Bon dia. Com a soci veterà del FCB tinc de dir que estic orgullós d´aquest equip que tenim i per extensió del seu entrenador. No cauen dins les provocacions que fan des de la capital del reino, segueixen anant com formiguetes, a la seva, fent el seu treball que és el de jugar bé al futbol i de guanyar partits, mica en mica, com qui no vol la cosa. Si aquesta temporada per casualitats o bé per una série de accidents no acabès bé, jo acabaria molt empipat i molt fotut, però estaria prou satisfet amb la tasca realitzada pels nostres jugadors amunt la gespa. És així com penso jo, és la meva mentalitat, millor o pitjor, però en cabat és la meva mentalitat, m´agrada premiar l´esforç d´una gent inclús per damunt d´algun resultat puntual. La feina bén feta s´ha d´agraïr, així com la tenacitat, la persistència, la perseverància. Desprès arriba el factor sort que et pot empènyer a conquerir el triomf o bé a mastegar la sorra de la derrota, així com les errades puntuals tàctiques que pot fer l´entrenador o qualsevol jugador, són humans i no pas màquines, recordem-ho. Són una série de factors q no es poden controlar del tot, a part de ser més aleatoris i circumstancials.
-El nostre equip supera les baixes sense embut i sense excuses, rep arbitratges vergonyossos com el del dia del Athletic a l´estadi, i així i tot segueixen jugant amb la mateixa fe, com si no hagués passat res, al contrari, devant l´adversitat més treball i convicció en les pròpies possibilitats. Les forces medeixen el nostre ritme de competició tanmateix com la preparació tàctica i física. Això sí, si a mí em preguntèssin, vostè serveix per entrenar el Barça? jo els hi respondria que no pas, senzillament no. Un servidor cauria fàcilment en les provocacions de la premsa florentinesca,per tant considero que cal ser fort de personalitat per dur aquesta tasca; cal tenir un tarannà molt especial per fer-ho, i aquest entrenador el té, el Pep ha mostrat als seus jugadors quin és el camí adequat: callar, observar, treballar. Desconec com acabarà aquesta temporada, si triomfarem o no, però el que és bén segur és que em sentiré plenament identificat amb la gent que jo segueixo i que fins el moment m´ha donat tantes i tantes alegries...
