viernes, abril 25, 2008

el nou pelé-canyes del meu bàrrio

- si les digo que en estos presisos momentos me encuentro en las manos de lús i fer no les estoi pas emganyando, les estoi comfesando un fet clamorossamente sierto como que me llamo tomeu. aller passás las ónse y en plena calle del dos de mayo y no me pregumten pas de qué coi de anyo, susedióme el indesente seguiente; dos cacos pertendían de robátme pasisaménte anamí, a tot un pasunatcha, a tot un sañó, a tot un chigolót únich com sarvidó, i miten que en ese momento en que me solesitaban de una manera entranyable todo aqueyo cuanto poseia pues les digo que ví la lús. la lús de un utubús que se corria en diresión nuestra el mui cavrito-pendunaira, de un modo i manera espetacular y que yasió hánte mí dispués de fotra un frenaso de un culló i pádte del atra. entóses el conductó abrió la puedta y me reconosió como el pelé-canyes del bàrrio hànte lo cual mi suspresa fue mayoscúla pues me reprodujo en mi, un ruvor y un urgúllo que no dejaba lugát a dúmtas. el lladra se espantó cuamdo vióme cogé una pilota de drap i aser mis malabarismos cual jugadó brassileru am les nobas calsas del basalon que ha tenio a vién de regalar nostra clum a tota la clientela fidel del diari espót. el caco se va dunà a la fuga i finalmén no me va atracà hànte el estupor de los presemtes allà congregaos que con su mirada tónita reconosieron mi arte y mi gran categuria. allabó i per unanemitat me van bautisà com el nou diego metadona de les ranvles
.
por sierto y siguiendo al ilo el tema desarrollao pero con la cabésa girada hasia el pais trasalpino, buldrie destacà aquesta nutísia: el sañó luchano monchi, prasidén de l´abechia siñore, hi diu que els galls no tenen cap daret a jugà al fumbol. i dicholocual jo me faic deban de tots bustés aquesta aumil reflemsió ¿bustés creuan que anià daret a que els bunics galls, siguin o no de baralla aquets animalons de grancha,aquets animalons amb cresta, aquets animalons tan bunics i tan ansisadós, eh, aquets animalons que senpra ens despertan cuando sale el sol anals nostras poplas i siutats, eeeh, aquets animalons tan inusentons que no pusarán ous com les gayines pero por lo menos se fan d´estimà, eeh, pues achò, coi que me ulblidat, are...hu que deie, bustés creuan que ai darecho anaquesta descreminasió per questos animalons de cumpañunia? animalons que ajuden a fé la feichuga bida del pagès encare més fàsil... ¿ que m´en diuan del fet que els muniatus de dirigents com el de la jubentut turinessa, un italianu de métda com en vinito mussolínit no els deichin pas jugà ni cumpartí un vestidó am les estreyetes del cálcho? aqui els deicho penchada ma pregumta.

el furiós bacó del porta-aventura asul i grana


- pues dils´hi anatots bustés que molt a pesà de mis poco más de sién anyos me fan ganes de gafà el trenesillo i nà cap a la porta-aventura. ¿saben bustés que han estrenat una noba atramsió pel púmblic? pues si sañós, si. bueno bé, raialmén ja porta més de sinc anyos estrenada i pel que se pot veura és la gran estreyita de la guluriossa noba tanplurada al popla de villar-sega i sal´ou; se anumena "bacó furiós" o "furiós bacó" que tanseval pues padqué l´ordra dels factótums no enaltese el pruducto. achí que nastic dimspusat a marchà cap allà a baix i muntar-me a l´atramsió del parc matemàtic aquet. dasimcho que bustés sàpigan que no en ting cap póo, que ni sóc trams- semsual ni ting vertígo i ni tan solo me marecharé o mumitaré. ¿que padqué? pues padqué jo siré ansia ano però hànte todo soi valiemte i carregat de cullons ¡faltadia més! entóses a mi com que me fa serta ilumsió de apujà anaquet trastu, la qual cosa me racotde anal meu atimat prasidén del fumbolclumbasalona quan arriba un aplec mundial d´enprényes basalunistas i desde el seu pulpíto o faristol de capellà-telepredicadó americanu cumensa a cridà com un poseído. sifanofa jo no pensave que vien muntat aquesta atramsió a l´upspitalet del llubregót ja farà uns dies, i achò que el bon hómen se va musiunà de lo lindo en parlà dels enemics enbaucadós i antibasalunistas o dels enemics dels elefangs de la patrí.

asin que ni savich ni mariconatto pues a mi que me gafa la mócca sota el nas i ja m´arribo a pensà de nuebo en llorus. anami me diu el meu en-tinto sabio propio de mi sacrosancta edat que la situasió és ano-mála. i en cabat pensin bustés aquet rasonamiento: si anal meu atimat prasidén porta li han dedicat una prassiossa atramsió pues bustés imajinin-se qué no farien aquets capsigranys de Sal´ou per sarvidó. ¿un dragon-cán putsé?