martes, marzo 18, 2008

fumbol clum basalona cumfidentsial (l´atra vidéu)



- que sepan ustedes de pirmero que en mis estonetas livres soi re-potréro. asin que yo a comtinuasión pasaré a repotrearles un escuéto infódme aserca de la setuasión de nostra atimada jumta dirativa, sienpre a la imtimitat y sin lúses ni taqui-gràfos; i aichò que lins quedi clà. en las ofesinas del clum de basalona per arestídes mallóls se cuesen muchas cosas que molts de bustés desconosen,todo se produse en el enterior de esas estalasiones asulgranás, cocretamemte en la aban-llócha a nibel de daspachus
.
asin pues yo me cogí la chochomelímétros "delañolamariacastaño" y me fui a rodar los entringulis de una raunió de diratiba; la filmasió no hi va quedà masse de bé com se pot jusgà pero piemso que las imajénes son ex-claresedoras. en primét termíno tienen un bacó ordenando la sisión del dia bajo la aprovasión del resto de júnta. poden de omserbar la presèmsia del señó marca angunal, ferran soprano i cumpañunia. aquestos señós tenen prou-ta amb el manejar los movemientos del sañó al fons badall, un gran bisapresiden, milló persona. i per atra banda omserbo que ni ha masses raselus entre tots plagats i aichí les coses no poden nà gaira bé, pues entre ells no se rafien masse, penso. l´anbién és angrescadó i aqui presenten el nou himna de nostru més que guluriós clum. qué bunic! no troben un anmosféra de germanó, caliu i gresca? vaic teni que cular-me anales ufisines i el meu esfuérdso va sé tetànich però va valé la pena. podem cumprubà que tot és mantida de la purdrida premsa basalunina i que anal clum raspirem una alagria endescreptibla. pumblico el rapurtácha anal meu bloch per a tots bustés, per al patidó, per al sañó asusiat i per a la purupera purumusió del espot i mumdopotivo. esperu i dasitcho que s´enracotdin de sarbidó i tots anal cam pel die del fachadolit ens aichaquem chuióssus al biento tots clamando aquello del grito baliento asul-grana le dén por biento, amb nostrus cartrunets de pepét charól en culós llampáns. i oju, no ublidem mai d´apullà a nostru ídul bratsilé. qué siria de natros aquestas úntimas dugas tanpluradas de no vér sio por su presènsia?
.
la prasiossa maludia del sañó biliams serà intepretada pel mestra manel big desde la tsóna de tribuna alta, i cada cop que nostrus herois trapichin la chéspa de l´astadi en sudtí del tunel de vestidós farem tenblà los semientos del nostra terruño de juego
*****************************************************************************

****************************************************************************
Atamsió, petita actualisasió am el famóso "Jan, ruc, Jan"que li diu el sañó mestra qué no ví anal "pa de juán", cillol del sañó de negra, el més lulén de la panícula

lunes, marzo 17, 2008

por la boca muérde el pés (péres)



- por sinon estaven vién de siguros sepan ustédes que por la buqueta muérde el pés (péres). húno, que ya no se està de ná en esta presiossa bida i que a jusgar por su edat està de vuerta de tóo "como aquel quien dise" debe pues tomarse las cosas sin dingúna amatgúra pues podqué al final este cheringuito sólo se redúse a dos cosas: a cuamdo llegamos y a cuamdo nos bamos. entóses qué les voi yo a contá anatots bustés que no sàpigan ja. qué imputànsia tiene el fumbol si al final passarà lo que deba de pasar, si haga lo que haga su equipo quell siñó de la portrona seguirá portroneando mientra de usté esté rabiamdo. qué imputànsia tiene que no vénsa su partio ponítico si al final de tóo esos siñores se momtaran su "trinquetito" y se repartirán el pastís del poder memtra usté siga en la ofesina del imén buscamdo su puestesillo de travajo enmédio de una látga lista de honvbres sin un destino tan cuvierto como aquélls als que busté va butà ( u no). si puede de evitar barallar-se con el visino de al lao pues evítelo coi, evítelo, que en cabat tots dos sirán un merabellós àpat per unes buniques criaturetas anumenadas cucs. valla usté de tramquilo por la vinya del siñó i per sobradetot camini per l´onbra i tracti de evità de pusar-si malasánc per comsevol tuntarie, que le guste u no esto son dos dias mal montaos i pumto. mite que no conósco a nadie que muérda por un sétio difarente a la boca,i és clà, és per la boca que muchas béses "ciquem la puteta" tots plagats pues padqué pasisaménte és ana questa hestòria que no ens salvem dingú dels murtals que pululem per a sobra del nostra ublidat planeta. un cop busté ha mussagat per la ceba boca per comsevol petit purublema sensa imputànsia sàpiga tanbé que ha perdio un dia de su bida, si si,de su er mossa i a la begade curta esistèmsia dins d´un univértso tsent-tsincuanta milions de cops més gran que el seu petitó transíto pel mismo. sepa que de un dia que podia ver probechao mesmo pa haser la colada, pa canviar el alpiste de su cannariu u vién pa regar los girànios los habrà de mal baratao en setuasiones que verà redículas el dia que rialménte usté se encuemtre pa los restos, que sirà quan menys s´hu asperi.

