincuanta segles "a la teba" és tota una llechenda de passió i de cumprumís per l´escut d´espí, un cult al basalunisma ÑuÑista i una anorma estallío de vitalidat trasformada en prosa periodistíca al servisio del pueblo. i jo sóc el pueblo. i com que jo formo part del pueblo escuchante pues raclamu als de la cupru-rasió catañaña de radiutelevisió que fotin el coi de favor que me l´agafin de les urelles anaquet encanto i el portin a la siutat comtal per senpra més. no me deixeu que fugi cap a fransa de nou, coi, que ja està bé. i a més té com un filet de veu que agrade a la gent gran, auspísios del domund incluidos. l´amic ahorcadio té una tonadilla achi com la del robin chip del famós grupo dels Vii-chys que fa uns trenta anyets rabulusiunaba les discutecas de la sona i és per allò que no ens pudem parmetra el luxa de tenir-lo a cal gabacho perdut enmig del pelotón
.
- bustés tenen la més repajolera idea de qué coi és viura am la espasa de damócles per montera? un sarvidó no, però la cillola del reis de Suèsia, l´ansisadora prinsesa doña Vimtòria putsé si. i és que aquesta noia té molta mala suerte pues anià un grillat entre el pupulacho que li ha agafat bastanta mania i de la grossa... ai pobra dona i se la vol carregà a cop d´espasa, tal com foten els samu-rais am el coi de cataña aquella que talla els caps de guiriguera com si fossin papinus de cal Xisco. i és que no anià daret. amb hu bunica que és. mitin, si anami me diuan que algun maniato persegueix a la enfanta elena de borbotón pues lin dono permís perqué li talli el cap. i lo que faci falta. a véra, no és per ré, sinpatía i grasejo té la muchacha...però de lletcha hu és un rodrigo (i dos, i tres, i sién mil ratos). a véra. no és mania. aquesta nostra cillola reial anal meu humil parer farie més goig sensa cap, numés de cuerpo servicales pabajo i punto, que jo ja en tindrie més que sufisién. és que té una carona la refutuda que inclús arriba a espantar la por; però a la futura reina dels vikingos no me la tuqueu coi. engarchuleu-me bé a la criatura sueca que va de guerrero mich trunat pels carrés d´una bunica siutat a orillas del baltíco...esparverán a tutón i espantán a les criatures...un poseso de cuerpo entero i am ganes de fer aquestas travesuras am la reialessa dels paissos nórdicos. mita noi, la nostra, usia l´enfanta Elena, ni sirà reina ni ha estat mai prinsessa ni ré que se li assembli. ni harto vino. achò si, amb lo bunica i furmossa que és nesesita mascarilla de "jaleo real" per tapar-se el seu relusiente rostro, putsé fins i tot una sala de maquillatge sencera. are, ni nesesita crema revitalisadora (que de vitalitat en té i un carro por sierto), ni dedica su tienpo libre a nutrir als seus curanta marits-chalats...cosa de la que no pot presumí la sañureta sueca que encare no està cumprumessa am ningú. i ja saben tots bustés tal com diu el refraneru... déunustrusañó en dona fabes a qui no en té muelas atramén dit caicháls...
.
