.¿i qué me disen utédes aserca de la ofisina de correteos de su respemtiva localidat? antigamén teniem les ofisines de patents, are realmén son ofisines d´inputéns. u mol m´ativocu u ja sia per una cuseta u per un atra, que o mols cops el señó carteru de turnu li arriba masse tard a lliurar-li la amusiunán carteta ...u és que directamén no li arriben mai. la cuestión es tener el busón vasío, jo numés trobo cartes de pago por inpuestos o tribursios u bien pumblisidat del pése sití amb tot aquell coi de paperam que fotan per anunsià els ultimos artilugios del mercado del putàtils. quina anorma culemsió de gammarussos tenim colocats a l´hanministrasió i al funsionariado, mare de déu sañó verja dels mil remeis. i quan més a prupet del poder estan més muniatos en son. ofisina sita en sona norte, pleno casco radomiro de la vila, puerta con puerta con el sentro de dia per a la gent gran, a poc més de sincuanta metros de nostra beneïda esglèsia...cap i casal de los paquetes estraviados (asquerros incluidos) i punto de encuentro pa repartir buenas nuebas en forma de emotibas misivas i masivas. todo dependerà del color del vidrio con que usté lo vea. usia del lado del mostrador en que usté se halle situado queria desir. cartes i més cartes. ja sia entre familiars...entre amics de l´anima...entre mienbros de tots dos grupetos...u incluso arribades de la burrocràsia am tota la ilusió del món. sobratot quan arriba l´hora de recaptà fondos. dicho lo cual siento santo seña y presedente de lo que a continuasión con suma delicadesa y gusto espongo pa todos ustédes:
.
miten, jo pago els meus patriamònios com feie en Ñuñes anals seus tienpos i per tanto vull pues una asistènsia conejiada com pretoca per a mis nesecidades. si resumta que els de la ofisina nasional de los correteos reparten los envios (urjentes u no) con la misma solvénsia con que me organisan el coi de guirigall de la sucrusal del carré les Monches nem bé per arribà a San Tiaggo. ai, com bé diu lo meba mullé... deixin-me esvaïr la mala llet i sirvanme un cafatunet am chélo i unes gutetes d´anis i va que chut !!!
.
los radicales livres. aqui abón me veuan no sóc més que un trist pre-chubileta de la bida (pre de prehistòrico) i por más vuertas que le doi al asumto pues arribo a pensà que sóc un sumiatruitas intagral. ¿par qué? ara vuràn. l´atra dia quan hi nave cap a la farmàsia en busca del meu putet diari de xerop de maniato pa los sarpullíos en vellmich de la entrecuicha me vai trubà a un antic cumpañ de batayetas. va ser dos carrés més amun de ca la sigfrida, un saludo per conpromiso. ja veuan. el pallu que ja me veie arribà de lluny hurie de pensà: "goita, la ocasión la pintan subisarreta". i en esas que díjome asín de primeras: "jo d´aquí deu anyets vull ser com buté". el troç de morlaco, un chichalimoná de tersera generasión i un pilota declarado vulia demanar-me el favor que nés am ell i la ceba santa al ball que feien a lata-neo la mateicha nit d´aquell dia. jo li vai cuntestà que m´era del tot impussibla d´acumpanyar-lo, am el pretersto que me habian salio una mena de radicales livres tipo calaborroca a darrera la oreja mayor. putsé debido a la sobre- esposisión a los rayos sapatero. uns rayos que ultimamén tiran cap al asulao intenso. mitin, que per aquellas cusetas de la bida no estave pas d´humor. ell me va entendra. i més siendo un home que havia treballat al funsionariado a sota les ordres de los radicales "guais" que are ocupen el poder establesío. son el feixisme sinpàtic. uns faches de mano estendia. aquets faches no tenen tanta mala llet com els altres faches que por sierto me fan més poó que una patada al fetcha. aquets faches son com més chachi-pirulis que els atres faches. i és que els del sentro on the rocks son tots iguals tinguin el culó de pell que tinguin...i ja siguin barmells, asules, berdes, amarillos o morenos...tan s´hi dona que son tots igual de fachendes; i pel que vai veura de quell tiparraco tan subio de humos, a mi me semble que no vulia que jo li tuqués la fibra o sinó tindria pumblemas amb els ninutets de culó "verde que te quiero verde". pues tal cosa me va espantà tan... que vai girà cua cap a casa pensant en el coi dels radicales livres que andan desde hase siglos por la capital del biejo inperio turrán els cullons a la resta de perifèria a modo de sarpullíos desagradables. a caso sirà que con el paso de los anyos me iré osidando como una vulgar poma de terra....
.
.