********************************************************************************



********************************************************************************
i aquesta de regaliyu pues per passar la estona
********************************************************************************


********************************************************************************

domingo, marzo 16, 2008

el tinbalé del brúCH CH CH CH (II)


"lo que podia ver sio y no fué"

sábado, marzo 15, 2008

el tinbalé del brúCH CH CH CH (I)



*********************************************************************************

la baritat és que aquet minyÑó va viura bén poc si cumparem la llargada de la ceba bida am la meba més que juràssica adat. però una llachénda com aquesta, oju, que va emfruntar-si als emsèrcits del siñó ñapo-león, allà pels vols del mil buimséns i que va nèicha por si no lo savian al bunic popla de santpudó pues que mereich une petite cumsideratsió. com afachitó els hi diré que el tinbalé té un bunic munumén en el seu hunó anal lloc que va nèicha. molt de oju tinguin, i no aublidin que santpudó és l´antiga pàtria d´un atra mita vivén del basalunisma dels nostrus cors, si sañós, si, del basalunisma dels nostrus alagries...dels nostrus dassamsíssus...aquet atra comonopodiaserdeotromodo ere en pet gordiola. pues achí que durant " la guarra del frantsès", com anumanaven els de la sona del bàches anaquella prassiossa batayeta per duminà el nostru pais, la resistèmsie feie de les cebes des de terres d´igualade fins odéna. memtrastán el dumini dels ñapo-leónicos que ens envoltaven por arriba y por avajo, pues feie que aumentés la repressió contre de natrus. un suldat de nom ichídra va lluità per nostra tarritori. ere el tinbalé del brúCH com pudie vé estat el tinbalé de les ranvles si hagués tingut més suerte i aquet noi tan macu hagués nascut a basalona. els catalans, hómens de gran resistèmsia i d´un curátcha de tota la bida (per emsemple en fram cécs cambó´oo), pues ja teniem la nostra aspatarran figura que defamsés la "patrí" dels carpachos invasós. vam rasistí bastán bé anals framtsesos, i oju per mamaresa havia un foyón de hórdago entre les tropes dels paisus veins, antigas forsas d´ucupació i les nostras guéstes que es feien més i més fortes com qui no ból la cosa. tot aichò pues fins que van arribà al brúCH on aquell marréc insulén els va empaità anatots, ell sulet tucán un simpla timbál a cor que hi vols els va fotra el canguelu a sobra i van sudtí empaitats de pànich. me semble que van havé unes tres batayetas fins el triumfu final, un triumfu més que guluriós.
.
la madparida guàtdia suíssa en prinsipi madparida ens va ajudà bastán. però el milló de tot és la llachénda que diu com la rebaverasió del tinbal aquet amb las parets de la sagrada mumtanyña dels piñus de pedra va fé creura ana les tropes framtssesas que natrus teniem molts més suldadets que ells. i tal va passà, tot gràsies a un tinbal.

