5 Soluciones a una posible Situación. Are sí.

- Estoy esperando el último autobús, me estoy meando encima y no puedo aguantarme, ¿qué hago?

1.- Dejo que pase de largo y me quedo a pernoctar por la zona, después bien oculto tras unos matorrales hago tranquilamente mis necesidades. Descargo el contenido de mi vejiga, relajo el esfínter pero me jodo porqué deberé pasar allí el resto de la noche.

2.- Miren ustedes, me meo encima tal como suena; paso de todo, me importa un carajo viajar húmedo entrepiernas, pero no puedo perder ese autobús baix cap concepte. Además soy de aquellos que disfrutan viajando bien mojado.

3.- Me aguanto las ganas de orinar, así pues cojo el último bus de la noche y aguanto "carros y carretas" con el pis deslumbrando por la punta del cimbrel, perdón, del pincel. Mientrastanto voy cantando en los asientos posteriores del vehículo "...y ya no puedo más y ya no puedo más, siempre se repite la misma historiaaaa".

4.- Decido coger el autobús para acto seguido mearme en el pobre conductor, siempre en caso que esté sintonizando el Barça por una emisora madrileña. Hago mis necesidades en el momento en que el tio se detiene ante un semáforo muy pero que muy colorado.

5.- Me quedo fuera, dejo que marche el último bus nocturno. Así me paso el resto de la noche aguantando como un torero el intenso frio y las ganas de echarme un rio.

*Mañana por la mañana los resultados de la encuesta (OjD). El resultado se publicará en el B.O.E., el que cuente con mayor número de votos por parte de los internautas será el escogido por un servidor en su próximo viaje en un autobús nocturno en caso que me vengan ganas de "soltar". En caso contrario naturalmente me abstendré de hacerlo...

Les infraestructures a Catalunya.

- Cada dia anem a més tal com diu el gran president Montilla, no ens podem pas queixar de res, en cabat agafarem entre tots un terrible mal de queixal: "las obras finalisaran en el tiempo proyetádo, todo bajo control no se hable más...". Exacte, si senyors, les obres del AVE seran enllestides en un tres i no res. Suposo que deu ser almoïna però mai per cap interés i ojo, en cap cas per llàstima. De vegades un servidor té la impressió de ser, malgrat llurs cognoms, un català d´alló que s´en diu de socarrel...

I és que tenim uns veïns com els d´aquella entranyable série de tv3, força generossos i agraïts a més no poder. Estem envoltats d´autovies per arreu, d´una xarxa ferroviària moderna i per acabar-ho d´adobar, d´una excel.lent conexió per aire d´allò que s´en diu estratosfèrica. Ara, no ens queixèssim mai de la vida, us ho dic tal com raja:

- com ens portèssim malament aquesta gent ens pot montar un parellet de mitjans de transport més com aquell qui diu "de Franco" usia, sense pagar:

- tancs (gran model de circul.lació, viable i sostenible alhora , un pèl lent potser però ja va bé)

- algun submarí o vaixell de l´armada (trajecte Ceuta-Barcelona-Ceuta)

- una nova linia low-cost d´aquestes que estan tan de moda amb avions reactors i algun B-52 cedit per l´amic americà

Amb tota aquesta meravella de mitjans no en quedariem pas aïllats, ans al contrari, estariem en contacte amb Madrid cada dos per tres. Quan toqués la sirena o el pito o el que li volgueu dir.
O millor dit,ells estarien més "en contacte" amb nosaltres que no pas nosaltres amb ells...i és que ens estimen molt. Doncs una cosa semblant si fa no fa. Però tranquils tothom, no perdèssim pas el nort que no passa res, encara prendriem mal i tot. Per això us heu de dir a vosaltres mateixos allò que diu "la vida sigue igual para bien o para mal..."

El cas és, estimada audiència lectora, que llavors no ens podriem pas queixar de res ni protestar pel laberint florit de les infraestructures del nostre pais, perqué en aquest cas esdevindrien per terra, mar, aire i "a toque de corneta". Emili.

L´Eugeni, figura i geni.

- Amb aquell posat solemne, fins i tot com de pomes agres, amb una veu força greu, s´ens presentava tot vestit de negre devant del seu fidel públic. Una prominent barba, unes ulleres fosques bén característiques i una cigarreta penjant d´una ma....assegut tot ell en un taburet. L´Eugeni ens oferia tot un reguitzell de petites històries en format d´acudit. Allà s´ens posava tot panxo, mantenint una serenor, una ironia i un sarcasme a prova de bombes.

Un servidor va tenir el plaer de fruïr d´una sessió en directe d´aquest mític mestre del humor a la sala "El Llantiol", a Barcelona. Era un començar i no parar, un acudit rere un altre, amb la veu tremolossa, semblant seriós, fumant pels descosits, tot plegat, part del seu espectacle. Recordo molts acudits, de tots tipus, llargs, curts, narrats o en conversa...etc., una série formidable d´un senyor actor. El fum com deia abans envoltava les seves interpretacions de situacions que s´hi poden donar a la vida real, amb parsimònia i delit al capdevant, i amb uns actors passius que es pot bén dir que participaven amb llurs rialles i aplaudiments. L´ambient ofegador del local sempre es trencava entre acudit i acudit. Però allà era ell, amb la seva negra figura que mai perdia els nervis. Tenia la flema d´un britànic i una fredor que feia molt difícil el fet de treure-li un somriure: tal era, tal deia. La facilitat per expressar-se de forma entenedora era superba i la seva prodigiosa memòria feia la resta. Un càncer s´ el va emportar però ens queda en el nostre record els més del miler d´acudits que va enregistrar, una gran part de producció pròpia. Es pot dir que era el mestre de mestres en el món dels acudits....

"El saben aquél que diu...."