martes, julio 01, 2008

Pla del Vent me musiona tutalmén

.
- cade cop que arribe el dilluns asperu am canaletas un nuebo apisodi del pla del vent. ja saben, aquesta és una bunica vila plena de purumblemas i disgustus como la bida misma. salebro am anorma satisfamsió el die que la paralleta de germans bessons en Benet i en Joanet se van dasidí per dunà rienda suelta anala ceba efusiva imajinasió. l´acsió se desanvulupa dins d´una bunica vila de saraus, pels vols del munt SenyÑ, un massís que dona nom a una muntanya i que destaca per la quantitat de foyones por metro cuadrao dels apicultós de la sona. quan arrive l´hora apuju el vulum del reseptó de televisió a més de nuramte pues sóch une mique curtet d´auida i entra la sordés pópia de l´adat...i el tap de serúmen que ting en plena oreja media, pues com que no me parmetan de auscultà am purupietat los entresijos d´aquella gente de vién. jo no sé com coi se les arreglen per tenir marru del bo un die rere un altre. suposu que és parqué els hi agrade. una de dugas: o son una colla masocas tots plagats o estan tucats de lala. per un puestu tanim una sañora ductora que traballe a l´ambulatorio més hores que un rallocha de cucut, que daspués en cuanto llega a casa hase de autóntona por cuenta pópia, daspués té dos cills que l´imflan cade die el cap am merdés...i que per cabar-ho d´adubà me tiene un otro hijo que por sierto no s´el veu mai. i és que jo no au antenc. suposu que algú s´hurà cruspit anals nens de la série pafqué no els veic per enlloch. achi i tot, a la bone siñore ductora encare lin sobra tienpo per arreglà la bida anals demés com si fossi la mare Taresa de Clacuta
.
per l´atra custat tanim un vaterinariu de popla que si dedica a fé culemsió d´amantes i el pallu va trencán cors com qui trenca pursallanes de talavera de la dropa (tulédu). un popla que seguin el ritma inberso de cresimiento economíco té numés un bunic bareto on sempra va el payés de turnu amb la ceba mala baba avitual a petà la chorrada i a fé un parell de partidetas al dóminu am la resta de tafanés de l´indret. allà si trubarà gent que l´unic que fot és cicar-se am la bida dels altres per sobra de prendra´s un cafatunet. anià per llà un amvucat que mai és a casa, un dia està perdut pel Canadá, un altra s´el passe a Paris i la resta de l´any a Basalone. tanbé tenan el tipico ricachu del popla, que si un die m´el trobo pel carré, li pemso dir bén a les clares que s´hi prasenti a prasidente del fumbol clum basalona en el puestu del rusell aquet: a véra, guañà no sé si guañariem, però riura, en riuriam i molt. un popla on anià bons i dulents, tal com a les panícules amaricanes. fins i tot surten els nois del saura actuán cada dos per tres, un any foten un momo malvao, un atra any fotan una moma chafardera i am ganes d´exitar el seu cunill...i jo no sé que treuran per la tanplurada prupera. igual ens surt l´Irma Mallól fén el full Montilla com a la famosa pelicula...ai amics meus. a véra, si és que per esplicà históries i inventar-se cuentus chinus (i de vagades fins i tot cochinos) aquesta gent su monten tots sulets. en un halarde d´una sinseritat sensa limits he adrassat una carta a la cupru-rasió catañaña de radiutalabisió susietat ano-aníma per manifestà una queicha al respemta. mitin, la série aquesta porta uns tres anyos i medio i encare si els in dona la santa gana me la poden allargà uns quants anyets més tal com ens passe am "el cor encartuchat" que un die me van fé el capitúlo-piloto i se va quedà encartuchada dins la pequenya pantalla per sempra més. de tan encartuchada que està no ni ha ni cristu ni apóstul santiagu que la tregui.... si és que no som ré, ni a Bléda ni al Pla del Vent...
.