.- pues sí sañós. aqui on bustés me veuan jo els dic que estem bén a prupet de tení el goich i la satisfamsió cumtinguda de presemsià l´arribada de vientos de canvio anal panorama asul i grana i ja saben que tota renovasió moltes vegades porta una rabulusió. per pusà un emsempla, aqui a la fotu que una colla de viga-tants ens vam fé apujats a dalt del gratasielos del roque-félar senter de la siutat de noba-llorc allà pels lejanos anys vint, sàpigan que en el fondo cap ni un de nusatras pemsàvem que la cosa de la cunstrumsió evolusionaria tanto. passat el temps un servidó torna a veura aquesta bunica imatcha de familia i pensa per endins: "mitin, pasada gariebé una senútria ja no fem els edifisis de vidre tallat i de ferru culat, hans al cuntrari, utilisem materials com més lleuchés, deichant de banda els materials pesats i caducos am que els meus cumpanys de treball i sarvidó aichecàvem aquelles obres faraoníques de l´aquitestura cotenporànea..."; allabós segú que s´han adunat del detalle que porta la foto en blanco y negro que mostra com estàvem de penjats, si fa no fa molt més que l´alÇada d´un campanar. pues jo no tenie ni póo ni vertígo pues padqué jo ting els cullons molt bén pusats i per achò vaic ser pionero en la trasfurmasió de la susiatat norda-americana, una susiatat que va ser canviada gràsies a l´amtuasió d´hómens com els cuatra arreplegats de la famosa estampeta. el pallo de la meba dareta és un cabrunàs que es va fullà a la meba primera núvia i si s´hi fixan bé, jo sóch el pringat que està al vellmich de la fotu am un paperet a les mans. tirán cap a l´atra custat hi ha un cill de puta que me va ficà baÑes molt daspués, ya de cuando los anda-míos se comensavan a utilisar en el ramo la construmsión.
.si Déu vol s´avisinan vientos de canvio anala nostra atimada institusió com van fé els prohónvres d´aquells temps en que la bida ere tan feichuga i no teniem ni per comprar-nos un piset al camp de l´arpa. siertamente passàvem molta nesesitat. jo no vaic fé molta furtúna fent les ameríques, sàpigan que vai arreplegà uns quans calarunets i poca cosa més, calarunets que me van serví per casar-me en turnà a la meba atimada basalone. jo no ere cap dasgrasiat, are, tanpoc tenia cap inpério que diguem però el més impután és que un servidó no tenia onde caerse muédto. achí la cosa am aquells ahorrillos ma delicada situasió se va endressà penjim-penjam fins que vai ubligà a la buarra i gandula de la meba apresiada cumpanya a buscar-se la bida al ram de les cantunades. i és achí que la familia Nabarro va cumansà a aichecà mansanas de edifisios per arreu de la siutat i ja nimgú ens pudia aturà, ni els del antigament guluriós ram del tèxtil. tot va transcórra amb una gran nurmalitat fins que va arribà el sañó Ñuñes a desafià el poder de les colònies de tot el pais i és anaquí que hi van fé acte de cassori dugas families de la meba estirpe per agafà las riendas del clum que dona nom a la siutat. amb tota aquesta prasiossa història es demostra que per molt que passi el temps, quan un té els santos pebrots que ne tingut jo i a més cuenta con una embransida de cuidado, pues no se té de tenir cap póo anal futúro. sàpigan que per molt difísil que se posin els seus purublemas numés tenen d´aprendra del sañó asquerro i am tota la parafernàlia habida y por haber dediquin per sobra de tot molt esparit emprenedó (i empreñadó)...futén un cop de puñ a la taula i tirán cap amdaban, que ja vurà busté com la binagra no li fot cap falta ni aquí... ni allà.
