- Amb aquell posat solemne, fins i tot com de pomes agres, amb una veu força greu, s´ens presentava tot vestit de negre devant del seu fidel públic. Una prominent barba, unes ulleres fosques bén característiques i una cigarreta penjant d´una ma....assegut tot ell en un taburet. L´Eugeni ens oferia tot un reguitzell de petites històries en format d´acudit. Allà s´ens posava tot panxo, mantenint una serenor, una ironia i un sarcasme a prova de bombes.
Un servidor va tenir el plaer de fruïr d´una sessió en directe d´aquest mític mestre del humor a la sala "El Llantiol", a Barcelona. Era un començar i no parar, un acudit rere un altre, amb la veu tremolossa, semblant seriós, fumant pels descosits, tot plegat, part del seu espectacle. Recordo molts acudits, de tots tipus, llargs, curts, narrats o en conversa...etc., una série formidable d´un senyor actor. El fum com deia abans envoltava les seves interpretacions de situacions que s´hi poden donar a la vida real, amb parsimònia i delit al capdevant, i amb uns actors passius que es pot bén dir que participaven amb llurs rialles i aplaudiments. L´ambient ofegador del local sempre es trencava entre acudit i acudit. Però allà era ell, amb la seva negra figura que mai perdia els nervis. Tenia la flema d´un britànic i una fredor que feia molt difícil el fet de treure-li un somriure: tal era, tal deia. La facilitat per expressar-se de forma entenedora era superba i la seva prodigiosa memòria feia la resta. Un càncer s´ el va emportar però ens queda en el nostre record els més del miler d´acudits que va enregistrar, una gran part de producció pròpia. Es pot dir que era el mestre de mestres en el món dels acudits....
"El saben aquél que diu...."
