.- pues mitin, hànte todo me comsidero una parsona mich reumàntica mich nostàljica. jo no sé si sirà gay o gallina prò abui ma siñora no està gens fina. està com el temps. saben bustés que de bén patitet en mis longevos suenyos en la cama de paja de la masia que me vió llegar al mundo me feie una enorma ilusió de muntar-me una putigueta pues per vendra caramelus,quicus, pipes, piruletas, asétera. en cabat bustés sàpigan que l´atra dia me va dunà per mirà la meba llibrateta d´ahorrillus que ting cuntractada a "l´escarchaparlem" i me vai enterà que els interessus que me dona a final d´anyo no me donen ni per un putu bastó am qui sostenir-me bén tieso per tal de fer les mebas avi-tuals passechades diàries per la ranvleta del meu popla. entónses me da como una mica de reumantisismo el racurdà aquells viejos tienpos en que lins deie anals meus pares que jo bulie muntà la meba putigueta i sé un sañó putigué per quan arribès a gran. allabós ressumta que ells m´hu van nega pues padqué els molt maricons me deien que am aquet negosi no tindria abón caerme muerto, que lu milló que pudria fé anala meba bida és dedicar-me a treballà al port de basalone am els estràbic dors aquells que munten aquell coi de caixes vinga cap amún vinga cap avall. mitin, feines massa dures. entre que un comsevol hijo de Dios se té de llevà a les cinc de la matinade com aquells que treballen al mercat del "bord" i daspués supurtà aquell frio que fot en plé invierno que se li queda cungelada la titola, aquet que els escriu no tenia ganes d´històries. si els meus vés-avi-vés eren uns piruleros del copó ja no els dic ré del que penso de las nuevas generasiones
.
si m´haguèssi dedicat al negosi del súcram i vés muntat una putigueta de piruletas jo crec que el triumf a la meba bida fuera estao garantisao que ni aquells señós que van fundà els chupa-chuts i que encare estan fén marquetín per les amèriques per tal de cumpensà les pérduas que tenen a d´altres mercats. jo ja m´imajino darrera el mostradó am la meba bateta blanca i atenén als nens i resta de criatures del barri i en espesial a les cebes mares padqué no dir-ho, i agafàn la busseta de súguts i pessar-la anala balánsa per después turnar-li al marrec de turnu, acarisiar-li el cap i de pas fotra una miradeta al escote de la mamà...ai ai ai paddó. suposu que al ser un autónum jo suposu que are tindria una chubilasió d´acorde am lo ingressao en los planes de pension corres-pondientes a la epóca en que tenia aquell negosi de putigué. en canvi am les malaídes nomínes lin queda una minça pemsió que fot més pena que glòria, am la que no té cap renda quan busca pues un petit rendimén pues per cumprar-se aquell bastó electrónic amb gepet-ese que acaba de surtí al mercat. achí no se pot viure. per achó, un sarvidó que se cunsidera tot un viciós-nari savia mui a siensia sierta que quan arribessin segons quines edats tots els pingúes benefisis que dunaria un empleo mai farien l´efecte d´una bona inversió en el meravallós negosi de les piruletas a granel... pues qué milló que una ensucrada bida per daspués tenir una molt dolça retirada com diria aquell
