miércoles, septiembre 17, 2008

parqué ma mullé i sarvidó tanbé hem tingut daret a ser patitons. ¿u no?

.
mitin bustés. nastic farto de totas las espeenculasiones que hai aserca de mi ninyés. mitin que mui a pesar mio y a partir d´aquet meraballós mumén, haurà quedat damustrat per senpra més que la mare que me va matriculà hu va fer de tal manera que s´hi va quedà bén descansadeta. tal va parir la bona mullé, tal va ser la parelleta de marres: la meba santa i quien les habla. i molt de oju pues parqué daspués de parlà del cargulet i com ja m´hi vai arús-segán pel suelo d´aquets mundos de dios, arriba el tema estreyeta de la setmana. are, que bisto lo bisto, i deixán al paso la meba mala baba avi-tual, jo, de pequenyo cornúo, el que bustés vulguin i encare més. aquella masia se truvabe en vell-mich del bosquesillo, al custadet del sementerío de "las cortes", parte norte del estadio, colindante con la cliníca "la matrinidat". abui pues, tenim un presiós tema com el les fotos de mi truñu-niñés, que un cop fetes púmbliques, asperu i dasimcho de manera ferma i segura siguin del seu agrado. ah, por sierto, si s´hi fixan bé, jo sóch l´ansisadó nen de l´asquerra.
.