la maquina de la berdà

- ustédes se recuétdan del pograma del sañó julián Llach? si si, les conetaban uns pinganillos al cuncursante de túrnu, le rodeaban de cables como si fuera el frankistein aquell, asin como unos eletródos por los brasos, i vinga el tio a soltar paridas que ja daba igual que fuera de la jéta-set, del gobiétno o de lo posisión. pues jo veia el pograma este i recuétdo la cara del cuncursante de turno; miren ustedes, jo no tengo ni ideia si els hi pagaven algo per la festa que tenien muntada u si tot ja estava pactat de hànte-mano a lo rialitichóu. però bustés no pensin pas que aichò és molt diferent a la raialitat diàrie, padqué oju, si gafem i endullem aquets butunets a molts punitics o prasidens de clums de fumbol hi trubarem que la bunica maquineta treurie fum fins esplutà. are que no me diguin que el pobra trastu les enserte totes padqué als astats units amaricanus ni ha hagut casus en que han embiado a la endisió letal a molts presis, ai ai paddó, pressos bulie de dí pues por error de presisión de las abujas. i és que aichò de cicà el cable que li cuntroli la pressió, el pulsu, la respirasió, atseteram, és un mal negosi que no sempra funsiona. per tant milló agafà a broma tota aquesta història del plusométro, del boligráfo i de la ansiatat del tio que es cunecta an allà com si fos una mursilla de roda de ter. però no passa ré. de que sirve lorear sus imtimidades si daspués llevan a juisio al acusica que en pudtada del lectures le dise el nonvre del puédco, ¿eh?
.
- asin que mejor lo tomemos con tramquilidat y disfrutemos de una prasiossa sisión con nuestro estimado prasiden Porta, que de tanto enbuste que soltaria primero esplosionaria el cacharro, pa dispués fundir los plomos de toda la siudad. en difinitiva, el detectó de mantides se tivoca com se tivoca aquell inspectó que busca en els ulls del detingut cualquier asomo de berdà en el caso que imbestiga por mui dificultoso que sea. el sósio ha descubierto un sitio ideal pa enclabar una gran maquina de la berdà: ucuparia tota la sona del palcu i faria la bida impusibla als nostras diractius tan meraballossamén mantidés.

el bo-tócs u tiràpia antiembejesimiento

ustédes saven que la tosina butulínica paralisa els músclus asin como medio año prosimadaménte entonses yo me digo anami mesmo que podqué les sañores para la estetíca utilisan unos rimédios de ese tipo cuamdo la sancta madre naturalessa nos ha proposionado elememtos como el ajo o la sebólla, como el broccóli u el limón. ustedes creen que ai darecho a que los cumsumidores como el caso de la buturuda de mi sañore, la repremía de ma cilla u la repalénte mi suégra, devamos recurrir a la endustria farmasética plena de potinges pa aconseguir este proposíto? eh? no és milló ficar-sa un papinu en rudajas, uns filets de carbassó per sobra de la cara, bén untadets en crema natural feta a base de caldu de pastanaga i estractos de carchofa i daichar-se de caboriés? pues és aichò el que ens va dí el sañó botecario de la esquina de mi caye, que para tratramiemtos de vellessa i curtis fasial con liposunsión i estiramiento de arrugas con posterió eliminasión de les putetas de gáyo res milló que els prurductas naturals. deichin´se d´està d´històries i de cremes de la pons i de la novéa, i am el seu putet facin la mescla com els sañós que am el morteriyo fan les fúnmules machistrals. li passen el rasultat a sa siñora hàntes de irse a dormir y le indican que se hunte el rostro con esa comfitura hecha pa la ocasión. aparte de ir vién pa la vellessa tanvien le harà de efeto contra las migroñas que la mujer no sólo bibe de la astética me parese a mi, ¿eh?

.

allavós el bo-tócs és una madesina que va d´allò més bé, tot i que oju, pot pruduir-li alèrchies com afectos secundàrrios. aquesta tiràpia de la etédna jubemtut és cumuna entre tota la gent gran que té póoo que li caigui la piél a tiras com comsevól poma al órno. quan la ceba sañore se panseichi com una figa i tingui més arrúgas que la mayól vachi cal metcha i deichi fora dumtes. rabulusiunari com la binagra, aquet farmáco tan meraballós ha servit a mols matitmónios per impadí que se dibursíen i que jumtamen am la binagra de túrno recundueichi situasions difisils

sóch un meraballós toca-canpanes de dalt

- a mi de cuando ere pequenyito de sienpre me han gustao las canpanas. totas totas totas. las del elgorreaga, la del pessevre, la de la catardral, la de la bunica claraveya d´el sañó guay disnéi, usia totes. i és aichí que ha sigut senpra;miten de cuamdo yo les ablo, ja de imcluso cuamdo tucavan a mótt i les santie des de casa meba. el ruido de la miétda de canpanas a mi me afemtó tamto que ahún no me las he podio sacar del sel.lebro, asin que he cresio como he cresio. entre aquet fet i el tucà campanes propi del meu bansalunisma pues entre una cosa i l´altra han fet el restu. lins tinc de cumfassà que me feia póo tení aquet puder, aquet sesto sentío, però el meu pudér viciós nario va imtrinséco amb aquet fet i no puc evità aichò aprasiade audièmtsie. a mi m´argraden totes les canpanes desde les més patitones fins a les més grossas, desde les que fotan surói ásta la del oido enterno, sepan ustédes que soi corto de horeja pues entre serúman, aigua i pelos que se mesclan ademtro hasen una bola por aonde no pasa ni el àire sifanofa com el nostru sañó selemsiunadó de fumbol. les canpanes que més astimu son les de final de anyo en la puédta del sol, menjan el raim amb la meba siñora, gra a gra, pipita a pipita am la cupetacava en una mano i el higo en la hótra.

.

¿com coi bustés bolen que no m´astimin les campanes ni els sañós que les toquen desde abaix, u sia, els toca-canpanes? si jo buldrie sé un dels de baritat, un mona-killo o un susedáneo de musèn are, mala cosa abui die pues padqué aquesta feina la fan unes maquinetas purugramadas per a la ocasión. pica usté en la canpana de la esquierda, toca la de la esquierda, me pica el butunet de la canpana darecha, asuéna la darecha, i asin suenan todas en una prassiosa sinfònia de musiqueta eichordidora que rebienta el tinpàno de cualquiet modtal que viva serca del canpanario de turno como el de mi pueblo.

aquelle cupete tanbé ere une miquete meba

. pues si sañós, aprasiats lectós de les mebes abantúdes i desbentúdes. aquella cupeta de Bémblei tanbé ere un truset meba pues padqué si, padqué allà ere animán i unechàn la meba bandareta i padqué me van treura a jugà una miqueta per sobra la verda catrifa del estadio londrinés; se pot dí que me van treura a pastà una mica,com de reyeno,pues padqué hi feie més nossa que cervell, aichí com en chavi er nándes. recuetdo que la sustitusión esdevino al prinsipio de la sagona parte de la pórroga. el nostra místet me va treura a passechà en tan s´en va adunà que un sarvidó feia falta per urganisà el joch per la banda cuntrària, una mica en funsión de medio estorvo con algun robo de bola e inisiando contras en direcsión del àrea del sant dórria, famós sant italià, i cunagut per les pitses cuáta estacions que el pallu es futie cada dissamte. el patit nave igualat a tséro i no va sé cins que va arribà el estra-tain que diuan els sañós de la sarvessa, que no va havé el tantu del are choto, en una meraballossa gardenia que en jan llúca pallúca numés va pudé mirà de lluÑ. alasoras vam cumamsà a perdra tienpo però el rellotcha nave molt lent, en subicalbeta va fé dos o tés parades de mérito i el madparit de negra no pitava el final. bé, passades les ontsa va acabà el patit i la chóia se va apudarà de tots natrus. jo acumpanyñava als del 'drentin' quan apuchaben les escales que duian a la dibina glòria tselestial, aquella primera cupeta d´uropa dasprés de los consabíos ésitos en Bétna o Savilla. se pot dí que per fí vam tucà el sel amb la punta del simbrel, i anami, que feie cua darrera dels jugadós com qui hu fa a la cua de la pesca salada en tan varribà el meu turnu me van dunà una aspatarran medaya de quincalla, padqué siguem serius, allò no tenia cap de valor bisto por ensima. aichò si, hu que representave ere molt pel nostru clum pues padqué vam cuncarí un suenyo coletibo an aquell prassiós vint de mállo del anyo nobentaidós.

aquell va sé un gran triumfu del meu basalona

- amichs meus és tal com lins dic. vaic jugà en el basalona sedido por el porboritense, un equipiyo de la ragional que en sus ratos livres se dadicaba a la purducsión de porborones y mentecados. jo racótdu que el traspásso va sé una mique com el del trajo-segúra, usia que va custà lu seu, però a la fi em van pugué incutpurà a la disiplina asúl y grana, guiado bajo los auspisios del que alasóras ere l´emtrenadó de quell equip, en visens sasót. els primérs entrenaments sota la batút de quell bon hómen se me van fé masse feichucs, adaptar-me anaquell equip com el basalona de llavós va sé com un parto sietemessisno però si lins dic que va valé la pena no els mantidé pas. aichi que el die del meu dabut amb el primé equip va sé un patit contre l´Ander llétch; ascoltin bustés, quell ere un patit dessisiu per la sótt del nostru clum a la copa d´urópa i he de cunfassà que vaic sudtí bastán nirbiós, però que a masura que passaven els minuts jo i anave agafán cumfiantsa dins del equip. viem de ramuntà tres tantus i la cosa pintava magra, aichi que vaic tirà del carru i com un comsevól meguéli empujaba als meus cumpañs a cops de crossa am l´afechitó del púmblic, dunat que jugàvem a l´astadi. ere una tarda-nit del mes de maiCH i feie calureta la qual cosa no ere cap emscusa per acuncarí la bimtória davan l´equip bléga. el primé tantu no el vem fé fins bén entrat el primé tienpo i vam cumamsà a encarrilà el patit pels vultans de la sagona part, abans de fé el gulet que forsarie la pórroga, una pórroga en que no va haver cap gulet més. per tan vam arribà als panals en que jo vaic fé el meu i el purté nostru va parà el quinto de éllos; en tan que varribà el mumén guluriós, tots vam fé una pinyñata anal mich del alcampo (beura afotu on sudto jo), i la gent no savie com reasiunà pues uns puluraven de satisfasió mentra que d´altras reian de musió cumtinguda. mai m´ulblidaré de quella bunica nit en que sarvidó va sé purutagunista de un tros de la história del basalona, una nit que vaic sé un hirói com el mateic somitier o el marti filosofía.

