aquelle cupete tanbé ere une miquete meba

. pues si sañós, aprasiats lectós de les mebes abantúdes i desbentúdes. aquella cupeta de Bémblei tanbé ere un truset meba pues padqué si, padqué allà ere animán i unechàn la meba bandareta i padqué me van treura a jugà una miqueta per sobra la verda catrifa del estadio londrinés; se pot dí que me van treura a pastà una mica,com de reyeno,pues padqué hi feie més nossa que cervell, aichí com en chavi er nándes. recuetdo que la sustitusión esdevino al prinsipio de la sagona parte de la pórroga. el nostra místet me va treura a passechà en tan s´en va adunà que un sarvidó feia falta per urganisà el joch per la banda cuntrària, una mica en funsión de medio estorvo con algun robo de bola e inisiando contras en direcsión del àrea del sant dórria, famós sant italià, i cunagut per les pitses cuáta estacions que el pallu es futie cada dissamte. el patit nave igualat a tséro i no va sé cins que va arribà el estra-tain que diuan els sañós de la sarvessa, que no va havé el tantu del are choto, en una meraballossa gardenia que en jan llúca pallúca numés va pudé mirà de lluÑ. alasoras vam cumamsà a perdra tienpo però el rellotcha nave molt lent, en subicalbeta va fé dos o tés parades de mérito i el madparit de negra no pitava el final. bé, passades les ontsa va acabà el patit i la chóia se va apudarà de tots natrus. jo acumpanyñava als del 'drentin' quan apuchaben les escales que duian a la dibina glòria tselestial, aquella primera cupeta d´uropa dasprés de los consabíos ésitos en Bétna o Savilla. se pot dí que per fí vam tucà el sel amb la punta del simbrel, i anami, que feie cua darrera dels jugadós com qui hu fa a la cua de la pesca salada en tan varribà el meu turnu me van dunà una aspatarran medaya de quincalla, padqué siguem serius, allò no tenia cap de valor bisto por ensima. aichò si, hu que representave ere molt pel nostru clum pues padqué vam cuncarí un suenyo coletibo an aquell prassiós vint de mállo del anyo nobentaidós.

aquell va sé un gran triumfu del meu basalona

- amichs meus és tal com lins dic. vaic jugà en el basalona sedido por el porboritense, un equipiyo de la ragional que en sus ratos livres se dadicaba a la purducsión de porborones y mentecados. jo racótdu que el traspásso va sé una mique com el del trajo-segúra, usia que va custà lu seu, però a la fi em van pugué incutpurà a la disiplina asúl y grana, guiado bajo los auspisios del que alasóras ere l´emtrenadó de quell equip, en visens sasót. els primérs entrenaments sota la batút de quell bon hómen se me van fé masse feichucs, adaptar-me anaquell equip com el basalona de llavós va sé com un parto sietemessisno però si lins dic que va valé la pena no els mantidé pas. aichi que el die del meu dabut amb el primé equip va sé un patit contre l´Ander llétch; ascoltin bustés, quell ere un patit dessisiu per la sótt del nostru clum a la copa d´urópa i he de cunfassà que vaic sudtí bastán nirbiós, però que a masura que passaven els minuts jo i anave agafán cumfiantsa dins del equip. viem de ramuntà tres tantus i la cosa pintava magra, aichi que vaic tirà del carru i com un comsevól meguéli empujaba als meus cumpañs a cops de crossa am l´afechitó del púmblic, dunat que jugàvem a l´astadi. ere una tarda-nit del mes de maiCH i feie calureta la qual cosa no ere cap emscusa per acuncarí la bimtória davan l´equip bléga. el primé tantu no el vem fé fins bén entrat el primé tienpo i vam cumamsà a encarrilà el patit pels vultans de la sagona part, abans de fé el gulet que forsarie la pórroga, una pórroga en que no va haver cap gulet més. per tan vam arribà als panals en que jo vaic fé el meu i el purté nostru va parà el quinto de éllos; en tan que varribà el mumén guluriós, tots vam fé una pinyñata anal mich del alcampo (beura afotu on sudto jo), i la gent no savie com reasiunà pues uns puluraven de satisfasió mentra que d´altras reian de musió cumtinguda. mai m´ulblidaré de quella bunica nit en que sarvidó va sé purutagunista de un tros de la história del basalona, una nit que vaic sé un hirói com el mateic somitier o el marti filosofía.