. pues si sañós, aprasiats lectós de les mebes abantúdes i desbentúdes. aquella cupeta de Bémblei tanbé ere un truset meba pues padqué si, padqué allà ere animán i unechàn la meba bandareta i padqué me van treura a jugà una miqueta per sobra la verda catrifa del estadio londrinés; se pot dí que me van treura a pastà una mica,com de reyeno,pues padqué hi feie més nossa que cervell, aichí com en chavi er nándes. recuetdo que la sustitusión esdevino al prinsipio de la sagona parte de la pórroga. el nostra místet me va treura a passechà en tan s´en va adunà que un sarvidó feia falta per urganisà el joch per la banda cuntrària, una mica en funsión de medio estorvo con algun robo de bola e inisiando contras en direcsión del àrea del sant dórria, famós sant italià, i cunagut per les pitses cuáta estacions que el pallu es futie cada dissamte. el patit nave igualat a tséro i no va sé cins que va arribà el estra-tain que diuan els sañós de la sarvessa, que no va havé el tantu del are choto, en una meraballossa gardenia que en jan llúca pallúca numés va pudé mirà de lluÑ. alasoras vam cumamsà a perdra tienpo però el rellotcha nave molt lent, en subicalbeta va fé dos o tés parades de mérito i el madparit de negra no pitava el final. bé, passades les ontsa va acabà el patit i la chóia se va apudarà de tots natrus. jo acumpanyñava als del 'drentin' quan apuchaben les escales que duian a la dibina glòria tselestial, aquella primera cupeta d´uropa dasprés de los consabíos ésitos en Bétna o Savilla. se pot dí que per fí vam tucà el sel amb la punta del simbrel, i anami, que feie cua darrera dels jugadós com qui hu fa a la cua de la pesca salada en tan varribà el meu turnu me van dunà una aspatarran medaya de quincalla, padqué siguem serius, allò no tenia cap de valor bisto por ensima. aichò si, hu que representave ere molt pel nostru clum pues padqué vam cuncarí un suenyo coletibo an aquell prassiós vint de mállo del anyo nobentaidós.