- sino estava lu sufisién sordo que aquesta colla de galifardeus del barrio en el cual avito que m´estan daichàn més tapia de lo que estoi am el so atrunadó dels seus patardus. aquet die que abui selebrem sirà un prasiós i aspatarran die de rebélla de san choan, am la ceba coque de lladrons u de fruita, u de crema u de piñols o com bustés els hin dongui el real gusto i gana però nastic árto. nastic árto ni que la meba atimada cupeta-caba sigui la fidel purutagunista de la nit del foch que manen les tradisions tan ansestrals. nastic arto bale? nastic arto de les fugueras que fotan un fum que m´apucha fins el balcunet da ma casa i que no me deicha ni raspirà. nastic arto del joglorio i dels crits i berreos dels cuatra buchachus que quedan sueltus pel carré a les sinc del dematí. abui no ting ganes de nà a ballà. achò l´atra dia. abui prafareicho quedar-ma tancadet a ca meba pues padqué me fan molta póo els fochs d´art i ofici i me fan póo els ganberrus que van am les cebes tracas futén ruido i escandalera por la via púmblica. ja no els dic ré aserca dels que els in dona per pusà a un pobra chinu o a un pobra carpinteru (ja me dirán bustés quin coi de culpa en tenan aquesta pobra gent) al tubu d´escapamén de un turismo u motosicleta. i per no parlà dels burrus que fotan un patardu a sota una caca-perro. anaquets directamén els arraplegava, cop de porra por medio, i els engarchulava a la masamorra més purupera del lugat de los echos. no anià daret am la sancta nit que entra tots plegats em dunarán, no tenan cap cunmiserasió dels nois que por rasones de la edat pues no pudem de suputá els ensordesedores chupinasos del vesino. i ojo que pa dispués, arribaos de la festeta de turnu, no els in dongui anal mosso i a la parienta de fotra un atra de chupinasso prò aquet cop desdal llit. jo dascunec si bustés hu suputaran però pel que fa a un sarvidó m´huré d´amagá "el cap sota lala" per tal de passar la tenpestat de este fetejo como mejó pueda i vién sierto es que ni la tradisión de la pira y de los piraos van a canviar el meu modo de veura aquesta situasió. las barbenas, las re-vellas, ni que siguin de san choan ma musionan i si hu antenan perfemta, però sàpigan que no estoi dimspuesto a dar mi braso a torser por una coca por una raya o per una mique d´alcuól barrechat am aquesta uló a pórbora que anià a l´anbiente de esta nuestra siudat..
poca bóma. anami m´aspantan mol, semblan com uns cañonassos que me gafen de repente quan nastic allà, assagudet, tranquilet analameba galeria, mirán per la cinestra, allà sota el sol-sulet de ple hastío. i la cosa va com va, mitin, rasimnasió i a aguantà el tipo fins que passi aquesta jodia noche que ya manyana sirà com quell qui diu un atra dia, tutón habrá plegao velas i no abrá una jodia arma que se levante de su aposento. entre una cosa i l´altra pues milló tinguem la festa en pau no sigui que s´escapi una faba d´aquestas, s´ens coli pel cúlo i quedem espatarrats en medio el gentio. parlán dels vulcáns, ai els vulcáns. aquells artilugis que fan fuentes de culurins. ai ai que bunics que son. els de culós trobu que no m´aspanten gens. com les bangales. com les bunbetas. i és que soch com una criatureta de déu: si els dic que anami m´argraden els patardus patitons u que fotan poc de ruido u que fan llumeta de culós pues sàpigan que no els enganyu. sifanofa com els vulcans, tanbé arribats de la china. i ja vaiem quin coi de vulcans estan fets aquets mandarins am més de mil cincents milions d´animas procreando més que els cunillets de can mingu. el mascla chinu està fet un bon vulcà. i en cumtinua erupsió. però ré cunparabla anals reis d´oriente que des que van inventà la porvora (i que de poc els va servir en el seu die) van revulusiunà el món de la ingenieria que estudía com fotra un bon pep sensa empassar-se cap faba.