jo tanbé he tucat a la dicscutéca tachito

- pues si aprasiade audièmtsie, tal com lins dic anabustés. en el seu die jo vaic tucà la pera al meu atimat púmblico a la dicscutéca tachito, on sarbidó feie de dí-che i pusaba i pusaba vinillos a dóju. allà mesclaba amb la meba tauleta, els meus cascus i semblave que dirigie una urquestra per tal de amenisà i emtretení dagudamén als meus patisans que eren i molts, segons el que en diuen les córnicas de l´épuca. en tachito estava a prupet del cam nú, eren un parell de buniques carpes on la gent se pusave a ballà una musica que tal com diuan los entendios en la materia era mudédna, aichi com entre clectrónica i cunputatética. tenie mols seguidós que me demanaban més canyñe i jo els pusabe més canyñe, are, con el debío uctu-comtrol no fuera U fuese que el prossáic hisiera de estárgos en mi selebro. asin que empesaba una sisión no parave en tota la noche, un dics ada rera d´un atra, ensensa parà, i comonopodiaserdehotromodo me van sudtí els meus imitadós.... imitadós com el sañó prasiden,que bulie de dirigí la nabe asul y grana d´una manera pasunal com aquell qui diu, com si els sosis i patisans bailádamos a su rinmo, aichi com titellas o puchinéllis de cartró adubat seguin les intrumsións que ell dictés desde el seu pulpíto de mestra de cherimónias

.

aichi que el sañó porta me semble pel que vaic llechí va agafà ambéicha de la meba sancta pasona i va desidí tancà la meba aumil carpa del tachito; fins i tot el trós de bou bulie que m´emsiliés i no turnés a tucà mai més los platos ni als bultans del cam nuu ni per l´inter-nete ni per enllóch pues bulie de cumtrulà els meus mobimiemtos. tal com va passà, el señó purupietari del gran tachito, a parte de haserme la copenténsia deslleiál bulie espuliarme indasentmén el meu purutagunisma a la cavina del astadi. i malgrat de tot jo sagueicho con paso fítme mesclando para mi audiémtsie.

molt bone tatda siñós. notisias de alcánse

- el qui feie d´emtrenadó anala bamqueta del meu atimat basalon es laxa amb bin torturs, en truscu vanovich, ha estat tsesát fluminanteménte de su cárgo de técnico del primé equip i que padqué? pues tsensill, padqué ere un inútil. aichi pues, que a partí de questa tatda contre el caja cachonda de málague gafarà les riendes del planté de jugadós un sañó que s´anumena com la llet. per tant, venen aires nous al clum per la ceba secsió de balunsestu. el plamarés del yogurs labavo ha estat el sagúent: una copa del dropu en dugas tanpluradas i mitcha plenes de bunicas penúries i un futimé de calarunets gastats en el inbento amb els mariconatto, els birriasova o els áquet de turnu. un patir anal palau que acabava pues com vie d´acabà, amb aquella lletcha cadabera futén la cunpa a tutón menus anasi mateich. el púmblic del blumgrana buliem sanc i fétcha i ja el tanim, al menos si perdem els dos títuls que ens queden, ja no els pardrem amb el sonát del dos mil tsis.

en los brásos de es cupído

mitin quin goich, quina chóia, ja hem arribat al bunic i aspatarran dia de sant valiemte, usia el dia de san Valantinu guluriós, patró dels anamurats, lo cual no es mi caso pues no estoi anamorrado de nadie, bamos, por no estarlo no lo estoi ni de mí mesmo. aichi que ja som al catórsa de fabréro, un mes que diuan dels barbuts i on no ne trubat el frío per cap puéstu. els tinc de cumfasà que he caigut anals bràssos de es cupído i aqui a la fotu i a jusgà per la bunica imatcha, me poden veura com nastich amb una fletcha apuntando no sé a bon, con el peligro que ello conlléba. porto dugas prasiosas ales per tucà el dos si arriba algun paquiritu o marénc i canto anala siraneta de la meba bida (que sirie ma sancta siñora sino fuera ú fuese per les ganes que ting d´emberinarla) aquesta bunica manudia: hoi és el dia, de los enamorrados.... i li regalu un corasón de bijutaríe que compro per les butigas de la sona de pla de palau, allà a tucà del famós resturán dels set cavróns (usia portas). agafu una caicheta patitona patitona i lin cico enbulicat en un mucadó amb tots els póllos del die, la surtija que daspués li enroscu anal dit meÑíc de la ceba lletcha i fastigossa mano asquerra. asin que ella me torna el seu regal, un rallotcha de la marca viserái però que no compra sinó que l´agafa de prestadiyo anals encans bells quan li cau anal pallu miliunari del pis del devan

.

usia que arribat aquet die en que una sachéta atrabessa el cor de la victima del es cupido, húno ja se hase a la idea que dasgratsiàdamen hurà de regalà algu ana la ceba siñora bulgui que no. llavós hu milló que pot fé és dibursiar-se un dia hàntes per tal que no l´ubliguin a fer-ho ni en ple jusgat

jo vaic traballà al nutisiari "el caso"

no va sé molt de tienpo, va sé, calculu que durante tremta anyos. uns tremta anyos aónde yo cuvria la informasión de la más raviosa amtualidat, sienpre a pié de callejón. mi bida estava pues a medio camino entre el rotatibo i la impémta per un custat, i el micròrfun i los hechos acaesios per l´atra. ere un diari de succesus que s´en diuan luctuóssus però que al final suposu que amb el tienpo i una canya passarien a sé fenòmenos sinple y llanamente paranormales. racótdu que la siñora melena rànsis va cumbidar-me a un purugrama per tal que espliqués a lo tumác l´afer de la violetaira del cascontíguo. daspués quan el eruptativo me va pumblicà la nutisia del assessino en se ríe, va vení la sañore encarnadita sánches per demanar-me comsevól emsclusiva de les que havie tret com a redactó de quet diari. les nutisies del caso feian molt de mal numés de sentir-las i és que de pudtáda a contra-pudtáda se padlava de muédtos, herios y mutilasiones varias. mitin que de tanta sanc que hi pululava a cada cáso te dunava ganes de girà full i passà a la siguénta pàgina on per sert trubaves encare una mique més de sanc i fétcha. usia que sinó bulies una tása, t´en dunaven dugas...marededéusañó! quina feina més poch agraida i a sobre els búrrus de laditurial no me pagaven els atrassus ...fins a tres messos que me devien aquets ganàpies però asin y todo jo ere allà, al peu del canó. on ere la nutisia allà ere jo, amb la meba petita llibrateta per apumtà todo lo susedío, des del númaru de mutilats, anputats, descuartisats i escuajertingats asta el posivle móbil de la causa en la noche de actuasiones. toda aquella lavor que, modèstia a padte, siendo uno de los mejores (pornodesirelmejor) en mi travajo, dió por conclusa cuamdo húvome llegado mi momemto de retiro; fué pa cuando colgué las botas.

.

el setmanàrio el caso me lo dió todo en la bida, aumque fue motibo tanvién pues pa muchos malos suenyos por aquellas imajénes que mi estrema i purfunda sensivilitat numca podia de aseptar. mi siñora se pergumtava que podqué me reprimía de semtir tanta mala notisia que no podiamos de seguir de esta manera i que la omsesión por cada muédte acabaria con mi porfesión. asin que fue quan els acontesimentos se presipetaron i acabaron con mi renúnsia al cargo de sotsdiractó quan vaic cambià la feina de redactó-esprés pel de cafatera esprés i fins aqui se pot dí que vam arribà. aichò de taní ana sobra massa pressió acaba amb comsevol pariudista per molt fort aminicament que sigui. i des del meu aumil faristol els dic que van fé bé de tancà aquet diari tan i tan daprimén,;

el sañó porta i la operasión del comando banana

- pues sí aprasiada audiuèmtsie. aquet és el nou comando que nastich bén apumtet de inaugurà establesío un nuebo hórden in-pedante almenyÑs anadins del meu aspatarran bloCH. i és que com a dropu del meu propi bloCH buldrie raclutàr-hi no menos de sinco hónbres i no más de cuáto am el lluable umjactiu de anà a la cáÇa i camtúra d´elefantes asúles, una espècie que no abunda masse i està en peligrodestimsión. el comando banana tindrie lisèntsie per licuà i liquidà. por la presiosa sábana de sancagát avundan paquedérmos con tronpeta i colmiyos de madfil, esa espèsie és, a vera, sifanofa com les altras però sirie una variatat cassulana, una de mida esquifida espatlles curtas i grossa de cap. me valen los sétmes del milimétro o els gelats del curamta-sinc. tanvé me sarveich el métoda bónva iaiàturé (usia lapa) però anal meus hòmens quedaria milló el sistema drománo de la manita folloides anadins de la cumpóta-maduichas o del tiramisút. jo sóch un purufassiunal, utilisu desde manchasdebisicleta fins una mata-jétas, mata-jétas com el matei pasiden; i encare que sembli asin por ensima un povre diavlo, aquet bonhómen se las trae i sino lin pargumten al sañó.Russéi, una amtigua victima del hótro comando, el comando de palostimos

.

prológu - mitin bustés. con tanta yerbagúena húno ya no save distimguir si la realitat és séria u és bróma. en todo caso me se ponen unas bunicas uyeras virtuossas i proban de jugà. del grupo de palostimos el sañó prasiden me vale sién pumtos, el sañó ferran soprano simcuante, i el sañó angunal veimtesinco. el sañó rimchuls deu pumtets i la plantiya no pumtúa por desvalorisasión.

