Creia que era ahir però em vaig equivocar. Suposo que a tothom li a passat algun cop això. El gran problema és que pensava que era per demà i tampoc. La veritat ara mateix no recordo per quan era si per ahir, per avui o per demà. Havia de comprar un estoig de mines de bolígraf de qualitat baixa i em trobo que ara mateix no en disposo de cap al meu escriptori. Si tal com dic darrerament vaig massa atabalat de feina que no m´en veig avenir i encara gràcies. Quan un en vol fer coses i no pot per temps o pel que sigui i aquest mateix individu resulta que passats un mesos canvia la seva situació personal, aleshores és quan té ganes de baixar el ritme. Però aquest circ de la vida està montat d´aquesta manera. Mai plou al gust de tothom i ens hem de conformar amb el que ens trobem pel camí, quin remei! Només cal afegir que un excès d´allò que s´anomena formalment com hiper-activitat tampoc fa mal de tan en quan a l´organisme. A vegades et surt un pallo pel carrer i et suelta, ¡quan de temps fa que no et veia! llavors una mica espantat li dius home, que vols que hi faci, ens veiem quan podem. Un dia em va passar aquesta petita història i com a resposta vaig dir-li que ens vèiem cada dia pel carrer però per allò de les coses no ens saludàvem i que seguiria veient-me cada dia que poguès i volguès perqué jo seria com gairebé sempre per allà mateix. Si les circumstàncies donaven peu a aquest error de tots dos tampoc era qüestió de seguir buscant els tres peus al gat sobre el tema. I a tot això que jo segueixo sense el meu estimat estoig de mines...
jueves, octubre 25, 2007
Creia que era ahir però em vaig equivocar.
Creia que era ahir però em vaig equivocar. Suposo que a tothom li a passat algun cop això. El gran problema és que pensava que era per demà i tampoc. La veritat ara mateix no recordo per quan era si per ahir, per avui o per demà. Havia de comprar un estoig de mines de bolígraf de qualitat baixa i em trobo que ara mateix no en disposo de cap al meu escriptori. Si tal com dic darrerament vaig massa atabalat de feina que no m´en veig avenir i encara gràcies. Quan un en vol fer coses i no pot per temps o pel que sigui i aquest mateix individu resulta que passats un mesos canvia la seva situació personal, aleshores és quan té ganes de baixar el ritme. Però aquest circ de la vida està montat d´aquesta manera. Mai plou al gust de tothom i ens hem de conformar amb el que ens trobem pel camí, quin remei! Només cal afegir que un excès d´allò que s´anomena formalment com hiper-activitat tampoc fa mal de tan en quan a l´organisme. A vegades et surt un pallo pel carrer i et suelta, ¡quan de temps fa que no et veia! llavors una mica espantat li dius home, que vols que hi faci, ens veiem quan podem. Un dia em va passar aquesta petita història i com a resposta vaig dir-li que ens vèiem cada dia pel carrer però per allò de les coses no ens saludàvem i que seguiria veient-me cada dia que poguès i volguès perqué jo seria com gairebé sempre per allà mateix. Si les circumstàncies donaven peu a aquest error de tots dos tampoc era qüestió de seguir buscant els tres peus al gat sobre el tema. I a tot això que jo segueixo sense el meu estimat estoig de mines...
