jueves, abril 10, 2008

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (II)

- pues achí que vai agafà el truset de churissu que me quedave embulicadet dins del papé del meu diari espót sempra amb el basalón tot tacat d´aseite per a l´ucasió, m´el vaig nà menján a mussagades... de resultas de lo cual me se partió un pútu queichál. achí me vai tirà tot el descanso del partit, esbufegán d´un duló insuputabla, tot esperán el inisio de la segunda parte entre glupet i glupet de vino ribera valero. semblave que am el tantu de la iaia la cosa més u menus nirie pel bon camí i dicho i echo, a la sagona part del patit la cosa estave més tranquileta pues els nostrus gladiadós asulgranas cumtrulaven més les escumessas germanes. naltrus, usia el nostru guluriós equip tenie més ucasions de gol, am rematades varies que el sañó Noller nave traién a cor que vols, i un enamic alemán que al meu judísit estave més avall tísicamén parlán. desde luego que no van tení cap atra uputunitat com aquella que va treura de manera tan briyán el noi de l´upspitalet tot i que va està a pum de menjar-se-la pel botelapelota. sensa cap sustu de cunsiderasió salbo un sentro que va vení per la dareta del meu ataque naven passán els minutos hasta los canvios del místet com per emsemple el del borjan pel marlboro que a jusgà per les imatchas no van agradà gaira anal respectabla. va agradà més la del framtsés i ja no diguem ré pel que raspemta a la de la iaia que va sé acumiadat del cam amb una sunora ovulasió per part del púmblic congregao debio a su esfuérso, a su tesón, a su coraje i a su cojera. pel que fa referèmsia anala primera sumstitusió sàpigan bustés que jo no vai treura el mucadó pues padqué el tenie ple de móchs i ere un perill pal vesino de grada, entónses como que no, me dije anami mesmo. i de somte, vai mirà cap a la meba asquerra i vaic veura a un mecsicà am cueta i tres potas, la del medio más desarrollà que las otras dos, futén saltirons i estirabots pel córnet com si fos una ballarina del ballet muscóu, hasiendo carreretas am l´atra noi de la masia, el jason faif, en chovani Dios santos. a mi me feie póo que surtís però bé, el noi aquet, en rafamàtques, daspués de treballà tan i tan dur, daspués de patí en una covalesénsia feixuga com pocas, pues que bolen bustés que els hi digui, mereixia deputà de nou am els seus cumpaÑs. entre canvio i canvio pues que los menutos se naven consumiendo hasta llegar a la finalisasión del partio amb un parell més de jugadetas en que vam està a pum de marcà. el sañó àrbit va pità i tutón cuntén com chinchuls naven agafán els seus cojinetes i selebrán de manera bigorossa el triumfu que arrudunia de manera més que meraballossa el nostra passi cap a les semifinals de la copa d´uropa en que ens hurem de veure les cares contra un biejo amigo de la familia: el ménches llunái de ménches, primé patit el die de san Chórdi a la siutat contal, partio de vuerta una setmaneta més tard a terres guiri-tàniques. se preveu per allabórax un llenasso historico anal nostra astadi am lu cual doi por conclusa mi umilde crórnica aserca del patit de cuadtos de final jugao hàntes de aller. un pasito más hasia la capital ec-subietíca, are drússa, no sin pasar hàntes cual rodiyo catalán por ensima de los diablos cojos de ultra-fórt, achò si, la satisfamsió no me la treu ni un elefante beodo


********************************************************************************