silindru, conyo, esfera i els toca-campanas de la moda

-bé, per cumamsá dí que ting el tipu linial, no arribu ni al cúbu ni al silindru ni la triángla ni a la rulóna. mitin bustés, a mi me van parí com me van parí i aichi vai néicha i aichí muriré. si sóc un filferru pues mála suédte. i és que jo me cico a pensà i me dic ana mi mateich: coi, si quan sigui un porbo i teranyines reberteris que més dona loquehaigasioenbida, si un bunic diàbolo, una prassiosa campana o una aspatarrán esfera. al final jo siré hu que siré allà anal meu meraballós nínchu, porbo porbo i més porbo i de tan de porbo que tindré per tot arreu no pudré ni raspirà. aichí me passa am la moda aquesta de les mides que volen de treura els sañós de la hálta custúda que amb tanto modeliyo i tanta jaumatría i tantes formes i figures ens turnaran més bochos de hu que astem que no es poco ni mucho sino tó lo contrario. are diuen que desde fa més de tremta anyos es purtaven els numarets que si el set, el nou o el catórsa, la tremtados, la curamta o la de caúchu (moda setàsea extra). pues quan lin compri un tráju anala meba siñora no me sabré avaní del cunjúm que li tindré de cumprà encare que bisto lo bisto se asemeja bastamte a un taprésio. els taprésios son les figuretes aquellas que surtan a la "ni entiendo de ese" i son un ractangla i un triangla juntets. la talla cuadrádu és la que li va de marabella anala bunica toca-campanas de mi parienta padqué d´això de tucà campanes un ja està acustumat amb la quamtitat de tuntaries que s´ascolten, se véuan u se llachéichan. si anaichò busté lin suma la campanya punitica per les erecsions del mes de márso i els patits del nostra atimat fumbol clum Basalona plega i bámonos.

en mis ratos livres sói un súpet-éroe

- pues si sañós. astimada audiéntsie, sói un personage médio súpet-éroe, médio de trajicomèdia. asin como de cómich però más humano, no sé como desirlo, vién si, si sé como desirlo, soi súpet- iman. en mis estonas livres (que son muchas dada mi condisión de pamsiunista chubilat) allúdo pues a salbar a la gemte. arreplego am la meba capa de súpet-cherinola i boi por los aires de un lugát a hótro imtentando de salbar a les parsones de este mumdo i pádte del hótro. soi baliemte y janeroso, soi un estallóne, un chuarcharnégar, un brus bilis, que digo yo, un súpet honvre que con su sállo, sus botas i su trajeneopreno buela el más alto, de siudad en siudad, asistiendo a los más nasesitados. aquet homa sóch jo. vuerca un camión de tumács a la Jorquera, allà sóch jo, un abiuneta pierde un ála, allà soch jo, tiran un cap de figu a l´astadi, allà sóch jo, es carregan al sañó jiméneslosantos, allà sóch ai ai paddó paddó, jo no bulie dí achò. pues au que deie, malurádamen anala nostra épuque els supet-hòmens no abumdan en-llóch, i és per aquet fet que jo faic molta falta padqué sinó qui coi ajudaria anal sañó Porta are que tan nasesitat està? dingú. cada die en ting de tres a cuátra sudtides com els bonbérs del ajuntapelas i travesso los sielos de los tsinco contenidos, no uso benzema ni fullóil ni patòlit ni cuñàc. utiliso els pets de les fabes que m´acabo de menjà el mateich michdie i en tienpos de crisi sudto bén baratet que ni la cumpañie a buelín.

.

como lo hàntes relatao no és berídico sino ha sio un sinple suenyo de la passada noche produsio por mi suncosiénte repremío, afumtunádamemte soi lo que soi, un sañó molt ansia ano però felís

pues parese que fué allér estos dos anyos

-pues que hase como dos anyos que pulúlo com qui ból la cosa per la prasiosa globosfera del unibétso mestra i cumstato que ting una mamada de saguidós i saguidoras que ni els barstritbois aichi que me dit ana mi mateich: amigo iaiu, haga un póts en humanatcha a sa emsalén parsona, dingú té cap dumta de qui és el gallo biejo del inter-néte, del gállo que lleba la boss camtante, del gállo que numés li falta sé prasiden de les nasions unides per arribà a lo más álto de tot. i aqui hi pudran veura qui és el més milló, por ensima imclúso del caúchu, quan ere un siñó.caúchu, no are que semble un ànima en pena que fot cóses allà per on camina. pues asin que ni sánchesdragó ni peressóso me ha dunat per estreura la meba banitat bén antessa, com udgúllo de basalunista, un udgúllo gall, un mirar-se al umblíc i semtir-se com un purufeta en plena bálle de làrgrimas. pues que va sé un dia de fabréru de l´anyo dos mil séis, un die que imaginu farie sol sulét, un die que li vaic dí anala meba sañore. mita Gragòrie, me boi a la cuputadóra que ting ganes d´escriura algun massatcha a cal mestra que suposo nasesitarà dels meus cunsélls de bateránu. l´hómen pues se va pemsà que pudrie sé el cuiné aquell que padla tan malamén el català i se va tivucà greumente padqué jo ere un simpla sosi i patisan basalunista, un home-modélo, un chigolót, un ser gaidabé parfemta però a la fi del tot un simpla hómen del carré, la veu del endeviduo anonímo que surt cap a l´estadi cada quimtsa dies i que dasimcha dunà les cebes aupinions sobra tota l´amtualitat del notra astimat clum. i aichí hem nat tirán de carru,die a die, póts a póts amb les cebes alagries i amb les cebes panúries, però al final a dalt de tot com un chasucritst rasumsitat, onserbando al ramat de basalunistes que gafen el basérru de óro del bacó i lo desásen para conseguir dar lustro al bunic ascut de la nostra in-titusió. aichí que he fet dos anyñets com comsevól criatureta; achi que per molt de tienpo allà, en la chresta de la ónda, siemdo el sancto, la senya i el sentro de mi racunet patitet però alora gran com cap atra pues padqué sóc chúlu i pumto. me cumsideru una bunica rasa però en perill d´estimsió, mi suédte es que sóc inmudtal i etédno en mi consepsión.

jo vaic cantà amb el gran Fram

- efamtivamén apasiats sañós meus encare no s´ hu creguin però és aichí que va passà. anal seu die jo vaic cantà amb la boss, no no, el Brus Sprimtin no, el atra boss, aquell sañó amaricanu que tenie molts casinus a Las Veigas i que ere molt miliunari i que ere un aspatarran capó de la mafíe bé, aichò és por lo menos au que diuen las malas lengúas. però aqui nastic bibiyo i coleteando per esplicar-lins anabustés que podan dunà crèdit ana questa històrie que vaich viure pels finals dels anyos satenta borbiendo de un biaje con mi sancta siñora. vam fé un duáto, usia que vam cantà tots dos juntets el 'som cinc, Aloncho' achi com va fé en Senatra am la NanSí, sa filla, o com are fa puquet han fet en Robit Biliams amb la Kinman. l´homa me va signà una dadicatòrie en una de les mebas moltas tsamarretas de roquéru que ting a la meba culamsió, va sentí anmirasió per la meba parsona i se va mustrà surprés de la meba veu tonadillera que ni el gran cantaor flamenko Antoniu Mulina ni Jesulito el RaiSeñór. aichí que vam agafà els Asquerrus i vam anà de gira per tot el cumtinén amaricà de dalt a baix, vam ricórra de Fulurida fins a Turrasa agafán l´enlláç a JóttaFrancs on ens van rebra una munió de gent. jo ere el galan de l´épuque, amb el meu micru de óro massisso les nuietes se tiraben de les grenyÑñes quan me veien de surtí a l´etscenàrit i l´amic Fram i sarvidó cantàvem plegats 'els traginers inde nait'. i aqui on tots bustés me veuan jo vaic sé un ídolo de masas, la gent pagave per cada amtuasió meba y del amigo Senatra més de tsimcuante mil dúrus per entrada. al meu últim consierto prodamnificats pel fitchatche de Lusén Múller me van fé la bunica afotu que els hi he penchat am el meu póts del dibemdras, tot justet fa tremte anys va sé. si mal no racótdo al palasio de comgréssos i esposisiones de plaça l´Aspañe.

mon abantura antràxtica

segúdo que ustedes disconosen que fui peonero atrabesando el casquito antráxtico. esta bunica abantura susedióme allá por el inviédno del vemtisinco, pues ya por entómses me solensitaron de haser una elspedisión en un bonito nabío que si mal no racotdu se deie 'el palasitocoñón III' purupietat si no me folla la meba mamòria de un sélebre aristocràto de la jéta-set de la sona de los astiyeros de Pardalbes. asin que ni corto ni caúchu dispúseme a tirpular el botesíto hasta tierras dremótas mui al sút del polo sút. lleguemos a tierra del foguéo allà por Arjantina pasados uns tres messos i es por allá que el frio me hiso mella a lo del di capreo en tetanich. el vaichell se entrebancó en unos tenpános de yélo i prestos i dimspuestos pues nos dispusimos a caminar a lo ransmossèn, i con borsas de equipaje comemsamos a travesar el presioso cotinente helado con sisenta perros y cuátra gats. lleguemos tot caminan chinuchanu al polo sútt en tsinco setmanes y média asin que plantemos la bandera delante los pimguínos que me miraron como con cara rara, com de no havé vist un estra-tarrestra com un sarvidó en la resta de la ceba gelada emsistènsia. aichi que prusaguirem cap al er nandes contràrio, el de mar de rós (mar rúvio) pues sirie en unes nuebe setmanes y media de más. vaich passà frio, molt de frío però be,per achò ja tenia el vísquit

.