els malaits ascensiós sar d´olla-potis



- de bén prinsipi me cumtentava am une escalariyes maca-nícas com les del tall guiri- tànic de la guluriossa plaÇa catañúÑ, però jo ja savie que hi havie un gran risc de passà aquet tràngul que a cumtinuasió els esplicaré anatots bustés. sàpigan que tots els que entren a la meba aumil caseta son els més buapus del uniberso conosio u por conoser i el resto (usia los no entrantes) son llétchus, luléns i capgrossus com el sañó Porta. i a més me fan póo´oo. porsigamos sin más pre-ambulànsias. mitin bustés que els ascensiós de abui die li ramenen el vemtra com si els budells juguéssin a la pitanca tot i que aniá un tema que me porta de curcó. les petaria la chorrada aserca de los momtacargas que utilisem per muntà la sogra de tan en quan però aquet no sirà umjactiu del meu pormenorisado estudio. vaic nà als grans maganséms a fé hu que fan els iaius les tardas de tardó, pues chafardechà els pésios dels purductes, passà un chic de calureta am l´airecondesionao i sobratot rubà chupachúcs del pote la pringà que vén al custat del quioskillo de la plantabaja. achí que vaic baichà en ascensió de la quefeteria asta abaich de tot en un trés i norrés amb velusitat d´elspasmo i de rapén per allò de la inértsia i les fortses centrals del gay-i-leo aquell pues el artiluchi cumemsa a realisà el dasénso i fa de bértigo. mi queria vésnieta como que vomitó el chópet i los grabánsos i que allabós am quell asidén de caiguda lliure per la corda de sero trencada va acabar-la de fuyà de malamanera, pubreta. el récodt de la caiguda lliura va estamparnos contra el suelu i l´emcarragat del porsegút encare va tení els sans pabrots de fer-ma prasisamén anami la cumpa, am hu primet que sóch. allabóntax ens vam treura en camilla i navem més marechats que el decót al sudtí de comsevol puticlum de la siutat,més marechats que un cargulet dins d´un tiobibo. pues que desde quell die d´autus he gafat una térrie i una manie ensuputàbla ana questas caichas de ferru culat que penjan dels editfisis modernos ...siguin de la marca que sigui, tan si són de la sar d´olla-potis com si son de la lista del chínler aquell.

viernes, marzo 14, 2008

la dolÇa caseta (blanca) de l´obama



********************************************************************

- aquet murenillu am la tés del rímchuls però am moltes més aspirasions va néicha al bellmich del pamsífic, cocretaménte a la bunica illa de jaguay i des que va ucupà el puestu de senadó al estao de lili nois pel patit damucràtic pues que tutóm va fé un poti poti de rumors... i achí fins que a la fi la ceba gent pues m´el va escullí am la sancta (i curnuda) siñora gilarín clintonris com a gran enamiga pues per acumsaguí la candytatura per la gent per al gluriós i triumfán càrrec. abans de tot el murenillu ere senadó, usia que se futie uns bons àpats hàntes de ir al sobresillo. fins que un bon die se va trubà am l´aicharida i bén pantinada sañore clíntonris que por otro lao se la veu massa echà palante, usia tota una siñora d´harmas tomar i ojo que porsifuerapoco am unes prasiosas banyÑes que arriben form cous tu cous com, usia de costra a costra com bé diuan els sañós amaricanus. entóses entre la dona de fé feinas al cumgrés damócrata i el vicari acunumista ja tenim mumtat aquell aspatarran pullastra que dió "el pistoletaso" de enisio de la campanya erectoral. are, si vénÇ els comísios aquestos li tucarà de ballà am la més llétcha (i burratcha) de totes les partenerres que se presemten en quet cas pel patit rampublicà, el gran pistoleru, emsalén foyonero i milló beódo en chorch búich. jo, anal meu aumil paré penso,eh,penso, que a la asembleia que futran tots els punitics al capitulio de guaschsintón se rasuldrà dafinitivamén qui sirà el valiemte que lidie con la más bieja. achi i tot se praveuan fins no hàntes del prupet més de nuvembra uns entensus debats a les televesions púmblicas entre els aspiradors a la presidèntsia de la malaida casablancaimaculada dels astaos unios d´amèrica. uns astaos unios d´amèrica molt bén rapresemtats pels sañós clintoris i per supuesto per la ceba vicària, usiase, quella nuieta que cantaba la bunica maludia de la dolça al obama bén d´amagat a sota la tauleta del daspáCH prasidemtsial

********************************************************************

buteu per un barri guay. tots bulem un barri guay i chachi-peroli



BUTEU PER UN BARRI GUAY, BUTEU PEL SIÑÓ.CHERINOLA, USIA, MI

bucaréts. la meba mimòria parduda (afutunadamén)



