lunes, septiembre 29, 2008

l´atmosféra de la ranbleta un diumencha comsevól

.
- dons com havie pensat la ocasión la pintan subisarreta y en estas que uno recapasita pa sus adentros com fent-hi una miquete de supina-instruspasió y desda luego que es verdà aquello que disen que la felisidat es un ratico de trans-quillidat y que no hai nada como el sosi-ego, el rasposo y la pas d´esperítu. ¿no es sierto? me havia tomao un dia de asueto por la sona de los palomos, allà serca del ayuntapelas, a veura si me trubava a la tia engràsia que un dia me aconsejó de mui vuena manera y modo... disiéndome aquello que las cosas tienen de inpotànsia la que usté les conseda y que no anià més. la justa y nesesària. usia tal com raja. más que un corasón loco aquella bona mullé tenia un corasón más atrotinao que el de una er mossa mula bella, pero mucho ojo, poqué a fuersa de esperimentar con la bida pues como que me s´havia turnat méssi més forta. i jo l´admirava mui mucho. are, ni en sonbras paresia a la meva santa, que a dona de almas tomad no la guanyÑave ni la sañore mare del Silver Elstallóne aquell. la meva criatura portava un bunic bigóti, medio amostachao pero un von bigóti al fin i al cabo i no s´estava de ré, ni de incluso de ajustisiar al personal curraspunén quan calia. i sino mitin als nois del real pudrit i els seus morenillos de turno...
.
entónses como que me se aparesió en mi pemsamiemto la esfigie del sañó mestra subio en un altar dibino, achí com un san tiaggo apòstol comsevól, amb un hallo d´esperança per a damún del seu cap i fent-ma que sí am el ditet. vinga amún i avall amún i avall... achi com els gussets aquets tan ansisadós que porten anadarrera mols cotchets i de forma com qui diu complíse. acto seguío me va dir que anès cap a ell, me va dir que era un enviao del dibino selestial y que aquell puestu on estava si mal no recuetdo era com el sétimo sielo u algo achí. jo, la veritat, al prinsipio me feie com una miquete de póo pues aquell sañó imprassiunava d´allò més, i oju, ja no diguem la ceba silueta medio espiritu-angelical. achí que chinu-chanu vai anà caminàn cap a la ceba ensigne i oriunda figureta...i am una veueta mol febleta me va dir que confiéssi anaquet meraballós clum basalone, que en cabat algo cauria a final de tanplurada i que no fóssi cap sanisu ni cap pollancredo. jo pensava (am el meu pansitmisme avi-tual de sempra), que en cabat no fariem réderé però estava amenassao... sopena de resibir guillotinasso correspomdiente de su sanctidat.
.
allò va ser un suenyo que vai tenir una d´aquestes nits del veranillu del mambrillu que are estem passán, un suenyo que semblave mich pesadilla. una vés desvelao de tan tremebundas sensasiones, ni alves ni rafamàrques, me desido por mi cuenta de no escuchar las palabrejas de potimismo del sañó mestra, pues miten utédes poqué soi como soi y poqué el de arriba me parió asin. yo no me creo las cosas hasta que no las omserbo vién omserbás y hasta que no vegi anal meu atimat clum basalone achí com uns quinsa puntets per a damún del segon a la clamsificasió del ligue pues que jo no me creuré amsulutamén réderé. i mitin que nastic ilusiunat i cufoi com un chínchul i fressu pels descosíos i tota la mandanga que bustés vulguin i més... però que no. i pum. ni siendo tan felís com amb l´anorma triumfu contra els malpartits del estadio luis Compañeros i compañia. que no i no. fins que no arribem al mes de febrerillo "el torrat" am la lliga sentensiada i ruvricada pues no. ni que vingui el noi del mundopotivo aquell a umplir-me de intima satisfasión.
.