la carona se me va chelà més d´un dia, on per sierto no ni havie die pues padqué tot el die ere de die o quasi de die. però vam turnà sans i estalvims a casa uns tres messos daspués com herois de Catañuña i cins i tot ens van humanatchà a tota la elspedisió i vam fer-nse un munumén al carré del pelaíllo cantunada unibasitat,munumén on se caguen els malparits del culoms die si die tanbé

la binagra con isoflúot

pues si sañós. aquet compuesto chímich és clabe pues per a sentir-si com un iaio nuebo, un iaio més vigorrósso com un iaio amb sifanofá sichamte anys menñs. si veuan bé la ceba furmúla és una molencúla de tres dimansiónes abont el núclit està furmat per l´atóm de cheritròchen que com sempra passa està anal sentro de tot, tanto de lo grande como de lo pequenyo. és un atómo en prinsipio bastante de inestavle pero que con el tienpo y una canya se buerbe más reposado asín como el peramangante de putàssa. asin se emtiende las propiedades pisico-chimícas del cumpuésto, és a dir, su savór, su aróoma, su culó y su tacto algu aichi como un porbillo blanco suabe com el vellut del peyejo de un conejo novle..podqué los conejos son novles*,¿u no? aichò bol dí que tots aquets iónes li cumfareichen anal puruducte una empenta que busté els nota quan busca resultados imediatos amb la ceba sañore, quan busté és al llit i quiere empesar cuamto hàntes el acto del simbronasso i que en comsevól farmatsióla el seu botercàrio lin dirà. aquet medicamento té l´avantácha de no taní afectas sacumdàris SALBO QUE PRODUSE AIRIS ni està contraendicádo pa la ulséra gasto-druodenial i además lo reseta la saguritat susial. usia que va busté amb el tarchetó de joba-chubileta i li sudtirà de gràtis. achi que ja sap, si bol cambià la ceba trista, inesistén i penosa bida d´imputensies janitals preguis aquets cunsells de sério que la bida semsuál le va en éllo.

.
*bé. el conejo de mi sañore de novle no tiene nada. és un conejo vién pordrido y ensima traidór, selóso y dúltero

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Sai-Miter bisits tudéi on-lain nau mantenán. basalon vimt milions, badalon trés milions, el papiól milio i mich, gratallops cuáta milions, palau de pliega-manos tresensts mil, castellà del payés mig milió

jo lluité contra los malnasíos de la estràbica

- fué en el fremte del Normándo pues sirie por entre Fránsia i Englatérra. allá estube con fusil en mano esperando a los chicos de la estrábica cuando sarvidor disponíase a crusar el mar cojo. en un tiro perdío me estubieron vién a pumto de dejarme esvástico en el ojo darécho pero le dieron en el cúlo al capó rál que dichoseadepaso era un cavrito de hármas tomar y como poco s´ho mereixia. llàstima no le ubieran voláo los séxos. asín que los násis empresionados por mi balentia i corage retiráronse unes milles cap enrere pa pedir refuértsos al señó directó de aquella fira tan bunica que era la sagone guerra mumdial. el presidén de la fira era el fírer. allabontas van purtà més torpas desde la tsiutat de Bunic, capital del café Bebiera (u Bebiese). jo alashoras tanvé purtaba bigutet, racotdu que ere aichí a lo asnar, bigutet que per sert me quedabe bastán aicharit com bé poden bustés cumprubà anala fotu que adjuntu al meu aspatarran i históric póts. cuando los no-liados rigrisaron con más soldaos allà se armó la mari-marrana i las bónvas me esplotaban por adelante i por adetrás con un simfin de válas yendo i biniendo, disparadas por anbos ejersítos. pero al final me inflitré en el bando opositor como un els pionnén a lo gente segreto como el del Borne i les sabotajé cuatro tamques, sinco lansa-granadas y una metrajéta. total que cuamdo rigrisé del convate com un éroe de guerra aichi a lo Asquerro, solamemte tubimos que esperar como se esplosionaran las trinchas enemigas hánte la atémta mirada de mi vatallón. al teminar la segumda guarra mumdial me comdecoraron en la vila idilica d´Ausbitch y me atsendiéron de culunél a alféres ráso. me regalaron un prasioso láso rojo en onór a mi determinasión, a mi atitut y a mi compro messio en el canpo de la batáya, y tanto tanto que asta me llamaron del mismo lincón de la casablanca para darme un despatchet bitalisio achi a lo Baul Gomsáles, cosa, que dichoseadepaso, pues rechasé por diguinidad. i jo savia a siensia sierta que Essien jóder o el Macarítur de túrnu no dunarien crédit a la meba hassáña. pero jo como sienpre me vestí por los pamtalones pues jo ere el mateich a pie de canpo contra los mismos estrábicos nasis de la crús gonáda ú contra los mismos potensiales dels atats units que me con deco raro acabao el conflíto bellíco. asin que tal como les juro por el dibino que esto fue asin i resibí el mismo medayón que si viese derribao un mono plasa en pèl Jarbo.
.
potosit
.
un dia de questos ja lins padlaré de les mebes andánses amb la sorra del desiédto
.
total bisits on-lain dos milions tsincsemtas curamta mil tsincsemtas vimtitrés

el meu primé don perriñón me se suvió a la cabésa

- pues sí sañós meus, els hòmens amb classe tal com un sarvidó tenen de prubà ni per un cop a sa bida aquet champáÑa framtsésa que oju, té el seu preu desde luégu, però si ana busté li cumbiden a un trágu, ¿pues oi que no hu pot pas rafusà? a més, ja saben aquella dita que diu allò de a caúcho regalado no le miren el diénte (i es que no en fa falta, s´els veu sensa havé de mirà). pues bé, siguiendo al fílo del tema, va sé anúna festa de la jéta-set a la que me van cumbidà; els parlo del anyo vemtiócho i al barri de la basaluneta, basalona, basalunés. era un bunic aplec de la fló i nata de la susiatat catalana de pescadós del merluso en halta-mar, una raunió de sal.lebrasió de la crém de la crém dels marinés del port bell (puerto biejo), antics amics que tienpo atràs vam fé les ameríques. como biejos lovos de mar ens cumtàvem les nostras batayetas, que si la guerra sabil, que si los úntimos de filiprimas, que si el dorado, que si la guerra de susesión, atséteram. i allà ere jo, com a gran testaferru de los baliemtes honbres de la marina marcánte i punsánte, tot la cantina plena de gom a gom amb barriles de servessa, botavinos i la cupeta de champaña que vam acunsegui d´estraperlo per la Jorquera la nit anterió. aquella champaña ere el donperriñón
.
mai m´ulblidaré del seu intens sabór, que bo ere, que escumós. me va quedà una mica al llàbit i encare el cumservo i ja han passat buit decádes desda allavós. un petit tast que no arribave ni a umplí el tap d´una butella de cococóla però per a mi ja ere més que sufitsién. com que me varan imvità pues vaic aseptà de vuén grado, sinó la ceba P mare l´haguès pagat (paddó). tota la meba bida no he sudtit del Ron-dél o del Dibóise que son de baratiyo, pues la meba butchaque no se ni pudie de parmetra sagons quins lúcsus; aichí que vaic aprufità la nit per saburechà aquell liquído que mai més a la bida turnarie a travessà la meba gola. però qui no se cunfódma és paqué no ból

jo tanbién le dí al plato

- diuan que los biejos droquéros numca muéren. este es mi caso. jo anals meus tienpos mossos ja li vaic dunà als platos ja... i tanbé camtave i tucava la guitarreta i tan! com me racotdo dels anyos aquells que encamsalava un grúpu i feiem de gires per arreu,cap amún,cap avall...escoltin bustés, de guanyñà durus poca cosa però de fé bolus los que se imajinen. jo ere tot un ídul de masses,tota la gent nave enrere dels meus óssus que, dichoseadepaso, eren de la mateicha cumplecsió que els que encare ting. la difarèmtsie, és clar, era l´aspémto físico que oju, tal com hi poden veura anala fotu de familia que els hi mostru anasobra del tésto, feie més goich i més pachóca. tenia una pell més tersa, ere més buapu que are, difísil però pussibla, talmente com els meus atimats chermans tri-llisus que are, maluradamén ja no son entra natrus. un va murí d´un atac de fer-hi-dura, deu sé cosa de la binagra, pues emcare amb gairebé nuramte anys i nave sempra amb la capseta ana sobra metiéndolaysacándola. aquet bon homa mai va assentà cap. els hi parlo del que anià primé per l´asquerra pues el del semtro sóch jo. el de la meba dareta ere el chermà lulén que se va ficà a emprasari pocos anyos dispués de la disolusión del grúpu i aquet va murí padqué lin va caura la navéra a sobra. pobra dasgratsiat. i ja lin deie jo que per agafà els glasóns del figu-rífic no utilisés l´andàmio, que no calia. el búrru no me va fé cas i aichí li va anà. en fin. erem una banda que vam tucà i molt (consiértos i de paso la péra al audiotòrio), vam fé la nostra fama arreu de cumàdques

la collada de cróssas

- anunas vacacions a la Sardénya (hálts Piranéus) me vaig adentrà en una famosa carratera de la cumàdca del Re-pólles i situant-se en el mapa amb un Jepet - ese d´aquets me la culocan en bell mich de ribes de frasé i puichadà. una carratera que ni ha més voltes que anal cuerpo de la Jessi Calba, vinga buelta a la daréta vinga buelta a l´asquerra, mitin que la meba sancta siñora pues se va marechà d´allò més i cins i tot va mumità tot el putatche de grabánsos que se va fotra la molt pódca aquell mateich michdie. la foto que ting pemchade me la vaic fé anal bell mich del puerto a lo que se diu el sim de la mumtanye on per tsierto feie molt de fred. però els culloncs meus pues allà eren, per suputà les baiches temperas túras, i ped qué? pues sentsill, padqué sóch el milló. i aichò que dic ni ha de testi-mónit un guàrdia sabil que me va enchampà am un quillo de cóca i és que alasóres la coca de fruita se pagava i molt bé, sobratot als forns d´abaix on els se pagava loro i el sidan per un troÇ de cóca de pa. el fet que jo ere cunegut a tot arreu no va sé cap impedimén padqué el sañó de bérde m´amunastés dient-me que vichilés amb aquelles curbes no fuéda que me desenpeñase per comsevól revól. ja saben que a la déjate de tráfich no está de vién bisto que parsones de segun que edat vallan al frente de un volante,sea de tudísmo fudgonéta o monopatin

