miércoles, febrero 27, 2008

jo sói guapu però no tanto


miren ustédes. si, si, ustédes. aqui adomde me vén pueden vién comprovar que soi de guapu com cap altra ansia ano de este mundo que nos enbuelve. pero atamsió que ma bellesa no riside en mi interior, no, no lo crean ustédes ni jarto de bino; mi bellesa es la sinple interpretasión de la sancta madre naturalesa lin va dunà a la meba carona en el mumén que vaic néicha que por si esto no lo sabian era la misma que en la actualitat. usia que han passat sién anyos i no he canbiao, ni per bé ni per malamén: simplament no he canbiat. però en tanto anyo húno coge, se mira en el espejo de el rum de banyo i se diu ana si mateich: ascolti macu, si usté no se dise guapu pues coi, ¿quien se lo dirá? y entóses me doi un banyo de morral pues pa afrontar el restolajornada. i es asin que vai tirán amb els meus ánims per nà per aquets mundos de dios, pues tots els que arraplegu son bén pocs. busté amic lector faci el mateich, tingui utuastima, diguis ana si mismo en el espejito majíco que busté és un Cargable, un mussol de jolinbut, un Robét Re en fot, i tindrà la cumsiensia en pau
.
chercha · cherchar · chericles · cherinol · cherinola · cherlicrés · cherna · cherriado · cherriador · cherriadora · cherriar · cherrido · cherrión
.
aichò que tenan aqui a sobra son reclinasiones raíses deribadas de la palavra cheri, orijinarias de una lengua muerta com el llatí. por siéto, tan muerta como la llèngua del rímchuls o del Mantilla en una roda de premsa. entóses hago una reflesión i me digo, ¿poqué mi edioma no se normalisa? ¿poqué sólo lo charramos cuátra iaius en la plasuleta de comsavól pobla dels afores de can fanga? aqui es bón bulie arribà, no permatem que caigui en riesgo d´estinsión, passem de pares a cills la llengua aquesta tan arralada a sagons quins puestus i quinas adats. achò hu tenim de transmetra a futúdes janerasións no passi com amb l´espanto, que de sé un modu de cumunicar-se va passà a milló bida pel seu desúso. cumfio que nostra susietat se consiénsie, quien les abla vién que se lo gradeserá.