miércoles, enero 02, 2008

busté mai no perdi l´esperánÇ


hi siré un anyo más de biejo però a mi no men gañan pues padqué no. el Basalon ni dingú pues padqué el diavlo save más por diavlo que por biejo i a més un Chavit er Nandes (bé, l´atra er Nandes) mai no purtarie la bolsa. si si, aquella bolsa badmella, tan bunica i gegantina. si quan deie que estava abierto asta poco hàntes del amanesér a comsevol imquiatut pues hu deie de manere fudmàl, tan poco sin compormiso de por medio, hans al cuntràrit. a més no ting de fé purucupació com deie la sàvia de ma ves-àvia, el anyo ha cabat pues como empesó, ni mejó ni peó, va acabà i punto i si nutrusañó hi pot i hi bol sirà un anyo de glòria daputiva com el anyo que ens va abandunà més u menyÑñs. per part meba si are els hi digués el cuntràrit penso que sirie una santiesquerrada que en cap cas biene a cuento, ni pròpio ni ageno.
.
amb el Topus Dei emos topado. por siéto, que choiós el dia d´anyonuebo am els bunics saltos désquit des d´Ustarria i la ansisadora filoménica de Betlín am el sañó Ernest Von Carajillan com a mestra de tsiri-mònies amb la ceba batuta amun i avall amun i avall o l´atre, coi, are no me recotdu, si, és clar, i tan, el Tsubinpeta. vién, me boy a fé la carta anals dropus magos de oriente con su permiso o sin el sullo que en cualquier caso tanmefà. i sin más dilatasión dí que lo més impután és la salut i els calaronets, ni ardor ni ré d´aichò que es un cuento més chinu que els de lotus blau. salut i passetas i tot hu damés son punyÑÑÑÑÑÑetes com deie una rachola de ca meba. qui no racotde aquell bunic buléru...tres cosas ay en la bida...salut dinerooo i ardór, pues aichò, el ardor me lo quitan de la lista sino és pas cap mulèstia. i punto.