martes, diciembre 09, 2008

ma cilla esputa de malamanera. hai que ser fiel y querer a la familia

.
- ¿a que utédes desconosen cuan impután és el arte de lansar sepiajos? pues aqui donde le ven, aquet és un bunic arte pel que transitem els ansianos quan arribem a sagons quines edats. jo tinc de recunècha que vai deichà de forma alveslosa i traidora un moco verde anal cam del Basalone anal asiento del meu atimat veí del custat en un mumén de despíst per part seva. me feie fàstic incluso anamí, imajinin-sa si aquet esputo era ascarós. pero tenen de saver que aniavia un motivo justo i nesesario pues aquet cilldetuta no parava de pruvucar-ma, presisamén anamí, dient-ma que era un pichafreda pues no animava lu sufisién anal nostra guluriós equip. jo alasoras li vai cuntastà que la meba cilla esputa mocs de culó "verde que te quiero verde" com un comsevol Jorge Gargajosa, gran jugadó de balumsestu, milló parsona. fins aquí tot clà ¿bale? i és que quan a un se li atraganta el coi de grumillu verd, tan espesillo-llefiscós anadins del seu coll i té d´escupir-lo al camarada-conpinche que té més a prop del seu alrededor, pues sàpigan que és un cumprumís que no se té de defugí de cap manera. i si se té de fer pues se té de fer. sensa cap dumta ni conmiserasión. i una cilla és una cilla. i si a un li diuan que la seva cilla esputa de neixement pues mitin bustés, que lin farem, soc sensibla i tengo mi corasonsillo. achò, al fin y al cabo, deu ser una pajillada com comsavol altra. jo, a véra si m´esplico, jo quan veic al tigre buts aquell fotra un suin am aquella pustureta tan cursi i tan ridicla, li esputaria un moco que el deicharia pringat per la resta de sa vida... per maricó. i tan. pues com que me fa mal a la vista i no hu suportu pas. i aqui denunsio que a l´estadi del basalone, vormitorio dosientos-quinse, anià un biejo que té de morir quan més aviat milló. en tan sólo de verle por ensima, sembla com si futés una escupinada a la bunica gespa d´un cam de góff, pues el desgrasiado es un agresor en toa regla. por ello me vengué. son cuestiones de honor, asumtus que van contra de mi filosófia, y es la sensasión que yo tengo. n´estic destrempat numés de pensar en quan m´agafa el ferro culat que ting entre les cames i llensa la bola a cuatrosientas yardas de distansia. i si non miten a uno, que ha resibio tanta inomínia en forma de esputos i esputas. asin que no hagamos volar palomos, una cilla quan esputa, és que és putadeverdà...i sino s´hu creuan achò li preguntan anal Miki Ruc
.