- Bé. Pues resulta que dins l´estadi del meu Barsalona gluriós, hi ha molts consosis que semblem que estem lligats de peus i mans, levitant dins d´una total ingravidessa, tots juntets amb cordills bén penjadets del altar major de tribuna principal. Jo penso que aquest tema està molt introduït a la película del Leonardo, és una qüestió de saber distingir quan estem dormint i quan estem desperts, que tal com va la cosa realment no se sap mai. I ojo encara fóra bo que no tinguèssim la mala sort de caure dins del limbo i no poguèssim sortir pas de l´oceà del nostru subconscient comú gloriós... i és que ja no sé jo dins de quin putu nivell de "profundidad de sueño" hi som. Tal com els dic.
-
Realment la cosa no dóna per més. De vegades he somiat que em fotien a tota pastilla la musiqueta de la eddie piaff a tota castanya pilonga i en aquest precís instant ens sobtava a tots plegats la famosa patada als collons. La patada que ens desperta de la realitat alternativa dels somnis i dels sub-somnis. Pues compteu no ens fotin el "oooooh, rien de rieeen" i de cop i volta ens desvetllem del somni que hem estat visquent durant l´últim parell de temporades. Jo com a senyor sosi i propietari, espero i desitjo que no vingui cap extractor d´ideies que ens tregui del cap tot el fotimer de vivències que hem pogut fruïr darrerament amb decissions que ni el mateix Sr. Taito tindria.
-
El "rien de rien", com a musiqueta per despertar a la grada és d´allò més bunica i meravellossa, però consti que no és cap segur de vida. Vostès s´imaginen que estem dormitant als nostres asientos amb els cascos por montera i del fil musical en qüestió sortin com altaveus instalats al damunt la llotja? pues ja veuen, ens poden despertar dels somnis i dir-nos "rien, pas de rien", ni de fitxatges ni de faves comfitades. Vale, d´acord, sembla que tindrem tres incorporacions, poca broma, però així i tot, podem caure dins del preciós limbo si no apuntem bé a l´hora d´escollir el jugador encarregat de doblar la plaça del titular. I mentrestant segueix la musiqueta marejant la perdiu...
-
Realment la cosa no dóna per més. De vegades he somiat que em fotien a tota pastilla la musiqueta de la eddie piaff a tota castanya pilonga i en aquest precís instant ens sobtava a tots plegats la famosa patada als collons. La patada que ens desperta de la realitat alternativa dels somnis i dels sub-somnis. Pues compteu no ens fotin el "oooooh, rien de rieeen" i de cop i volta ens desvetllem del somni que hem estat visquent durant l´últim parell de temporades. Jo com a senyor sosi i propietari, espero i desitjo que no vingui cap extractor d´ideies que ens tregui del cap tot el fotimer de vivències que hem pogut fruïr darrerament amb decissions que ni el mateix Sr. Taito tindria.
-
El "rien de rien", com a musiqueta per despertar a la grada és d´allò més bunica i meravellossa, però consti que no és cap segur de vida. Vostès s´imaginen que estem dormitant als nostres asientos amb els cascos por montera i del fil musical en qüestió sortin com altaveus instalats al damunt la llotja? pues ja veuen, ens poden despertar dels somnis i dir-nos "rien, pas de rien", ni de fitxatges ni de faves comfitades. Vale, d´acord, sembla que tindrem tres incorporacions, poca broma, però així i tot, podem caure dins del preciós limbo si no apuntem bé a l´hora d´escollir el jugador encarregat de doblar la plaça del titular. I mentrestant segueix la musiqueta marejant la perdiu...
-
Vinga, que no sea dicho, tots a l´estadi a levitar, dins d´una ingravidessa conjunta, com flotant en un ambient que darrerament només està fet per a bojos... apa, tots lligats de peus i mans com vulgars estaquirots. Mare de Déu, si la presente temporada se torsiera, Dios no lo quiera, el nivel de sueños del personal tocaria definitivamente a 'arrebato'...