.- pues per aquelles cassolitats de la bida, veién achí mol de refilón el bunic purugrama "porqueria 357" de "la ceba", usia de "la nostra", vai agafà com una espèsie de represión i perqué no dir-hu, unas anormas ganes de fer el mussol-man a lo "al-caiga" a San Choan dels pí. els recuerdo que el mando unibersal me se quedó como encallado. quina tremabunda desasperasió que vai agafà; vai cuntar fins a siete abans de fer comsevol bastiessa de la que me pugués arrapantí. vés quin ramei que la cosa funsiona de questa manera. més u menus tal com passe als san Fermins puichs (huno de enero,.. fins al siete de agosto san Fremín...a Panplona hemo de ir amb un cuiné i un baconin). bé,ja sé que canto com els anjalets però no me vuldrie de desviar-me del tema. después del chupinaso de tancar el televisor de mala manera, vai fer la gran sirimònia de felisitar als que fotan aquesta purugramasió d´estiu tan i tan nustrada. quina ilusió, és com el coi de palomo masajero que utilisa la tàctica de plegà el cap sota l`àguila. aquella curraspunén carteta als señós de la ceba va ser la meba digna salvasió debàn d´aquella mena de purugrames on el millor ni tan siquiera son els cunvidats. turnán de nou cap el tema dels bacons amb bañes, tenen de saber que en tan que no arriben a l´ensierro allò ni és festa ni és ré. daspués de tot es de dominio púmblico allò que la festa dels ensierros és més festa pel pallo que cau rudulán en vellmich dels carrerons adelante del toru que pel pobra toru que por sierto acabarà cusit a estocassos anadins del ruedo sensa que ningú s´apiadi del dasgrasiat bichu. i és que la pobra bestiola és més dasafurtunada que segons quins fitchatches ha fet el basalone a lo largo y háncho de su historia. hasiendo un poco mimoria, la plasa abón se tenen que lidiar segons quins jugadós putsé acaso ha estat massa gran per les cebes capasitats...tot i que la bunica festa anal estadi ha sigut encare més grossa per l´asosiao de turno quan els hem vist jugar. si si, sobratot a l´hora de riura´ns una miqueta.
.
...a l´hora de riura amb l´aspactacla ofert per moltes d´aquestes grans figures. i sino a los hechos me rimito: un goich el de disfrutà amb la merabella de super-jugadurassus com el purutagunista d´aquet póts, que en el seu dia va brindà moltas tardas de dibina glòria fumbulera per la gràsia de Déunustrusañó. es tradisión nasional asulgrana el ir incorporando alguna tolla tanplurada rera tanplurada. pasa que anaqui no anià corridas ni ensierros. ni tan sequiera en la plasa del drolma. semble ser que el famós cheff y su entorno más prósimo salieron ilesos del ensierro asulgrana del pasao seis de julio y que el amotinamiento que sufrió nostra atimat pasidén Porta no tubo mayores consecuénsias. quina alagria. parlán d´entornos i d´amics del pasidén. fa uns anys varen arribà una remesa de trastos inútils anal nostra clum, un d´aquets dropus era paquiritu i arribave de can ràbia. un dels "human tochu"que me se viene a la mimòria és mon idulatrat amic en Chavi EscaiCH pa serbirles. però el mateich anyo n´hi van arribà moltas altras tollas. i a més de les grosses. marameba, numés de pensà la colla d´esmaperduts que vem impurtà d´altres contrades me gafarà un atac de feridura. recuetdo que l´anyo nobenta y sinco, els dirigéntes i técnicos que purtaven el nostra basalona se varen quedà descansadets de per bida amb el coi del holandés herrante com a fichador ofisial i l´ex-peci fent custat... recuerdo com tots dos van permetra aquell regutizell de tracas de petardos asulgranaos a l´engròs. si és com si hu estiguès veient! com la remenaba aquell xicot del otro lao de la diangunal, per més hinry ere dalanteru, quina marabellossa classe tenia el noi. quina purtentussitat anal seu joc de cames, en el seu chut i en el seu joc sensa pilota o de des-màrques. els escanyapobras de merda que el van acunsellà farien bé de dadicar-se a nà a cumprà sigrons a la bacallanera i deichà el fumbol per sempra més. jo els hi churu per cristu consagrat que els hu agraïria... i el boss de bén seguru que tanbé.
.