- sapigan bustés que hànte todo he ublidat aquesta pudrida final que vam pedra pues d´una manera aichí sensa savé com. jo anabustés els acumsello una guluriossa tática per questos traùma o malsueños que els basalunistas pues tanim de tan en quan. are, bustés m´han d´assagurà que la ceba mimòria no sirà pas la d´un elefamte (asúl) i que acunsaguiran de tení la sumfisién fortsa de vuluntat per tal de no racutdà un mumantet de nostra bida on de manera lamamtabla i soés el clum va fé llufa sensa demanà pedmís anals seus millons de siñós sosis i fisiunats patisans. i anami no me van demanà cap ni un, no sañós, anami no me van damanà cap ni un! achò és á toas luses inchús! va homa va, no anià darét! pues com que vaich nà al sànches pesjuán com un dropu més i si mal no recotdu me van culucà anún dels gulets del prasiós estadi savilià, pues allabÓntax yotube de haser un rec-set de quets que fan els urdinadós i esburrà quell malaít patit que vam jugà contra els rumanus de l´estàtua. la meba mimòria està més que parduda en el tienpo, encare que no nastigui prasisamén per massas trotes, afutunadamén per a mi i sobratot per a tots bustés,
.
¿padqué qui no ha soñao alguna vés en ferdi crugét asgarrapant-li les boles? pues aqui on me veuan, jo n´he sumiat. i por siéto, aquet pallu purtava un traju com el del ninot de les unglas aquellas tan llargotes i tan aicharidas, ¿saven? si sañós meus, a ratyas. goitin que el del meu suenyo tenia les ratyas fetas am metadona de la bona i els culós de la bandera rumaniana, usia, triculó com la rempublicana prò sensa cavreta: usia el amariyo, el asúl (com l´elefamte) i el badméll. quan ja vaic daspertà de questa malaída passad´ella vai dasitchà havé pugut cumsarbà dins del meu servei un amnésia córnica però de les de dabò; bucaréts, i el padqué de tot plagat, és el mateic que dí com un madparit buarru am bigoti ens va treura de nostras mans una cupeta tan i tan bunique parqué sí

*****************************************************************************
apa apa, aqui tenan una bunica maludia per nà llachin el póts al rirmo dels tipen guolf i el seu nasio pa ser salbaje (i buapuuuuuuuuuuu)
*****************************************************************************

jueves, marzo 13, 2008

atamsió Justón, tanim un greu pumblema



- jo lins ting de dí anatots bustés aprasiade audièmtsie que me llacheich i que por hótro lado sepan que son los más buapus del món mumdial,.. bamos, més buapus que un sarbidó, que por poco lo imtenten a vuén segúdo lo coseguiran. entóses a lo que iva. jo lins ting de dí que abui en clicà un enlarg de la flurida ma racutdat i molt el póts del sañó mascarot, un cunagut redactó del diari espot sempra am el basalon. pues lins ting de cumfassà una cuseta aichí en veu baicheta i que no ens semti nimgú; jo de patitet hàntes que un botecàrio bulie sé de gran, un pallu que purtés lligada una corda als cullons, usia un comsevól utrunauta. bé, emsamtamen alasóras no pudie sé un utrunauta pues padqué la cadéra espasial aún no vie comensado por entóses pues ivamos lo que se dise un pelín retrasaos. pero les anmito que podie ver sio tirpulante del tetanich, gran vaichell i milló parsona.asin que susediédonse los anyos asta no hàntes del enísio de la cadéra espasial cuamdo me se ucurrió la er mosa ideia de colocà mi biejo transistó de fusta colada a sobra el mueblesillo. vaic semtí com dos meraballosus utrunautas amaricanus, pa más resenyas l´antstrong i l´hojaldrin, van trapichà el suelu de la lluna lluneta cascal belletti asin llegao el dia de coches. a die de hoi, omserbando de manera justa i pomderando la situasión del meu atimat clum basalona en leer la susodicha gaseta, me n´amteru que tanim un greu purublema. bé, jo dirie que bastáns purublemas i jo ja no sé si el sindich de greuchas pudrà sulumsiunà hu que li passe anala nostra sargrada titusió pues padqué allò és un potipoti de cols i patates onde nadie save que coi hase: i lo que es peor, que no deichen fé anals que si en saven. el pubret estra-tarrestra que arribe al cavo coñaberal se torna aburridot en vaién la situasió, s´espanta, i torna cals marsianus moix, capcot i dassansissat per com funtsiona el clum del seus desamós

una prassiossa musiqueta per nà llechin el meu meraballós póts memtra va auscultanla

