jueves, octubre 14, 2010

La cigarreta electrònica


-
Collons. Jo pensava que de fàbules de nens la de "la cigarreta i la formiga" estava ja passada de moda. Pues res, a vueltas amb el puto cigarrillo. I aquesta vegada sembla que va en sério. Ai Déu meu senyor, quina santa alegria, avui dia tot ho foten electrònic, des dels llibres, passant pels porros, els tutús elèctrics de bateria recarregable i fins i tot les sabatilles del Barsalona. Mirin, estic fins els sacrosantos pebrots amb tanta preocupació per part de les autoritats corresponents per la salut del pueblo raso. M´explico. Ara resultarà que el fumet d´aquell únic i meravellós pitillo tradicional que acaben de treure´s del barret serà de més calité que el tret per aquest nou endoll 'elucubrado' per empreses de dubtós interès general; això és el que em diu la meva santa muller y hasta aquí puedo leer.
-
Ella no s´ho creu pas. I escoltin, amb capseta deluxe i bén presentat, suposo que per no fer tan de mal a la vista com el paquet de malporro d´importació. Per això millor la Marijuana encara que foti pudor a estadi cremat. Penso que amb el temps li agafarem carinyo i del bo, agafarem el coi de cigarrillo i amb gran emoció ens l´endollarem pel forat del cul; quan vinguin els gassos que treu el puro en qüestió, el recarregarem com convè, amb el carregador que tenim al cotxe. El millor és que no ens embrutarà ni ens deixarà els seients ple de sanissos, tot bén net i polit, sense impuresses de cap mena. Después agafarem el pitillo i ens posarem a fumar pels descosíos como autènticos animales insasiables aquest fumet snob de new generation, de tan bona calada segons els experts 'habidos y por haber...'
-
Un fum autèntic, un amic de tota la bida, un fum que segons diuen els entessos mai farà malbé els nostres pulmons, impusibla. Como posesos fotrem una caladeta rere un altre i ens menjarem amb patates aquest gloriós invent. Pues que el fotin pel broc més gros possible i els no-tòxics que treu el bitxo l´empalmin per la santa pipeta dels inventors del cutre-artefacte. El pitillo sempre amb moderació, tan el de dalt com el de a sota. Sigui natural o artificial. Sempre amb moderació. Bah, tot és mentida pudrida, jo no crec ni en sistemes ni en res de res, un putu desconfiat de la vida i del sistema que estic fet. Malaje, me cago en Dios, que passarà amb la Sarita Montiel y "el hombre que ella espera.." si ja no pot fumar! En un futur no gaire llunyà preveo que les capses de cigarrillos les comprarem al toys´r´us; vamos, sens dubte el sr. Casaus no estaria gens d´acord, segur.
-
El oxímetro serveix per analitzar la quantitat de monósido de cabrónio que expiren i expulsen pels morros els guarrus dels fumadors, yo me libro pues no soi ni guarro ni fumador, ansiano y bien sanico y orgulloso que estoi; el tema del tabaco artifisioso i el pendón rotulino d´en Villa em porten de corcoll, més que amargat. Com lo natural no hi ha res, ni sianuros ni quitranes ni altres tants productes secundaris, i que més dona si tots anirem a parar al mateix bonic puestu. La bida és como "una boquilla y los trogloditas", chupar, bufar y hacer ampollas. Són una colla de pòtols amb tantos inventos-cabòria alhora de fotre´ns enmig de tanta novetat tecno-ilògica. Quan la cabra és més cabrona que mai, venen cuatre llestos amb endolls, y usted dará rienda suelta a su imaginasión pensando que se está metiendo en sus santos-morros una faria sin filtro entre pecho y espalda!
-
Vostès creuen en tota aquesta parafernàlia rimbombantecnológica? Jo no, sóc escèptic de la vida, és mentida pudrida, la molt honorable monja de les farmacèutiques té molta raó i tampoc crec en artilugios extraños de sospechoso calado social. En aquest món de Déu no sóc fumador, tot i així prefereixo el ferom d´un malporro rubio i mig pudrit que qualsevol mena de fumera feta a les fines herbes per una indústria que vetlla per la salut i la diet(ética). Au, va, aneu a pastar fang i els cuartos del poble sa, prò no pas amb intolerables invents per fer pasta i seguint enganyant; el poble nesecita que li fotin marxa al cuerpo, el poble vol ofegar-se encara més, però això sí, també vol conèixer les males herbes que s´empassa. Ja diu el tan nostrat refranero que 'más vale malo conosido que bueno por conoser'.