lunes, febrero 16, 2009

el dia que me vai quedar bén fotut

-
pues resumta que cuando era de més jovenet, un dia acaesió en ca nostra una cosa de autèntico espanto. y aúnque parésca de mentira, todavía me recuerdo de esos acontesimientos mui pero que mui luctuosos, tal como si habieran susedío ayer mismo. la familia, en perfecto grupetto, ibamos a reunirnos enrededor de la tauleta per fer el nostru tradisional àpat navideño, quan en un gutet d´aigua mol petitó que hi havia sobre la taula, un gutet en prinsipi mol innocentó, havia un sinfín de petites impureses producto de diversos lavados bucales efectuados la noche anterior
-
el muniatu mon pare s´havia eixugat els morros amb un d´aquells enjuagues tan tradisionales en los cuales el buen hombre se tirava més de mig hureta al lavabu debán del espejo. i tot per qué? pues per tal de fer l´adecuada neteja ginjival...tan i tan necessària dins la nostra higiene pasunal de cada dia. i es veu que hu feie am tan delit i tanta falera...que el mol despistat se va ulblidà de llençar per la pica les restes del lavado dental, el compuesto-fluido proteínico-vitaminao del que les hablo . incluso va arrivar a deixar-se les dents pustisses dins del vasito de agua. i jo me pregunto que perqué tan de rentar-se amb forsa ganes i dedicasió... total, per después fotra un putu disgustu al burru de turnu, en aquell cas, un servidor de la vida. pues menuda sorpresilla que me vai endur en agafar el vaso. marededéusañó. en dafinitiu, hu feie am santa dabusió cristiana...i per achò li vai perdonar el seu més que sério despiste. un gran drama el dia del dinar de Nadal...però en cabat l´home no s´estaba per gaires gaitas i daspués de deixà el putet d´aigua al primer puestu que trubava, se despreocupaba del resto de la realidat. i allà estava tot cufoi i felís, el gutet d´enjuague tot ple de trussets de carn i atres coses bén curiosses...
-
desde luego, el primé que va tastà lo contenido por aquel vaso tan ascarós, es pot dir que vai ser jo. jo vai ser qui va patir una confussió tan lamantabla. quina pena. bén "foutu" que me vai quedà, amb una cara-tontu que ni les cuento. i aqui la petita història del gutet d´aigua que una mica més i m´acaba en semitragèdia grega, pues la buarrada tan indasenta una mique més i gairebé me l´empasso bén endins, con toda su sustànsia en forma de grumillos de carne enciàtica incluidos. i gràsies a que encare no era curtet de vista que vai evità que me diera un tremebundo patatús en veure la quantitat de porqueria i borrajas variás que havia allà dissoltes, en aquel humilde i sensillo vasillo de agua.
-