miércoles, marzo 12, 2008

els prasemto el futúro prasidén del basalona



si lo desconosian este es el señó er ton Matraca gran basalunista i a jusgà por estas imájenes una milló parsona. en prinsipio este buen honbre ucuparia el puestu del nostra antranyÑabla prasiden. com bé poden veura és un homa aicharit i sinpàtico, todo un mosso de la bida que marcha desprucupat de tots els purublemas.aqui balla una bunica musiqueta del rei del roch am roch, un tal levis preslei, gran musico simcuantero pero venio a menos. pues achí, como quien no quiere, el vaiem nán al tran-tran pel carreró abón viu. la berdà, si me encomtrara a este mosalbete enfremte de mío a mi me produseria un miedo endescritible però haria de mi corasón unas tripas i lu primé que lin dirie anal noi aquet és que se presemtés per a les pruperes erecsions a la prasidénsia del meu atimat basalona. aquet sañó no dumtin pas que els purtaria bén rectas anal caúchu i cumpañia, numés de veura-li el careto se pusarien a córre el dobla anals antrenos. miten por adonde que por si esto fuera poco este er moso gigamte por lo menos reir nos haria reir molt més que aquet prasidén tan sosu que no me fa cap gràsia lo mire per bon t´hu miri i que ensima nos lleva pol camino l´amargura a tots els basalunistas pues pitchó no pot purtà el clum. allabós chinuchanu m´asercaria hasia él y le diria que aseptara llevar las riemdas del clum, pemso que el parell de sañós tan angrescadós que sudten am aquet bonhómen estarien bén cuntents. i jo tanbé.

molt de oju miyonaria audiéntsie (aquet és mon cadnét por si no lo savian) baritat que nastic buapu? baritat que nastic chúlo com un chócho tó hechao palante? si ja els he dit que jo nasí buapo i muriré buapo

martes, marzo 11, 2008

pues que no me racutdabe d´una bunica fe-méride

EL PALASETE EN LA ENTEMIDAT DE SUS ENTRESIJOS



- oju, sifanofa ja he cunplio un anyo en palasete apurusimadamén si calculem des del solstesío del marso marsete del anyo anterió hàsta no hàntes de este solstesío del presemte ejersisio. asin pues que palasete és un palasio gran molt gran però que si diu palasete pues padqué li van pusà aquet nom i pumto. ¿les bale? vién., entóses i al ilo del póts que les redamto desir que en palasete ai candelavros, ai aposemtos, ai muchos pasillos, ai torrejones de ardós con sus gutifarras, ai i tóo un fusà con cucudrulus que mussegan i una puédta colgamte, ai passadissos seclétos, anià berdes canpiñas, usia que anià de tot. segúdamente ustédes conoseran quell presios cumcurs de los "garabatos" del sañó chingurri. sapigan que a mi me llego anal alma, i miten que havie moltes afotus però ganó el de "las vacaciones en la mar salada", un buapu moreniyo, entranyabla, amb bigutet i unes dents bén blanquetas i que senpra sumriu quan li emfoquen con elrestolatripulasión; sepan que la pinya colada es la bebida del futúdo en el estadio del basalona i en palasete no podia ser menos. asin que desde el meu més que meraballós faristól pues me bulie de falimsità anamí mateich per aquet guluriós año al palasetistodiéquits pues padqué ma dunat la gana. gràsies

lunes, marzo 10, 2008

carta avierta del sañó cherichúlo: lo está hasiendo de marabilla sañó prasidén

al apresiado siete machos



sepa usté, mi querio presidemte que lo está bordando como quien dise y no len quepa dingún jénero de duda al raspéto. usté es un macho alfalfa vién plantado y con unos dotes de mando acongojantes, sepa además, que usté lleba la manija de su clum con un queasér estra ordinario. siga asín y comseguirá un bustu de marbre en la esquina del carré riera malva. en lugát de riera blanca, le llamaremos riera malva. todo esto lo digo por los colores de su clum que usté y su grupeto de "gente triunfante" tan vién dirijen. si me permite la indisclesión abogue de primero por camviarle los colores a su primé equip de fumbol i deje de jugar de asul y granate y pasen a jugar de malva como hàntes ja le vie dicho; per supós, todo ello en honor a lo que mal va su amtual gestión al fron de susodicha històrica emtitat de la sienpre presiosa siutat cumtal. siutat que por lo visto tanto en el cam núu i ale,daños, como en los quios- killos a jusgar por lo presemsiado desde la primera horita del matí, sigue en su linia del aguante macho que desie en cantíflas, por otro lado, un señór no tan siete machos como lo es usté, mi apresiao estandarte del basalonismo. usté me recuetda sifanofa (si hase o no hase en lengua repremía) pues al entorno del clum. entorno del clum persibio por un serbidor desde la distànsia: usté y gran parte de ese entorno es como aquellos entraÑables conejiyos de las pilas durasél, dura i dura, i me mantiene anestesiá i aborregà a la premsa hoi más que allér pero menos que manyana. y entóses le espreso mi deseo y toa mi comfiansa como sósio pristòrico del reial pudrit que lo haga mui mucho mejor que el sañó Gaspàt i Absórbes y se perdúre en el cargo si puede ser dosiéntos aÑños más. lo siento po mi amigo cherrinolla, yo no puedo desearle nada mejó puesto que pa mi el fumbol es lo piriméro si usté me pedmite añadir al memsaje pomí espuesto en esta marabilla de bloCh comonopodiaserdehotramanera.

