miércoles, abril 02, 2008

jo tanbé me la chúgu cade die quan passu per sota un balcó

- i no cobru hu que cobra el sañó de la purtada del prasiós nutisiari d´imfurmasió l´espot semprambelbasalón. mitin bustés, ahí vaic està a púm de patí una dasgràsie quan nave pel carré laportafarisa sensa númaru i me va caura anal honbro un cantó rodáo que no va fé més estragus perqué déu no va vulé. usia que quan rabiliten una faÇana no tenan mai en comta si per a sota passen nens o iaius. padqué busté miri, quan se descascarcarilla una fachade el primé en tení un sústu és el pobra ansia ano que surt a fé el seu passeo matinero camino de la fleca del pa. si anià un madaparit que averlos áylos que no ha fet cas a les istrusions del seu ajuntapelas curraspunén pues jo me la chúgu de mala manera tan u més que el siñó dels rímchuls que tutal se la chúga daputivamén padlán i punto pues "la pela llarga" no lin faltará en tan com m´el fumin fora (i mai milló dit) del basalón. en canbio a mi aquella pedreta dels cullons de micu me caurà anasobra i aparte quedátme sin un duru d´endemnisasió putsé acabi la meba trista emsistènsie dins d´una capsa de fusta abilitada a tal eféto. miti sañó rímchuls deichi de prasumí anales gasetilles basalunines que busté se la chúga, i menus fàcim el fabó de deichar-se assanyÑñalà pel "déo acusador" de no sé qui coi padqué el bon hómen deu d´està amagat. si sañós meus, jo tanbé me la chúgu, però no abui contre "el chal que no tapó nuestras desbergúensas" no, jo me la chúgu nan pels carrés del popla que si no li cau una pechína (no, de ruvia no, aujalà però no) pues li cau el gargajo d´un buarru, un cubu de pichum, l´aigua d´un jeranio o el ensulto de un maleducáo i achò am suerte no le caega la cagada de un palomo cojo como fue el caso del que aqui les cuenta. asin que no quiedo ver más yo riquéos por padte de un señó de las natiyas olandesas que nesesitaré de siete bidas com els gatets per fé la ceba furtúna. trobu amichs meus que per cumpa de tota aquesta forma de tenir-sa pena anasí mateich no nem enlloch, no señós, ni anal clum ni a la bida d´un pobra vianán, per achò estic perdén la meba relichió a pasos agegantaos, per questa manera de fér de comsevol pumblema la causa i la cumsecuènsia de les nostras pròpies penúries que no son ni muchas ni pocas, sinon tót lo contàrio.
********************************************************************************