******************************************************************************
baritat que troban que té algu d´espesial? oi que nés de bén bunique i té com un gla mút sercano a lo mistíco? de hase ochenta anyos ojo les estoi hablamdo. a més por si no lo sabian tiene el tépico amspécto de bujer fatál asin a lo maté-jarri
******************************************************************************
******************************************************************************
- ma sancta siñora me va tucà l´orga d´una manera indasén quan fa uns buitamte anys ens vam ajuntà en sagrao matimónio, pues de rassumtes d´aquet fet jo me racotdo que a mumsarrat el virulai va sé reprimit per aquell fet. picado de jubemtut que diuen els antessos. asin que entóses i en hunó a la mala bruicha de ma bunica i astimada siñora se va realisà una serimònia ustera i tsensilleta. are que de sancta té el que un sarbidó d´adult lascént. aquell orga sunave bén putén anallà dalt de la mumtanya dels piÑus. vam apuichà tota una comitiva d´amics i familiás de pilotas i de gurrons que s´els troba en comsevol festeta de questes en que ni hachi parada una bona taula am els seus"entretenimiemtos correspomdientes". aquells dasgratsiats panchacumtentas ai paddó paddó, ens nàven pel darrera fent-hi la pujada per la carratareta torta que era alasoras aquell caminet. hi nàven els carruàtchas tirán amb mala llet i amb els seus cavalls sensa vapór, tucaven els clàmsons usaos a tal ocasióm. entóses arribats al munasteriu, el siñó abat, en mussèn ratpreñat ens va rebra alegra com un chínchul pues se veu que el bon hómen (que ja déu d´estar per les restas), tenia una pamcheta cumtenta que feie un goich i una pachóca que feien d´admirà. s´hurie de vé empassat un bon tibérit el siñó aquell que a jusgar por el frio que hasia falta li vie de fé. allabós com deie hàntes tots dos vam baichà del carruàtcha i vam encarà la porta del cheringuito eclisiastíco i vam sentí l´aspatarran so del tucà de canpanes que feien un surói de mil parélls de dimónits que percutien d´una punta a l´atra de quella més que guluriossa mumtanyota gegamtina. en cabat i en una prusessó que no s´acabave mai vam fé el casori, vam selebrà un gluriós apàt ple de germanó i de gurrons que no sap busté de vón surtien i vam acabà de buidà les emsistènsies d´alcuól de quell templa, lloc on me van tucà els órganos per primé i fins are, únic cop anala meba trista bida
.
asin sepan que a mi siñora la llamaban la biejesita desubicada, pues a jusgar por la cara de póquet que apadrinó en su dia lorga de mumsarrat no podia ser nada de mejor.
