- no sé si bustés algun cop han tenio la sensasión de encontrarse en el púnto de mida. no? pues jo tanpóco. gràsies. cuamdo me lebamto por la maÑana miro per la finestreta y me doi cuenta pues que el mumdo de ahi fuéra es mucho más grande que lo que pueda ser yo. entóses me pergumto, ¿que impotánsia deve tener un sarbidor pa que algún dia d´aquets tingui la sensasió de trubar-se apumtat com li va passà anal sañó jótefe cá, antic pasident dels astats units amaricans? cap ni húna al custat de les grans uturitats pulítiques. però si pensen bustés que achò és per treura´m vàlua anaquet món que m´emvolta pues lins ting de dí que s´ativoquen, i aquesta no és la meba intamsió. si de cas bustés reflemsionin i pensin que tots tenim el nostru papé dins de quet mundo tan enorme. aichí que mirant-hu des d´un pum de bista més genaral pues és com si cadascún de natrus tingués a sobra del seu cap una petita diana on l´apunten cumstanmén des de no se save donde. està en el púnto de mida no és aconsejable però si nesessàrio cuando se tiene una opinión sobra comsevol assumtu i per tan, el présio a pagar por la dimensión púmblica de un hálto cargo. asin que prafiero el unonimato, està de bén tramquilet, que més bale comerse una satdina gústo que un repóllo a disgústo i que sagons quines guerres no estan fetas per la gent del "pupulachu". aquesta nit he pugut veura un guluriós debat on dos burinots deien les cebes cusetas: un ere del partio del poder, el hótro, del partio lóposisión. pues si el présio pa estar en el ojo del uracán es fé el ridicla de questa manera tan soés i lamantabla... més bale que no li cunegui ningú i faci la ceba.