.

la collada de Crossas és un indret bén maco que els nacunsello de visità pues se veu molta de neu molta mumtanya per tot alsrededós, petits animalons i fluretas de butchaca. aichò si, ja els hi dic des del meu bloch que bustés se marecharan com no facin una parada i nesasitaran bioderramina padqué du cuntrari, poden prendra mal, i es que aquet coll de puerto semble una gutifarra torta.

el gállo quirico

bé jo m´agrade sé un gallo quirico per picutechà anals sañós del meu entorno que no me volen de dunà la raó. sense cap publema com que tingui la primera suspita que no me donan la raó pues jo ja m´amfado com un nen patitet a pesà dels meus sién anyos. are si, racunech que sóch buapu i que sóch marabellós i que sóch un biejo intel i chén i tot un lluset maria casanobas que no tengo avuelos ni falta que me háse. al casal del àvit sóch molt gallitu quan jugu al dóminu o a comsevol joch de cartes i hago que mi vós recsuéne con fuertsa en el interior de esas cuáto padédes para que nadie me imtente de haser la pirrula. jo aicheco la veu més que dingú cap altra i me faic de raspemtà dabán de tutón en espemsial dabán de les siñoras que me sagueichan en mamada per allà abón vaic. aichí que poca bórma am un sarvidó que en su époque iso pinitos entre las mejores damiselas de la cumàdque i esa es una putasión, un els pendiente i una carta de representasión que me consedió esa metològia que me rodéa. aquet és el meu séllo pasunal i imtransfarribla al deban de los ansia anos que me bolan de treura purtagunisma, pasisamén anamí que no es poco. asin que hínsto a que nadie ribalise con un biejesito pansit com una poma al órno pero más matón que el mateich Gocochéa i que en úso de ma bunica aurióla au faic palés anal meu bloch. amichs meus, molta gent me diu que padqué ting les putetas de gállo que ting i jo els hin raspónc que és de bén santsill: aquet parell de putetas sempra m´han ajudat a sentirme com una mica més gay de peléa de pura rása, un gay con su cresta, con su pluma i su plumón, su pico y su coj...ai paddó

buldrie cunèicha un chirinoli marénc

- pues tal como les a digo. cojiendo las pomas de Ter en mi vonito gúetto padticulàr me se vino a la imajinasión que podqué no podia de conoser a trabés del internete a un chirinoli marénc, u sia, a un sañó ansia ano del equipoblanco enlloch del meu atimat Basalona. i de aberlos, ai lós, nastich i molt saguru del que dich que per la charcha deuan de pululà chirinolis maréncs pues padqué ana questa bida té de ver-hi de tot com a la binya del sañó. asin que ni corto ni chavi er nàndes me e porpuesto de conseguir mi fita i estoi en eso de inisiar relasiones fodmáles con un collega marénc. are el que si tracte és de taní suédte, però ja savem amichs meus que no tot chira en tódno a la suédte anaquet món rudó, tan bé anià el factó de guanyñar-sau a póls, sifanofa com els jugadós del sañó Vanovich. aichí que e cumemsat a buscà cumtactas por tiéda, mar i áide pues per tal de que me sudti la meba atra mitcha taroncha blancoirmaculada: un sañó.cherinola del mardrit. el primé que penso és que aquet bon hómen té de tení sién anyos deu de sé de chúlu, molt de chúlu, incluso més chúlu que jo ( que ja és sé chúlu dichoseadepaso) i a pátt té de fé bida a la capital del pais besino padqué sinó a mi com que no val la pena. és un cuntacta en linia calén inter-iaius del estat am ideies difaréns, par amsempla, jugán al mousse discutínti qui és milló si l´asquerro o el galgo, si el chustét o el rimchóls mentra ném fent la nostra a sobra del tapéte pues padqué la bida entra nois dels meus mateichos gustus pues com que me si fa masse aburrida. aichò és tracta de fé un canbi de room analameba furmosa esistèmsia, ja son masses anñs numés rudejat de momos blumgranes.

el meu atimat papichúlu

pot la esquina del biejo bàrrio le ví passar, con el tunbao que tienen los buapos al caminàaaa, gafas uscuras paque no sepan que està mirandooo y un diemte de oro que cuamdo rie se vé briyandooo0000....

.

paddó, és que estava tararechán la prasiosa camsó del Pedro Nabajas, i és que a chúlu pocs lin guanyÑen, tot i que oju, putsé arribarie el nostra atimat pasident a lluità en una final amb quet sañó tan i tan famós. per hu menys en lo que a chúlu (però ensensa cap gràsia) se rafiere. i jo no lin tinc cap de manie, hans al cuntràrit, me fa de riure molts cops i li agraieicho de manera molt farburossa. és un hómen que té molt de garvo i empenta, de pas empenta al sañó sosi que entra al cámpo per puestos que no son de la jéta-set com el mateic palcu on ell està fent els seus apàts amb la ceba gent, ré de l´atra món, matit-mónios de combiniensia, matit-mónios que preparen el escabróso terreno ponítico per a qual aquet gran basalunista deichi el puestu que are sucúpa al estilo masia abandonada. pues que vigili que igual el sañó cuñat va un die amb la porra i li fot un paréll de garrutades m´el treu d´allà i vinga cap a la modélo, qui sap, tot és pussibla anaquesta bida. però el més imputan, un fet del quan me sento paticulatménte ugullóso és l´empuje que té tot i sabé que la patera en que ens porta muntats com a bulgares polisónes anals sañós sósios si ha fet malbé pues li ha sutit un furat per on entra aigua, molta aigua i té el perill de enfunsar-si. aichí que faré úso del piribilegi del pasident i seré més papichúlu que ell si arribès el caso, are, no me demanin de abaichar-me els calsons anún aurupótt que a mi, pasunalmén, me farie de molta vadgóñe. i seré un ansiaano però de diguinitat me queda i molta aqui donde me vén

mi primér pancrafét

iba chino chanu caminamdo por la séra de mi calle, no savia adómde ir. entónses mese ucudió una idea que dinguno de ustédes tendria;:; devia de provar, tenia de provar mi primer cafatunet Pancrafét y no se agan crússes pues podqué ni falta que les hase. al suvir la tasa hasia mi paladár el húmo calentunet i el aróoma ya messe suvia por las fosas nasivas cuando de depénte encontre un praserbativo dentro del marabelloso líquido. era el biejo Pancrafét de la calle Cars Pét, tserca de Ràdiu Basalona y para mi reprersentaba una abentura més enllà de comsevól atra periènsia conosia. dingú més que jo té la catagurie- pues por la adat cills meus por la adat, de merèicha el pirbilèchit aquet i és que jo sienpre he sio tot un sañó ha puesto, de quets galáns com en Gay Vol que amb el seu barret nou-tsentista, su palo con enpunyadura de hóro massísso y su porte tan garvoso, recorria las calles de su Vila sin detenerse en hotras tonterias. y ahí estava mi Pancrafét tan espasiós i acullidó, amb les cebes tauletas, les cebes culumnes i les cebes canbréras. asin que ni corto ni jugadó del Basalona, me propuse de haser un ligue con una sañureta però aichò si, am sensa cap de cunpurumís, que numés bulie de fuyà una nit i prou. a més l´orno no estava per a bóyos ni per a boyeras pues padqué jo hi suspitave que la meba siñora m´espiabe. però jo sóch molt intel i chén aichi com el sañó Bernat Sulét però con hotras formas i por comsiguiente jo me detube hàntes de haser comsebol atrosidad de la cual pudiera U pudiese penadir-me. devia de bibir de un sutsidi a toda Costa i tan-poch no ere cuastió d´enchegar-hu tot a fé punyÑñÑetes.

la dama del Ché

pues mitin, abui màrtes me e propuesto de haser un póts sobre la bonita dama del Ché, famosa dama en el mumdo entero. aquesta és una sañore potrificada, suposu que déu de sé en veura el com juga el nostra astimat Basalona. van deichar-la anallà uns sañós a-rabs cosa que va passà fa molt de tienpo anúna tsiutat molt bunica que queda bastán lluÑ de ca nostra. la dona aquesta va bén vestida pues padqué és molt parsumida i aichò sempra queda bé i més quan els amics del sútt van a humanarchar-la como es devido per a les festas de la potrona de allà baix. jo trobo que és una bunica salebratsió on el pobla segueix en mamada anala prasiosa esfinJ am una dabusió fora de dúmtes; la va dascubrí en Manulico, un noi de catortsa anyñets que feie tasques de arquioluchie aichi a lo Endiana Dellóns i un cop va passà aquet acontesimiento va passà a taní una fama mumdial que ni abui die la gent de quella terra si ha ulblidat de la truballa histrónica. alasóres jo, aumilmén me pargumto, ¿anaquesta sancta siñora dama li han pusat cuernus algun cop? al meu chudísit semble que si, a jusgà por sus aspatarrans orejeras que ni el Cótacotasantos. com a bona dona Ibèdica devie de sé de sang calemta encare que jo aichí, a simpla bista la trobo masse de freda i és que no pot evità aquesta fredó que ni els hulamdéssos que tanim pel Basalona

buldrie de sé com el biejo Gilarín

pues jo ja no sé, amics cumtertulis, que coi faic jo padlán d´aquet tema. pues és padqué li buldrie de retra humanatcha anal primé sañó que va apujar-se a l´Eberéts, allà a la cordellera dels Inma Laias a prop del nipál. i és que ahi a domde le vén aquet bonhómen és tot un idul a Nobasalánda a bón se li va fé un entierru d´aquells que se in diuen d´estado i pels quals busté va preguntant qui coi és el muerto i li responan que sirà el que ni ha anadins de la caicha. pues el que deia, anal mil nusente 54 quan jo ja tanie els meus curamtaset añys resién cunplios va arribà al piCH de questa aspatarran i bunic muntañót am el seu cumpany el porta d´or tibetà Tensing-non Gay. va sé una a pujada plena pues de dificultats connopudieséd´atramanera pues en Gilarin nesasitava pujà els estris per rentar-se el cul i per menjà en cassola pulida sinon com coi pudrie vé fet aichò. aquesta sensió va sé feichuga i va durà bastan, els notisieros andaven plens am aquesta feméride pues en aquella épuque ere tot un hassañ, dunat que els equips de piniste no eren com els de abui que ni porte ucsichén cins i tot al cul. i és que pels vuranys dels tsimcuante allò tenie molt molt de mèrit

.

aichí que es va córre la notisie per rreu del mundo jo vaic purupusar-mi de fé una chésta amb el seu paresít però lins tinc de dí que enlloch de fer-la a la Cia (cuntinen a-ciàtic) pues bulie de fer-la a la meba prasiosa muntanyñe màjica de Mumsarràt la qual cosa vaic acumsaguí i no sin mis dificumtades dunat que jo no era tan joba com aquet escursiunista i el seu Chérpo tan i tan fidél.

carta abiédta pa ajustisiar bertdúgos

mitin bustés sañós punítics, les daré de variadas otsiones para esterminar a esos cuatro mussol manes que querian de bonvear nuestra bonita tsiudad i que dichoseadepaso, gràsies a l´atuasió de la benamérita i dels momos pues no llevaron a cavo. asin que húno tiene de ser biengradesio

.
sañós mussol manes inmoladores al-corralinos. que les fóyen.

