sábado, octubre 27, 2007

Les infraestructures a Catalunya.


- Cada dia anem a més tal com diu el gran president Montilla, no ens podem pas queixar de res, en cabat agafarem entre tots un terrible mal de queixal: "las obras finalisaran en el tiempo proyetádo, todo bajo control no se hable más...". Exacte, si senyors, les obres del AVE seran enllestides en un tres i no res. Suposo que deu ser almoïna però mai per cap interés i ojo, en cap cas per llàstima. De vegades un servidor té la impressió de ser, malgrat llurs cognoms, un català d´alló que s´en diu de socarrel...


I és que tenim uns veïns com els d´aquella entranyable série de tv3, força generossos i agraïts a més no poder. Estem envoltats d´autovies per arreu, d´una xarxa ferroviària moderna i per acabar-ho d´adobar, d´una excel.lent conexió per aire d´allò que s´en diu estratosfèrica. Ara, no ens queixèssim mai de la vida, us ho dic tal com raja:


- com ens portèssim malament aquesta gent ens pot montar un parellet de mitjans de transport més com aquell qui diu "de Franco" usia, sense pagar:


- tancs (gran model de circul.lació, viable i sostenible alhora , un pèl lent potser però ja va bé)

- algun submarí o vaixell de l´armada (trajecte Ceuta-Barcelona-Ceuta)

- una nova linia low-cost d´aquestes que estan tan de moda amb avions reactors i algun B-52 cedit per l´amic americà


Amb tota aquesta meravella de mitjans no en quedariem pas aïllats, ans al contrari, estariem en contacte amb Madrid cada dos per tres. Quan toqués la sirena o el pito o el que li volgueu dir.
O millor dit,ells estarien més "en contacte" amb nosaltres que no pas nosaltres amb ells...i és que ens estimen molt. Doncs una cosa semblant si fa no fa. Però tranquils tothom, no perdèssim pas el nort que no passa res, encara prendriem mal i tot. Per això us heu de dir a vosaltres mateixos allò que diu "la vida sigue igual para bien o para mal..."


El cas és, estimada audiència lectora, que llavors no ens podriem pas queixar de res ni protestar pel laberint florit de les infraestructures del nostre pais, perqué en aquest cas esdevindrien per terra, mar, aire i "a toque de corneta". Emili.