- abui he llachit una nutisia que ma unplert de musió,achò si,com sempra una musió cumtinguda. si busté hi bol i sobratot té pela llarga, pot demanà que "sus restos sean esumaos"com curraspon al bunic satelít que ens fa cumpañunia quan aquet bunic sulet nostru s´amaga per l´huritzó. miti, busté va a ca l´enterradó i numés els ha de dí: "escoltin, que jo buldrie de tení descanso etérno a la lluna lluneta, cucrétamen en un sacrófago hecho pa tal ocazión.... madera d´arbra de la riviera del nilu i si pot sé vién mullido, però sobratot lo sufisientememte hancho pót largo...escolti, ¿quan sirà si és molt amabla?" en prinsipi i fins are cap pumblema salbo quan arribe el mumén de pagà i és que desgrasiàdamén jo no ting calarunets per permetra´m aquet dibinolujo. mitin que asin i to con mis sién anyos allà dalt pudrie fé nobes amistats am els mursianus lunares de turnu (si és que ni ha algú, oju), i qui sap si algun dia suterrat bajo aquet suelo lunátic am la meba matèria ugrànica pugui creicha un nispré. és inchús que no pugui tastà per allò de "la dascraminasió ecunumíca" la sensasió pues de durmí anala meba lluneta i pugué veura (mort però tanseval) la posta de l´aspatarran planeta del qual en sóch cill. cill bastardo però cill al fin i al cavo. escoltin bustés, que la zorra del planeta lluna (usia la zorra lunàtica), diuan els sientèfics del purtàgon, té les cebes purupietats naturals i serveichan per cunserbà la pell tal com passave am les momìes de l´antich ejipte i els faaraons que tenien embulicats am mucadós de farcell dins de la caixa aquella. are, sàpigan que un cop m´empurtèssin anallà adalt, no faria cap falta que m´embarçaméssin pues am el meu cuerpo tan minsu i escarransit i més chuclat que una pubrissona sangunera, poques coses caldrie umplí esepta la meba butchaca de cuartus i poca cosa més. i qui sap si am el tienpo i una bunica canya incluso aquets siñós de la nansa me pudrien muntà el meu propi mussol-léo emvultat per sién mil estreyas del firmemento. les mebas restas furmarien part del sur-suelo de cràtet culó sanissu on repusaria el meu cuerpo serrano cunvertin-se con el paso de las senútrias en el sentro de la galàsea conosia
*********************************************************************************