.
si lo desean vàllanse al museo del pardo pero deichin el carré dels titellaires cantunada laporta fa risa pafabó! que de nostra sagrarada tsiutat numés en tanim húna i gràsies. bustés imajinin que un sarvidó està dunán de menjà anals palómos i de golpe esplota una bónva con potas i turvante de esas. per aquets sústus està el cuerpo! si quieren emularse que vallan a mirarse a un aspejo, o si lo dasean se pasean por el vestidó i palco d´Aristides Mallols sensa númaro, ojo, en piri-vado. bé, tanvién les podrie de aconsejar alguna bunica casa de Castell de Pèls, milló a tucà de platcha

.

el meu cunsell pels sañós punítics i jutchas

.
húno- truquin al comando Banana que deu de sé per Bunic i se los deja a su antojo, que hagan lo que a vién dispongan
dos- llaman a los marinos y al Mossegad aquet dels chuéus que els trimchin en rudàjes. sino que vengan de Juan Tánamo o de Badia Cochino, u sinó truquin als de les tres lletres que aquets van ràpido
trés- silla eclectica, gota malalla o en su dafecto le aplica a los condenados la bonvonabutáno. bé, se la tiren pel cap que encare podrien salvar-se si els fan de tragà el gas dels cullons i tenen els plumons del sañó Pabarotti.
cuatra- truquen al sañó de l´afganistà i m´els fa passà com a traidós. a vóre si els hi passe com an al Sadan Joselín aquell. si aichò fallés ja saben que ni ha un pla B que sirie lliurar-los anal sañó mestra, que igual pensen que a lo gran Califa els hi cunsedirie una tay-fa d´aquelles i mitin, ens en salbariamos de éllos a canvio de pósos de petólit. en tot cas el sañó Abromavich sirie el sébo.
tsinc- dunal´s-hi carn de Figu, que ja sabem (i es de dominio pumblico) que datestan la carn de Figo. putsé amb aichò acabariem enverinant-los i ja no tindrien fortses ni per tirar-si un pet dels altres.

jo no sóch cap mantidé

bé. pues com el nuiet de l´anumtsi del Golfs-vàguen tinc de dí que jo tanpoch sóch cap mantidé. a que dingú de bustés té un cotcha que chira i chira el vulánt sulét? pues jo tanpoch. i parlan de aquet prasiós anumtsi del tut-tut pues a mi me surprén d´allò més la cara de muniatus que els hi quede anal directó del cullègit on estudie el marrec aquet i anal piscóleg de l´escola que encare no si avé a com coi potsé que el noi digui la baritat i numés la baritat. rassumta pues que li ambien un mansatcha anal pare diguent-li que vagi a escola a parlà amb el tutó i el piscóleg pues semble sé que el seu cill esdevé boich i a sobra mantidé. però quina és la surpresa que quan veu arribà anal pare en el seu tut-tut cumprenan padqué aquet repelénteninyovisente pensa que té puders aichi a lo Jarri Pótes. el més curprenadó aichò si, és la carona que fa el nen com d´enfotra´ s del parell de burrus que son a la cinestra miran el cotcha fantàstico aquet semblat portat del futur. are que un cop vista la carona del nen sembla que li gafes una mique de manie per hu chulu que semble com dí "aqui estic jo i valtrus no m´heu cragut" i segú que deu pensà en el seu endins " el meu pare té pudérs màgics i jo com vus deie no soc cap mentidé, aichí que deicheu de tucar-me hi els cullons i feu el favó de no mulastà amb pargumtes amsurdes i ambéiches de nen petitet...". la mare que és umservan atemtamén tota la història aquesta, ja sap que el seu cill no n´es pas cap mantidé i que si ell dascuneich que ja ni han aquestas bestióles mecanicas que numés falta que li serveichin un capu-chino pues no té cap raspumsabilitat. en tot cas se li pot pardunà tot pues no manteich com pensen a escola aquella colla de burinots. aichí que jo farie el prupé anumtsi de la casa alemanyña aquesta amb els redactós del mumdopoptivo infódma i del espot sempra amb el Basalona per tal de damustrà si tanbé son u no mantidés. per tan, i acullint-me a les paraules del noi aquet pues dí que el Basalon guanyarà algun títul i que tanpoch sóch cap mentidé. are, si me tivocu au semto

die de rasurramsió

pues sí sañós. abui és un gluriós die de rasurramsió tal com li va passà anal sañó martirisat a la crús i que va biure la figolera de tremta-tres añs ni húno más ni húno menos i que duie per nom chasucritst. el dibino hòmen purtave de cúlo als drumáns i encare no se sap el pedqué del plegat. jo no vie encare nascut para desgràsia de este mundo i llòchicamén les coses no pudien nà gaire de bé. aichí que ré pudie nà de bé, incluso de hàntes de la caiguda de l´impèdit drumà tot ja se ni endabinava, pues faltave a sobre de la fás de la tierra un salbadó com la meba aumil parsona. jo no tenie ni la més dremóta idéia que per cumpa d´aquet periuda d´emsedènsie els anys saguens a la mótt del cill del suprémo sirien tan luléns. are, que per a luléns aquets mesos amb la caiguda en picád de la borsa i el desplóm dels mercats comonopodiaserdehotromodo cumamsán pel Guál Estret aquell on per no aparcà no poden ni aparcà els mateichos amaricanus i les cebes caboríes. bustés s´imachinen anal mateich Chórch Buich demanan caritat quiristiana anals urupeus? a que nón? pues sí, i asperin que per achò astem naltrus, per reduí els tipus com jo, usia els d´interés. mitin, la cosa no està per bóyos i la crisi aquesta no la puch d´arreglà ni muá-mém com diuen els vasinus de més enllà de la Jorquera, tot i que oju, ni ha l´esperamtsa de que arribi el sañó Porta que darreramen està molt cicat en allò de salvà el món i es posi al deban del fmi aquet que ni el sañó Rudríg Estona.

al sañó Chàvis lin dona per les supetes Cámbel

pues comonopodiaserdehotromodoymanera al sañó Tarugo Chàvis lin dona per les supetas de la Cambel, bén calantetas. pues a mi no me pargumtin padquins setsóus passa aichò am aquet sañó punitic-guarrillero-rabulusionario, prò ting la intuitsió que anaquet sañó que diu allò del mistet dànget li agafa la dèria per les ( no verjas) murenas com la bunica jugadora del Argseñál. aquella que racotdin ens va clavà un gol a la final de la copa durópa. bé, racotdin-ti que en sus tienpos de antanyo ya estuvo de echo ajuntada con un famoso vailaór anumenat me semble i si no ting res de malentés en Joaquim Codtés no quita lo baliente. pues que lin dona per apuntà alto a la noie, a la mudeliyo, bé, paddó, quan dic alto me rafiero que li agrarde d´apuntà cap al sútt si més no. a més com ja saben tansevaldónvenimsidelsutodelnódd i are va i la casca que marcha cap a la llunñ venesola (capital terra de l´artista unibetsal, Cadàques, Alt Amputdà) per flirtechà-ri am tot un sañó que guberna aichi a lo rampública bananera. qui parla de bananeru és padqué viene de la banana. jo, mitin, am els meus cunsumats raspectas no sé que coi li hurà dunat anaquell hómen am porte de telepredicadó de canal telebisivo d´està per casa. are se creu que està fet un chigolót i mitin que nadamáslejosdelarealidad, en quet món en que nutrusañó totpudarós sempra se ha dit que qui no mama no plora. si el molt unurabla sañó Casposí o aquet, el tarugo Chàvis hi tenan daret anaatotes aquestas prebendas padqué un sañór ansia ano...un sañór ansia ano, todo lo que quieran y más pero buapo, vueno y barato al fin y al cavo, padqué ell no pot està assusiat anuna mudel ¿eh que no lo encuentran de logíco? pues ahi tienen, ansia ano pero matón y puyador cual rajoneador. ahora, no por ello hinmune hànte estos dis latteks de la córnica sosial. sepan que un sarbidó no tiene de ambécha ni del frantsés ni del vanesulà, pues que ja buldrien ells d´està anal meu aumil payejo de biejo... però tan de livre como cual chorlito silbestre en la berde caipiriña.

