.- qué bunics aquells meraballossos recuetdos sobre l´illot en vellmich del pasifíco. a véra, molt de oju que en todo caso sirà en mi maltrecha imajinasión potqué de lo que siría en la reialidat més bé puquet. les mebes alforjas no estan pa tales menesteres de tan altos vuelings. jo com a molt pues huré anat com aquell qui diu a la bunica plátcha de la Basaluneta guluriossa. ¿però que passe eh? mitin que com els in doni un cop de crossa anatots bustés allabós soñaran però no pas en paisajes paradisiacos sino de les estrelletes que tindrán a sobra del seu cap per la gardela Mariana que els huré futut. usia que no me critiquin tan ni la caleta de sam Sebastià ni al carré "el mirall servera" ni el paseo del dropu reial. els damanu un respetuós silensio cap als seus baños i Banyeres, de les que me semto paticularmén ugullós desde que inisié, hará más de diesiséis lustros, mis andánsas en calsón corto por ensima de esa presiosa sórra que tienen por cubierta. por sierto, aquell tróÇ de chúso en punta que tenan allà en forma de turreta no sé com deu està d´ocsidat, però jo me recuetdo que abans ni havie un aspatarran rusturán que s´apuchave en bunic asensó avilitado al eféto. are me semble que el tenen més abandunadet que anal pobra sañó Porta. i sinsérament és una pena, pues aquell munumén al "escall-lain basaluní" feie pachoca en el mumén que agafava la conesión pal tele-carabina... que d´allà m´el purtave fins al mateich parque de atramsiónes del momjuich. incluso me han retucat la escudella, on una carretera petitoneta ens cunduia fins "els porta coellis", un atra puestu per atiparse bé i am mirada cap el mar, on les ones petàven contra els rocs... i en horripilantes dias de tempestat regalimaven brumera esquitchando a las criaturas.
.
tanbé me´n recotdo d´aquell antrañabla uló del clavagueram a peix mort tot i que are penso està bastán arregladeta la cosa, pues l´ajunta-pelas ens va refurmà el litoral costanero de la sona i els alegres pescadós ja poden nà am les cebes cañetas a pescà coñetes, ai ai ai paddó. en Sirilo ere un pallo que tenie llugat un numaret pel carré de "la escudella", me va esplicà que un dia va llençà el jan (usia el sebo del ansuelo) per pescà algun llubarru o daurada que anès a fotra un paseo per allà. per un lamentable asidénte va empurtarse per debàn les bragues d´una banbina que estabe prenén el sol-sulet tota tranquileta ana sobra d´una pedra uns quans metros més avall, gariebé a tocar del mar. quan la bunica italiana aquella se va aichecà tota espantada pues en puestu de peixos va ser un gran cunill el que ocupó el horisonte de acontesimientos del pobra Sirilo. i allò el va tocà de per bida. entre les ratetas que s´havie trubat pel camí que portaba al faru i aquell tros d´animal transalpino se va quedà tan garratibat per l´atac de fer-hi-dura que va deichà el negosi de la pesca als seus porgenitores. are, del illot basaluní tanbé cal destacà un altra animalot molt bunic com per emsemple les cheringas. aquets i les medusas son una espésie autóntona en perill d´estinsió però que el gobern monisipal en un agradesio alarde de dedicasión i esfuérso pues ens ha cunsaguit d´eliminà per medio de les cebes brigades matineres que van neteján a cor que vols a la sórra de la platcha de la meba atimada "basaluneta". numés cal que fotin una mique més de culó al aigua de la orilla per tal que allò passi del verde caqui-llefiscós al bunic verde esmesralda.
.
actualisasión nesesària i del todo presindible. me veo en la amsoluta obligasión de rilatarles una esperiénsia intíma a comtinuasión. depués de salir a pasear un pequenyo patór rumenige a un palmeral con su cacaperro i sona de orineo correspomdientemente avilitada, me encuentro a un monisipal con su gurreta i su pitu cargando de rasones su pequenyo cuadernillo de anotasiones. en eso que le indiqué como conyo se podia produsir utricaria en alguna de las playas de nuestro presioso litoral. le enseñé una mostra de roina deguda a la brutisia pel contacte am l´aigua del mar. ni godall ni rafamarques cogio su espésie de ay,fong, arrimó su tuvalló a la bisicleta i me anotó el telefóno del servisio de urchénsias de la crús coja. me endicó acto seguío quien coi era el pallo de lata-laia en caso que me salieran u saliesen ballófas u lu que fuese. en cuanto llegó el momento, yo desconósco si el mui cavrón ere inbésil, estava més sordo que una gossa u és que se feie el Enric Larson. achi i tot jo li vai dir: miti amich meu, és que m´han surtit dos sarpullíos en vellmich d´amdugas putetas, entre el cojón mallor y el cojón menor, sifanofa una mena de tartera entre els pullegons del pedraforca a la servidora. mite usté, a mi juisio debe haver sío una tros de maduixa que ma mussagat la carn d´olla i me pica mól i me fa mal i tot. ¿save? debiere conoser que me sa asgutat el meu putet de crema brunsachadora factotum mil nobesiento siete. ajudi-ma pafabó, sóc contriboyente y crech que ting daret a ser atendido en la misma condisión que aquella russeta de anallà. el malparit desgrasiat cill de mala mara me va envià a parir cabretas pues debia ser allò que jo no ere pas el seu tipet... aujalá que rabiénti !!! por pencas y descrimenatório.
.
