-encare me recordo escoltà el mítico purugrama del "pasta gansa" que feien els matins per una emisora de la copro-ración (catañoña ràdiu per més senyes), la qual per cert trobo que estave en mol milló forma que are. i amb fervor, falera i dedicasión escoltava de manera diària als señós concursantes, a véra qui coi se´n sortia dels paranys on vusté els futia bajo la insolente vigilansia de aquel ànsar que feie de improvisado reloj-cronometrador i les vegades de puñatero jués pa la ocasión (cocococo, i cocococo, i cocococo...), meraballós. entónses pues como que ya me intuía que per la ràdio feie alguna cuseta més, y incluso yo ya m´ensumava que per "la nostra", el noi de Sabadei, prutagunisaria els seus primeros pinillos en forma dels "oh bongònia" o els "mikimotu clum". i ja no els dic ré quan va arribà el "persones humanes", al meu judisi, el milló purugrama que mai de la putavida s´hagi fet i desfet a totes les televisiones habidas u por a ver en el amplio panorama estatal. recuerdo com els nasis que pululaven per l´estat apañó, com els mateixos nois del statishment burbònic amb la connivènsia dels mosalbetes de"cunvergènsia i desunió" que por entonses ocupaven el poder a Catalunya...en van fer tot el possible per joder-lo. i jo ja no els dic réderé quan aquella foto de la bunica elefanta Elena plorant en un primer plano més que espantós. allabós vai descobrir la verdadera cara de nuestra democràsia tan nostrada. els nois del poder, molt fill de puta ellos, li van fer enretirar per collones aquel inosente gadget. i tot por mucho menos de l´anorma quantitat de bestiesses que es diuen avui die a comsevol espai. es veu que con el advenimiento del PePet al poder.... la sort pues entre allò i lu altre...ya estaba echada i sentensiada...y ni el pleno entusiasmo del autor del mismo, se vió satisfecho en modo alguno con tanta gentussa alrededor hasiéndole la cama de tan mala manera...
-
els mítics ductó Sulét, amostachado él, i el gañotes Monsó, l´acompanyaven com a perfectes complementos d´aquell nostrat purugrama de crítica amb anormas toques de sàtira. fent un parèntesi dins del món de la ràdiu, es de condominio púmblico assenyalar que junto al Carles Conejo va fundar el grupo d´emisores flaix fm, dins d´aquell antic projecte anomenat "la sargantana voladora". putrum putrum. retomando el tema televisivo, amb el "solvènsia contrastada" la cosa va baixar una miquete, penso, però suposo va ser amb els "afers esteriores", interesante pa todo aquél quien desea viajar en su imaginasión, que el tema mediàtico va apujar de nuevo; achò si, amb el permiso del interesante "método larson" per tal de deixar de fer el fumeta. vull considerar que amb la perspetiva que ens dona el tiempo, suposo que vusté, al igual que el pubrissó del chauma Barberà, otro ajustisiado pels amics del sañó Oli (Joan Olivé), deuen "frissar" de goich cumtingut en ver compartido tan gosóso porvenir conjunto en susodicho canal autoñómico. y como desia aquél director que en su dia le jodió con el careto de la infanta y le quiso dar la patada en el culo..."que se mueran los feos menos yo que tengo que ir a un entierro". asin, que al igual que usté, mi admirado Mikimotu, mi opinión es de libre como el biento... i per tan m´atreviré a dir sense póo a tivucar-me que ets dels més grans que parió el periodismo de radiodifusión i esbarjo a la nostra terra d´autòmates. i tutón hu sap. i pum.
-
-