aquet si és un bloch per a biejos

- pues tot hu cuntràri que la panicula d´en Berdém que diu allò que aquell "no és un pais per a biejos", el meu aumil bloch sí que és un esplai per a biejos. per a biejos consumados en el bunic hàrte del ditsernimiento i la curiusitat, de la entertainmán i del intercanvio de los parseres entre mí i mí mateich que és ja sufimsiente dichoseadepaso. achí que bulie de espetà la chorrada sobra la prasiosa panicula que ja deu està allò que s´en diu al órno de las nobedades si nematogtàfiques en los hocho milimétros. aquet trílet amaricanu en que el noi aquet tan furmós se dedica a fé algo aichi a lo matança de témsas però enlloch de mototsiérra le da por armamento estranyo que no sé que coi encare el servei que li fa. però no n´agafin bustés ni una máncha de la bicitcléta ni una pitóla carpintédu que aichò està de pruhibit i a parte de fé el san ridicla putsé hi dirien de cap a la presó. trobo que aquet pais és de biejos, encare que tracti la panicula de forma sut-liminal d´inturduí un cumsepta en contre dels sañós iaios pues padqué fumenta l´aliminasió de tota forma de bida longéva. numés cal de veura el titol de la panicula i és per gafà i espantar-si, are rasumta que ens volen de fé fore anala gent gran, fins i tot el sétimo hàrte ja sucgereich a la gent que numes té daret de viure la gent jova del pais i que la resta ja ens pudem pudrí en el racunet vent de suputà tota mena de vecsasións com la dels últims purductes ribats d´amèrica i no ni ha darét, va home va, i are. aichò no pot acabà bé, sempra patin disquirminasió pusimtiva.

com en "Jarri el sosio" cap altre actó a jolin Bút

bustés se ni racotden acaso de "en la bieja factodría qui hi ha qui hi ha ooooh"? con el pedro, buau, con el gatu, miau, atséteram, amb aquell piscopáta de cabell ros muntat a l´utucat amb quells nens i una cunductora més cridanera i puluranera que el nibalungu aquet d´aus bitch que tenen a la casablanca? pues jo, afamtibamén, jo me racotdo de aichò i de encare més. me racotdo com el gran Jarri o´Cala al Jan (quin Istbut pels amichs) s´anapujave anaquell utubús amaricà de culó groch que nave cap al cullègit, un utubús ple de galifardeus que no sabien ni chens ni mique quin ere el seu purdrit destí. però per allò estava el labado utomatico sin avriyantado, l´hòmen del gelat del 44 capaÇ de ambiarte el casco a fé punyÑetes. amb els meus pinganillos gays vaic sentí com li deie si el lulén vie cumtat els trets que lin quedaven al re-volvér, de si eren tsis ú tsinc o alguno más. aichò si, de puntarie tenie el madparit que ni el Harrison de la fuguneta dels suats

.

se racotden del salto que li va fotra anamun del techo del utucat des d´aquell pont? marededéu ni que la bensena fossi del rec sol com abui die que ni el politsie patilleru se li fomia per l´entre cuich que el despatchèssin del cos simplemén pues per fé la ceba feina com aquell qui diu. i com que die passa año empuja pues numés a modo de afechitó diré que eren unes panicules aquelles del sañó "Jarri el sosio" que no m´enublidaré mai de la bida pues santsillamén jo veie rencatnat el meu esparit d´heroí, el meu esparit de salbadó d´ànimals achin com un sursista més u menñs

.

anadált tenan una bunica afoto de la panicula "dir-te Jarri com" diuen els anglo sacsóns. disfrutin i apurfitin l´avi no entessa que aquet bon hòmen del pistololón ja no està pas per aquets trotes.

com se pót de sé tan lléCH i taní tanta de sótt

la mare frantsésa que el va parí anaquet Niculau Casposí. bé, jo tanie la idéia de parlà un ratet del bunic rumánts d´amó entre tot un sañó pasiden de la rampública frantséssa i una aixarida sañureta de la jéta-set aquesta com coi se lin digui, però untimamente venida a menos. jo, jo, mitin, no m´esplico com se pot sé de tan lléCH com aquet madparit (oju que en amsulut és de anvecha per part meba) i a la ves de tener tanta suédte. no ni ha daret, va home, va. amb la ceba boquitapiññón i unes auralletas que ni la pratsiosa copa d´ urópa, i un pallo com aquet que asin sin beverlo ni quererlo ni sin saver como i sensa sólta ni revolta s´anajunta am una sañore bústia de correo per on si pot cicà la curretspundèntsia en sobres de paquetesúl. i en esas que no he pugut aguantà i reprimí les mebas ganes de danuntsià anal meu bloch aquesta futúda unió en sagrat matrit-mónit. bustés creuan que sirà anallà a l´ejipto, entre els caméllus i les momíes, am els sacrofágos i els faarons, bustés s´imajinen por un momemto quin coi de cillols els hi surtirà an a la paralleta. am aquet sañó pare tan llétch, creguim bustés, no pot surtí ré de posimtiu, are que oju que encare igual sútt un Dunbito aquell elafan de Gual Disnéi volando en àscuas hasta el nido paginal de la sañore Carda ala Bruni aquesta pues és aqui on jo me quejo i demostro que no son en amsulut cantares de sirena ni ré de semblan. aichò és una purubucació en tota regla, aquesta paralleta felís su té bén pensat i ból muntà una aumil boda d´estado a costa de los vesinos tan amigos como los carpáchos. usia que dels en fangs de la patrí jo no m´enrafío ni chens ni mique, i tal com diuan ni ha que neichan estrellats i d´altres mooolt més lletchos am una sótt que no ni poden de tan grosa que la tenan. oju als malentesos, no parlave ni de la boca ni de les aurelletas.

el présio les llenties ha apujat indaséntmen

bill i prameditada afremta la patida per un sarvidó anal mercat munisipal aquet matí quan am el carritolaconpra he nat a buscà la meba bulseta de llantietes am caldet a la pedsca saláda. sin proporsionarme dinguna esplicasión con-visente asin como sin abisar han subio estos hidartos de cabróno. hàntes, mucho de hàntes de la llegada del ipesét ya me aulurava aquesta tustadeta pues húno que es descomfiado asta la Elsa se imajinaba comonopodiaserdehotromodo este dis lattek por parte de nuestra administrasión. pa daspués quieren que les botemos a esta colla de botarates ¿qui coi se lleva la diferéntsia entre lo adquirio y lo vendio, me pargunto yo? esto va de mal en peor pues miten que por adonde que cuando no pué ser no pué ser, es como aquello del cunsumidó que se confódma con lo que le den, com el pobra gusset quan li llencen un os i s´el te de cruspí bulguis que no. y esperen que disen por ahí los espertos que esto està en un tris de rebentàr y que quieren suvirlos asta las nuves toda esta mandanga. mientrastanto los ansia anos con nuestras pensiones conjeladas como langostinos llamburdineros. esto un dia esclatarà com la bonba atònita i no sé si esagero pero pienso que incluso el eurú se debaluarà como en su dia ya pasó con los raialillus. to por culpa del mercado munisipal que es aonde se inisian las guerras.

la meba bunica carta als dropus màgics de o´diente

queríos dropos majícos de o´diénte
.
a continuasió les redacto mi carta de solisitut de ragaliyus per a la bunica ono mastíca del purupé dumencha dia -comonopodiaserdehotromodo- de dropus. pues aqui a cuntiunasió les digo lo que me faria de ilusió que bustés me pudtèssin anamí
.
de piriméro un esin-catetillo per a jugà pues a muntà torres truñas, colmenas y un bunic pati com déu mana. daseo que tenga un bunic fusà amb cucudrulus i una saNYñera anadál de tot com aspatarran culufó.
de sagundo un esqueléstric per jugà a fé carreras a lo Fennandolónso am un paréll de mandos i alguns cotchas de culós. que tingui un ferràrit,un pórch i si puediera u pudiese ser un seistsientos que tan vién soi un poco nostalgìco.
de terséro damanarie una nina per jugà anales mebas astunetas aburridetas. padqué guanyñà a les ninas tanbé se me done de bé sas atimades machestats de O´diente. eso por sino lo savian
de umtimo y a disponer de su sienpre magmànima jenerosidad pues querria uns clips de gay- móvil para fé batalletas amb aquets ninus tan i tan bunics. a farta de estos munyequitos yo ya me confódmo con los airgandolls. estos ya me van de vién que lo imputan és el toqueteo de estas figuritas. si putèssin la tsamarreta del meu Basalona milló que milló pues aichí jugarie patits de fumbol a sobra de la taula del menchadó i cicaria els ninots com si i fóssin els Basalon-tontóons.
.
asin pues, con la benia i con la palavra jurada i prejurada que e sio un mosso mui bueno a lo lárgo i háncho del ejersisio anterior, me despío de ustédes no hàntes de manyñana por la tarde cuando con mi fanalet tan bunic i aicharit asistiré (comonopodiaserdehotromodo) a la cavaalcalda de la meba prasiosa vila, única donde las haiga. Firmao Tomeu Borrego Cherinola
.
putusdàta- ´bé, en cuanto a mi sancta siñora, ya puede sertificar-le por segur espreso urgente un barreno, una cacapérro i un tróÇ de cabró´oo gran com un sant Pau, a parte de un bidéo am els gols del Basalona de la tanplurada passada anals patits dessisibos de las nits màgicas. are si

busté mai no perdi l´esperánÇ

hi siré un anyo más de biejo però a mi no men gañan pues padqué no. el Basalon ni dingú pues padqué el diavlo save más por diavlo que por biejo i a més un Chavit er Nandes (bé, l´atra er Nandes) mai no purtarie la bolsa. si si, aquella bolsa badmella, tan bunica i gegantina. si quan deie que estava abierto asta poco hàntes del amanesér a comsevol imquiatut pues hu deie de manere fudmàl, tan poco sin compormiso de por medio, hans al cuntràrit. a més no ting de fé purucupació com deie la sàvia de ma ves-àvia, el anyo ha cabat pues como empesó, ni mejó ni peó, va acabà i punto i si nutrusañó hi pot i hi bol sirà un anyo de glòria daputiva com el anyo que ens va abandunà més u menyÑñs. per part meba si are els hi digués el cuntràrit penso que sirie una santiesquerrada que en cap cas biene a cuento, ni pròpio ni ageno.