sienpre a su serbisio i sobretó cuídese mucho señó Porta, lo nessessitará de aqui al final de su mamdato. finalmente solesito petdón por mi entromisión en un clum que no me pertoca i quan no toca.... como disen ustédes en su pais en la lèmgua bernatcula.

atemtamente, sullo
el señó cherichúlo

domingo, marzo 09, 2008

memsage al señó chóse murriñu (parte sigumda)



hànte todo piemse que com a basalona cap atra puestu, miti, al fin i al cavo allà anal sentro que coi té? un riu mich pudrit i la sierra el guarda y derrama y poca cosa més. aquí té platches com la de Sitchas, sierras com la del hordál, túnels de peaje com el del gargaf, atseteram. asin que ja lo save, allà puede que le paguin de més pero aqui dimspusarà d´una qualimtat de bida que no tindrà pas anallà la capital

sábado, marzo 08, 2008

aquells gloriossos dissabtes-nit

Gràcies cheri per cedir-me aquest espai al seu bloc. No tinc ganes d´escriure res, prefereixo penjar una mica de ministry of sound de fa uns dotze anys.



actualització (i més i més i més i més)



tema com l´anterior, va fer aparició a l´escena house fa poc més de deu anys



A reveure.

memsage al señó chóse murriñu (parte pimera)



carta avierta al sañó chóse murriñu

apesiado siñó chóse, yosé que usté lee mi BLOch en la entemidat de su morrada. asin que paso a esplisitarle una carta pa aconsejarle a usté que tome una vuena desisión

en estos momentos de sosóvra para la sacrosancta titusión de la piel de sórro, santoseña i capicasal del fumbol apañol, yo apelo a su vuén corasón y le pido aumilmente que no fiche per aquets búRRus de blanco. atamsió, que jo no hu dic pues padqué me facin póo am busté d´emtrenadó (que nadie se crea esta falasía), sinon es podqué ha de recotdar que en la digui-nidad de su esperitu pumtugués emcontrará la rispuesta. asin que com natrus saguirem am el métda del rimchuls i el burrachu del niscans ai ai paddó, pues achò que lin deie

que facim cas busté, deichis bé acumsallà pels seus asasós d´imatcha i no fichi pel prastichós clum estrangé

atemta i cutdialmén

señó.cherinola (sósio prehistòrico del clum basalona)

jueves, marzo 06, 2008

el sindrumét del seño.diósgénes


- aquesta mania masse maniàtica és molt lulénta i suséde cuando usté enmagansema purcaria. per amsempla si le diera ú le diese por guardar pinéts, estanpitas o tuballoles del raial pudrit. tengo un vesino maréng que culamsiona abonus de cartón-pláxtico de la titusión blamca i ha llenao más de cuatro cajones de cadnéts de sósio. este vuén honvre me dise que es por aquello de tener una fisión com comsevól altre i jo li recotdo que hase anyos me conpré en una bansinera de la sona franca una sinta de caséte del "jan petit quan balla",de questas que no le suben más de sién de las amtiguas pasetas. asin que empesé a colesionar motes mumtanyas de sintas del rudit vemtura am la ceba bunica turumpeta i llabós el sindróme del diósgénes con el tienpo enpesóme a haser mélla de manera dafinitiva, mientra los vasinus del entresól me deien que ere un buarru com si fosin ells tan prinmirats i pulits. i no saven podqué son asin asiendo a cumúlos de deichalla en la ceba avi tasión tan bién denominada veviénda: podqué pa ellos lo que es daichalla a lu milló pues per mi no hu és ¿i qué passe dic jo? buenu apa les dejo que se debiertan con estas nenas que ballen i ballen tan rebé. este rinmo harà que ustedes meneen vién el triste penchoi que les cuelga i todo ello por si dasean de salebrar la guluriossa noche de hàntes de allér dimercras-sancto. que lo dimsfruten con satisfasión,sólo que pa empesar lamemto mui mucho la aparisión enpertinente de mi coléga madrileñu el señó cherichulu: me save de mui grabe por todos ustédes que lo sepan.

