.- Bernat ere un antranyabla amic de jubamtut que frissava per esplicà històrias a la vora del foc, am el caliu de les barças bén a prupet, encare que li cremèssin el culet. me racotdo del seu delir i la ceba falera per esplicà una avantureta que vam tenir plegats quan tots dos lluitàvem al front del resagao, sumdivisión del tinén Atiensa, sona de la ribagorsa, limitrófe con tamarita de lletera i aledaños. el malparit de metda del coi de tinén que teniem al mandu de la unitat uperativa tenia una paticular afisió per encarregà misiones on els númarus per la rifa per surtir ilesos eran más vién pocos...pues teniem totes les de perdra. achi més u menus com en Turman i en Ranbó´oo però a la catalana. lejos de patisipar en estas unidades de vanguardia (gent am aupinió), el mui cavrón se hasia el desentendio i aprumfitava la aucasió per muntà una aspatarran urchía am unes cuantes mullés que purtaven el peso del canpamento. les importaven a l´engrós, incluso a carretades, desde un patit popla dels benegros, Brujalarrós, crec racutdà. mentra el metda del tinén s´inflave de cunill pueblerino, una patruya del frente asúl nasional ens va aturà en vellmich del bosc. allò va ser una embuscada i mai milló dit. el bo del Bernat, achi mich pulurán, mich griñulán, i am un munt de recuetdos dins del seu atrutinat servei, m´esplicave am dibina musió com la traisió del Atiénsa ens va matà. en aquell mumén les flames de la llar de foch se reflejaven a través del cachouyeras de culovaso que portava a sobra...
.
uyeras que por sierto tenie enganchades des que sa mare el va parí i que naven creixent amb el seu cap de carchofa griyada. ere un homa sensill però bastán dasafurtunat. bona parsona però curt de vangaals. cosa en la que prenie part, cosa que se nave al garete. a part d´achò ere molt charraire i amigo de sus amigos però un incunpatén i un inútil. numés un pobra arreplegat com jo pudia dunar audiensia i cumparti dastinu am la desgràsia humana aquesta. i és que qui coi a mi me manave de furmà part del matei batayón que el coi de pringat aquet? retornando a la historia els asules ens van detenir i ens van purtà als calabossus del cuartelillu d´almenar en pleno plano de la Cegarra. en Vilchés, dascunec si per mala suerte u per la ceba caraburru li va gafà molta mania anan Bernat. i de la bona. mentrastán el capó-real Quincóses ja el cuneichia pues la ceba germana havie flirtechat am mon amic uns mesos hàntes del inisio de la contienda belíca. numés lin faltave achò anal pobra gammarús del Bernat. el van fotra al furat més de cuatra anyos. però mitin, de més verdas an maduran i va surtir passat el 1941, i encare va tenir sort que no el van afussallà. i su mereichia. per búrru. per imbésil. per maniato. achi i tot eren molt agradables les astunetas en que tots dos parlàvem adaván de la flama del foc... quan pujàvem juntets anallà al popla. el pichó de tot és quan l´atiensa el va reconèicha un dia que l´homa va cuinsidí am tots dos
però a part de tot i tal com va dir el seu metcha del cap, ere un greu pumblema de imajinasió mal cuntrulat on pensave que el món on vivia ere tan real com "l´alisia en el pais de las marabillas...."
.