.

amb el Topus Dei emos topado. por siéto, que choiós el dia d´anyonuebo am els bunics saltos désquit des d´Ustarria i la ansisadora filoménica de Betlín am el sañó Ernest Von Carajillan com a mestra de tsiri-mònies amb la ceba batuta amun i avall amun i avall o l´atre, coi, are no me recotdu, si, és clar, i tan, el Tsubinpeta. vién, me boy a fé la carta anals dropus magos de oriente con su permiso o sin el sullo que en cualquier caso tanmefà. i sin más dilatasión dí que lo més impután és la salut i els calaronets, ni ardor ni ré d´aichò que es un cuento més chinu que els de lotus blau. salut i passetas i tot hu damés son punyÑÑÑÑÑÑetes com deie una rachola de ca meba. qui no racotde aquell bunic buléru...tres cosas ay en la bida...salut dinerooo i ardór, pues aichò, el ardor me lo quitan de la lista sino és pas cap mulèstia. i punto.

abui és la meba bunica ono mastíca

cunpleianyos, ono mastíca, hotramente danominada f méridas

vién. sin más dilatasión paso a salebrar mi sentenario, cosa de hónvres como de hotro modo ni es ni pudo a ver sio i dar paso a mis patit culares canpanades de la puedta del asilo. hoy se puede de desir que cunplo mis sién anyillos, que ni es mucho ni es poco, hans al cuntràrit, sinple y llanada mente se trata de mi anibethsario de naixamenta. fue de ello hase como un siglo, y aqui ustedes me tienen, bibiyo i coleteando, sin rivor alguno, a saviendas que espero cunplir los dos siglos con permiso de ustédes. por si acaso tengo mi raín y mis glandes de uba preparados sifanofa para ya enpesar a desgustar junto la cupeta de caba y al lao de las tres marietas de un nuebo anyo que se abisina

Los Chochitos de Salamanca no son tan pueblerinos.

.

Eso seguro. Al contrario de lo que dice el grosero de Paul Krendler (Ray Liotta) en la cuarta entrega del famoso psiquiatra metido a canibal en sus ratos de ocio.

.

Color blanco, sabor muy dulce pues tienen un gran contenido en azúcares, ovalados y sobretodo duros, muy duros, quizá hasta demasiado. Estan recubiertos de una fina textura de almíbar y son conocidos como chochos - charros. En particular quisiera hacer el inciso de su parecido a la tipica peladilla aunque no hay que confundirlos.

.

En su dia tuve el sumo placer de catarlos y reconozco que no fueron una fiesta para mi paladar. Desde el punto de vista gastronómico diria que no son nada del otro jueves. Lo mejor es que son lisos, no tienen escamas ni pelos....por lo menos a simple vista. De hecho, un servidor recuerda que en la tienda en que nos sirvieron la típica bolsita vendida a granel (lamento el lenguaje tan escatológico por otra parte harto necesario), y pongo a Dios por testigo para que no haya dudas, el vendedor nos aseguró que si estaba capacitada mi dentadura para esos menesteres. El primero y último que probé no me partió un par de muelas de verdadero milagro. Un pobre ingenuo no experimentado en el curioso arte de catador de chochos y con un dudoso paladar hasta la fecha del corriente, desconocia por entonces que lo mejor que habia de hacer para capear aquel temporal lo más dignamente posible era lamer o chupar la superficie de aquél curioso huevo.

.

No estan hechos para hincar el diente. No señor. En una famosa película se cataloga a una capital importante de los EEUU, en concreto a Washington, como gran competidora de la ciudad castellana. ¡Hasta aqui habiamos llegado! Si se trata de enfrentar a chochitos pueblerinos con chochitos de ciudad por mal camino vamos. Esto no es nada solidario. Esto es injusto. No hay derecho que esto sea mencionado ni por un pobre descerebrado que trabaja para el F.B.I. y que muestra su escasa adulación por la agente Clarice Starling ante la atenta y siempre...y siempre deconcertante mirada del insigne doctor.

.

Los chochos de Salamanca aparte de ser "de ciudad", son universitarios, por tanto se atribuye una excelsa educación a tales ágapes. Lo malo, repito una vez más, es que resultan muy duros de pelar y ya no digamos de mascar. Si fueran por lo menos pelables otro gallo cantaria, sino miren, los sugus de suchard no son pelables pero por lo menos son blanditos y con sabor dulce. Quizá no tan empalagosos pero con la ventaja de tener una gama de sabores superior. Una vez más, desconozco si estos son o no pueblerinos. La verdad, tampoco eso me importa demasiado.

.

Desde luego un sano capricho como cualquier otro. Emili.

Venimos del loro.

Es lo que pienso. No para joder las teorias evolucionistas del famoso inglés, sino porqué es lo que simplemente creo. El eslabón más dudoso seria a mi juicio el que hace referencia a las afiladas uñas en que terminan sus gruesas patitas,aunque viendo según que tipos de manos también acabaria entendiendo dicha conexión genética. La especia humana no viene del mono pero tampoco de la patata. Siguiendo con el tema por lo que respecta al pico y a las plumas sin lugar a duda descendemos de estos selváticos bichos de mil y un colores.
-
Los loros viven en junglas, nosotros también; unas son de vegetación, las otras, de asfalto. Nuestra vida se desarrolla en una gran jaulita que es la ciudad en lugar de esos grandes hábitats ecuatoriales, y al igual que nosotros, se desplazan de un punto a otro tal como hacemos nosotros cuando visitamos a un familiar...o vecino, o quedamos habitualmente para vernos. Los loros gustan de vivir en sociedad, nosotros, en principio, también. En cuanto a su posición social no crean, ni ellos ni nosotros estamos muy bien organizados.
-
Algunos llevan gomina, otros rímel, muchas veces nos andamos por las ramas y nosotros, yo el primero, creo que también. En estos dos puntos coincidiremos que papagayos y monos tienen mucho en común. Pasemos a hablar del tema plumas: los loros se despluman cuando les llega su época de muda. A nosotros también nos despluman cuando llega una determinada efemérides. Se puede decir que nos quedamos en plumón puro hasta que viene la bonanza económica...y pluma o pelo nos vuelve a crecer. Eso, no crean, a los solteros también puede pasarnos.
-
Lo mejor, el tema del pico. Nosotros en lugar de pico tenemos boca y algunos escribimos o charramos como loros, eso si, cuando nos apetece que para eso somos animales superiores o racionales (cosa que redundando en los gobernantes sinceramente dudo); aparentemente, aunque sea para guardar las formas. Ellos tienen una hermosa colita detrás, la especie humana, delante, eso si, más cortita y situada entre dos enormes patas no curvadas sino más bien rectas, en algunos casos arqueadas, a veces también acabadas en garras para apresar por los pies cualquier víctima que se les presente, siempre que antes no se hayan cortado las uñas.
-
El tema de los huevos es divertido. Estas bonitas aves ponen sus huevos en unos preciosos nidos para tener su descendencia. Los humanos del género masculino no los ponen, simplemente los prestan, me cambien el nido por un camastro. Cuando se aparejan tienen sus discusiones, viven en sus respectivas ramitas y duermen de pie a diferencia de nosotros que lo hacemos generalmente estirados. Se alimentan de granos, nosotros los ponemos en forma de alpiste en una pequeña jaulita para ver el fútbol.
-
Tras largas divagaciones he encontrado el auténtico eslabón perdido en la cadena. Cualquier tertulia televisiva nos ofrece un buen ejemplo. Los loros (algunos barbudos) que abundan por los platós televisivos se chillan entre sí, solapándose sus estruendosos timbres uno encima del otro, y resulta imposible que callen. Sino pregunten por un par de hermanos de gran fama mediática.
-
Lo dicho, venimos del loro.

els mussol-mans ens bolen de treura la nostra bunica crús del escúdo

no ni ha darét, va homa va!!! miti busté sañore han ministradora, en devida respuesta a esta purubucasió, a este agrabío, me cumpraré un mas-turbánte y le colocaré un escudo del meu atimat Basalona. miti busté sañó Vinda Lém, busté acaso a leido el livro podqué no soi christi anu d´un sañó filòsuf anumanat Bertram Ratsél? pues jo si, però oju, are que bustés han dit achò de la meba crús de Sam Chórdi, pues jo els dich ana bustés que son luléns; i a més me siemto más catódicopostódicodrumànu que nunca hamás. névet névet névet siré un mussol-man i a totonra
.
ipod sifuerapocacosa les asaguru que en tanto encuentre un Corál lo cremaré com feien els amics del nibalungu a la sagone guarra mundial. i no me siento más aspirado por esta noche asin que vuenas noches tengan ustédes... a més ni que sigui la viblía en berso pusán una rayóta badmélla anal meu bunic ascút, una rayóta tan llétchota i tan bulgar. bustés no tenan cap ni un darécho.

El amor no fue hàntes que el sémso (trarsera padte)

- cómo usté sañó Punt Sét hósa de desir que el des hamor que siente una creatura es conparable al de un biejo? como puede desir que recorren los mismos sercuitos nuronales? la osi-toxina que sútt quan diu busté que los pardales s´amorean i que en condisiones normales no esiste. i que me diu que ens falta serro-tunyina al cardà? qué coi té a veura aichò am viatcha anúna muntanyña rútsa?

.

usia veu busté aquesta musió com un in-tinto de súpet-viventsia? jo, aumil de mi, que pensave que el cardà ere l´uténtic in-tinto per tal de tirà amdabán! mire, hase no menos de setsientos miyones de anyos no esistia esto del sémso, que ja tenim un purblema dels grossos. segons busté els hómens diu que lluiten por sedusír cuanto hàntes mejor

.
pues en achò ni astic d´accot, miti, la mono-gamía és milló sempra hàntes que sé un gay de éstos de pelea. clà, si yo boi por ahi desperdisiando mi espelma i tan que perdo el tienpo. asin llevo quinse lustros con la misma mujer, bibiendo en pareja i abiendo perdido la totalidad de mi bida y de mi banidà, mi maritalidà y mi neartendalità (paraula que pruvé del alamañ, cosa que la qual dascunechie)

.

si usté se ajunta, mejor sea en real que no en birtual ni por chatín, que en comsevol mumén se li fonen els ploms com li ha passat a busté.... que tot i la pinta progré que fa, està més anticuao que l´españafiel aquell. E dit.