al equipo no se le pué desir ná de ná pues lo dió tó


- pues sí siñóres ¿que pasa? soi don pichi-lóncho, el más cheri-chúlu que castiga. ante tó un vuén chulapón salio de chamadtin a su sancto serbisio. agradesco a mi vuén amigo señó.cherinola que me pedmita de redactà pues ni que sea unas lineas en su marabelloso bloCH. asin que sin mállor perámbúlo les espongo mi pumto de bista aserca de la liminasión a manos de un ascaróso equipo etaliano como la dróma, un clum lleno de tedodístas pertenesientes a las brigadas cojas del amigo garabaldi. con unos comunionistas de miétda no se puede jusgar en egualdad de condesiones y mi querio capitàn baúl gomsáles i la ceba gutifarra han sio el sancto i la senyÑa que dieron identidat is pana al gran juego de mis jugadores. entóses desir púmblicamente que el responsavle de esta afrenta al urgúyo patrio fue el trensiya que ha consedio dos goles ilegales a los dromános que en la bida devieron haber subio al matcadór del san tiaggo berndnobeu. con el golaso del chico de la siñora se la mámen mediada la sagunda pádte hubiese avio más que sufimsiente pues pa otener el pase de los otábos de la copa; con ese soletàrio úno por séro nuestro camino hasia muscút era livre y espedíto por aquella rasón del dovle balor de los tantos en el canpo contrarío pero el robo fue claro i merediáno a manos de los currumtos diregentes de la fuefa.
.
señór àrbito, siñor Platanin, ustédes son unos chorissos malnasíos que nos han echao de aurópa, que no nos han permetío de a conseguir la desíma con el gran ver chústet a la cabesa. la pareja del para-lélo pécha calderón no meresen tamaÑa afrenta, un clum, una titusión, la mejor del siglo beimte no pueden espolearla de esta manera tan endigna de su conpetisión por eselénsia: y eso lo pagaran pues ha reiros semos y en el camino nos encomtraremos. y como sienpre desimos en la aspaÑa purufunda hàncha es castiya, i sepan que en la piel de sórro ni oblidamos ni pendonamos. he dicho. ahi les súrsan a tóos ustédes. so-savandijas. malos agpañoles. anemígos de la pàtrea.

miércoles, marzo 05, 2008

alé ajacta és sañó sésar

- els que van a murí ti salúden de manera farburossa aprasiat sañó sésar. qué bunica és la siutat atérna de bRóma, i lo digo con pleno conosemiento de causa pues no he estao numca. asin que he vuerto a haser uso de mi imajinasión pa trasladarme en el espàsio u en el tienpo y darme un garvéo por la sancta villa de los enperadores y de los gay adores, de los cul i seus i de las fontalanas, de los moiséos i de las exculturas. hase dos mil anyos sifanofa era la capital de un presioso enpòrio que dominava el mumdo osi-dentál i hasian tienblar los semientos de hótras sebilisasiones com per asempla els grechs els fanísis o els barváros. se deie que todos los caminiyos condusian a bRóma, la cual cosa,i sienpre a jusgar por mi aumil pum de bista crech que és mantida purdrida. entóses yo me pargumto, ¿poqué le dadico un póts a una siutat que està tam lejos de ma atimada basalona triumfán? pues que sepan ustédes que no lo hago por la cara bonita de esa urve, ni por su estória ni por su curtura ni por su hàrte, esto yo lo hago por enterés, pa que le endinyñen el sipóte pretoriano a la guardia blanca del pais vasinu. asin que comfio que los soldaos del ejersíto drománo pasen por ensima de los mardrilenyos cual espratános, sensa pietat, am numturnitat permeditasió i alebòsia. ¿poqué ustedes creen que hai darecho a que no haiga ni un sólo equipo italianu anaquestas altsades de la copa d´uropa? pues no. amb hu maca que és aquella gent, am hu senpàtics i ospital larios que arriben a sé, am lu buniques que son les trasalpinas i la musiqueta de la òpéra a sa prima, ¿i qui no cuneich en fadericufelíni o sufíe la lòren? ¿ u la lorofrígida? ¿u en ramesótti?
.
ai paddó paddó, que ja me dasvio del tema un atra cop. pues que esto que escrivo es un aligato en dafensa de tó lo drománo, i pa enpesát un homeanaje a la bellesa i el presiosismo de su fumból espetacúlo i de l´estetíca de sus jugadores com el mateich Tótil. asin que hoi boy con la bRóma en su partio contre el raial pudrit por todo lo espuesto hanteriormemte i podqué me da la real gana. ¿les bale?

