Una flama mig encessa s´apagava
quan aquella trista tarda es fonia
i una boira per enfora s´estenia
vetllant aquell somriure que hi mostrava.
Ploraven les montanyes dels voltants
somiant amb la claror d´un nou dia
per aquella espelma morta s´encendria
i ompliria d´esperança nostres mans.
N´estic segur que no és pas cap adéu
sospito serà tan sols un fins aviat
aquell dilluns teu cos haurà marxat
i escamparà la teva ànima per arreu.
De l´altre món no en tornaràs
però un dia m´arrivaré fins allà
si em permet aquest cel on estàs
quan la meva flama vegi apagar....
MAI T´OBLIDAREM
05-05-58
30-10-06
rdh (dep)
