.quan els yonquis estaban selebrando el Jaloween amb les seves carbasses tan anormas allà pel vell mich de la quinta avenía, jo era escalfán les meves castanyetes bén calantunetes a la cruïlla de Claris amb la ronda del Sanpera. tota plena de goich vai cumprà una paperina bén carregada per tal de cruspir-me el delisioso postre caido de la asotea de un leño. lo sierto es que cuando iba por la tersera castanya me se incrustó un pellejo ascarosso en mità del tersero y cuarto caichal y allà me se quedó como a modo de una lamentable pallaringa que todavia me porvoca sinusitadas molestias. tengo que desirles que los pa-losantos me dan esitasión parenteral pues me recuetdan de mala manera al tros de caqui llefiscós que surt per la cope cada matí; dels panallets milló no dir réderé pues numés de pensà en el coi de piñols que porten a sobra me pruvocan allò que se diu repellús i alergía. ¿i que m´en diuen dels muniatus? més dolsus encare, fins i tot empalagossus perqué sí. per tots-santos la tradisió dels frutos secos i hortalisas varias en forma de frutos rojos o tubercúlos fan sentio homenaje al mundo dels carbohidratos. per achò veiem tanta vacona surtí de l´esglèsia el dumencha al matí, de la cuantitat de manduca que s´empassan les mol bandarras quan se reuneixen en familia a jalar fruita cumfitada i a cardar-se de moscatell com a buarras consentidas. i a sobre au fan am l´escusa per tal de tenir forsa anaquesta nit tan freda i mol de oju, per l´halto contenio energetíco del postre. achi farfollen pels descosios totes les seves puerils missèries, les mol porcas cumensen a fotra pets a diestro i seniestro i espanten a totes les criatures dels vultáns...tan a les pobres que encare son vives...com a les mortes, tot i que aquestes ultimes han tingut la sort d´escampà la boira a tienpo pues evidenmén son mortes. la castañera, aquella ansisadora velleta, ataviada am roba de pobra tipo abrigo, no jaqueta, oju, are no pensin que parlo d´en sala-martí. i si més no, sàpiguen que els parlo del josemari bakero, un gran es-fumbulista, una milló castañera. com a darrer afechitó, destacà que porta envolicat al seu cap amb un prasiós mucadó de (péres) farguell, i se troba perduda a la cantunada d´un carré comsevol del casco radomiro fent-hi al carbó aquelles cuatra castañes...