martes, marzo 04, 2008

els mobíles de are no son com els clàmsics de ruedesilla

- ahí va fer-sa una e-femérida del taléfono inbentat pel siñó gran Jan vell. i mitin que abui anem amb el trastu aquet patitet vinga d´amun avall, parlán pels descosíos i gastán autémtiques futúnes en trucades al vesino o a la parienta que tan si val. daspués arriba la factureta i vinga, a pagà a la cumpañie de turnu els curamte u simcuante eurus sense sabé en que coi els hem gastat. que si trucades móbil-fimso, móbil-móbil, aset., la cuastió és no pudé cumunicar-se sin hàntes haber tirao de pela llarga am els motorrola, remena o mobestars. si és que no tenim ramei, no señós, jo racotdo que hàntes en mis tienpos teniem uns conyos cunectats amb un parell de cables, uno de ida i el otro de vuerta, i pudiem petà la churrada entre els amichs. are ni aichò. are els talefonos no son de ruedesilla, are que si jepet-s, que si tres-jé, que si càmeradeféfotus, que si videujochs, que si e semen ese, que si l´internete, que si la telebisió, que si la musiqueta del mepetrés, en dafinitiva numés capritchus per tal que bustés vagin canvián de modeliyo cada dos per tres. abui die dingú se cunfodma amb hu que té, tutóm vulem més i "la runaldiñu no da pa tanto" i és aichi am tan de gastu, amb estirà més el bráso que la màniga que arriben les crisis.
.
he llegao a la coclusión que pasado tanto tienpo des de la imvensión del pequenyo artefacto los congresos estos que hasen no sirben pa ná. que podqué? vién sensillo, podqué al final los que vallan a conprar al megastóret no tendran ni pajolera ideia de lo que quieren. pediran un mobíl i les ofreseran un i-pots, altres pediran un blacperrit i les ofreseran una cuputadora de buchaca. els venedós no savran que dar-nos ni naltrus sabrem que demanàls-hi i asin uno se pedirà un "no qui hi ha" con blutúZ de ese i le endinyñaran el ùntimo modelo de enricsón con ultraviolados. ja no ens resignem a que siguin gruichuts, are els bulem que tanquin bé per allò no es mullèssin, que siguin finets com una llóncha d´endúlse i mitin que som el que som i punto.
.
asin que si por casolitat el sañó gran Jan vell, ha rasusitat que faci el fabó de turnar-se a la ceba bunica tómba. ferà un gran fabó a les multinasiunals, anal cunsumidó cumplusiu i de pas ana si mateich.

lunes, marzo 03, 2008

buldrie de dadicar-li una cansuneta anal meu atimat prasiden


- pues sí sañós meus. ¿no troben que abui fa un die prasiós? pues mirin que abui me trobu més que pachangueru, gairabé arribo a festivalero. are, buldrie sé honesto am mi mateich i am bustés i dir-lis que no és meba aquesta cansuneta tan bunica, tan beraniega i tan angrescadora; en cuncret és d´un chicot anumanat dabit cirera però que aumilmén lin buldrie de dadicà anal prasidén sañó.Porta des del meu aspatarran faristol que és el meu més que meraballós bloCH.

maldita sia la tardaaaa
en que te conosíiiiiiiiiiii
ahora bibo atrapadoooo
y no me dejas bibiiiiiiiiir
.
ora maldigo tus hójooooos
tus gestos y tu bocaaaaaa
aquet sumriure en el palcuuuu
y esas ganas de jodéeeeeeeeer
.
nos dejaste sin bàsqueeet
y sín fumbol baseeeeeeee
con un risos en el campooooooo
y un prufeta fent merdé!
.
que lo datengan
que es un mantiróso
malbado i peligróso
yo no lo puedo controlàa
.
que lo datengan
me ha robao el asiento
me ha déjao sin aliento
y me quedao sin náaaaa
.
Bon die tinguin, suposu que el sañó Chiréra no me pusarà cap carélla per allò del copirraít aquell, que tan sólo soi un pobre pamsiunista que no tiene aonde caérse muédto. are si.