-de vegades, achí com escoltant-lo per la tele o per la ràdiu...i daspués quan per aquelles buniques cassolitats de la bida, entro al seu blog achí mig d´incognito mig d´amagat... i trobo la seva forma d´encarà els mateixos temes de la realitat fumbulera, pues penso que m´estaré turnán una mica borni. a véra, jo no vuldria que me se malinterpretès però aquet bonhoma sembla bastán des - parejo en sus juisios... per no dir un bipollar de mil demonios... i no vull dir que tingui dos rabes colgando entre sus patas, lu que vull dir és que té com dugas passunalitats bén diferensiades. per un cantó, el maniato insolente que ens escriu bastantas bajanadas a diestra y siniestra, e per l´altri, el entrañable colaborador de toda la bida... que amb uns juisios de mear y no echar gota, treuen de pollaguera la santa audiènsia. a vegades me recuerdo del enselentíssimo señó Rebaño i sus cuentos pa no dormir (al dia siguiente). com és avi-tual, ting de treure a la lús la història del calderón aquell...per dirls-hi que és de collones de mico. tanto la història en si, com el relato realisado dependiendo de la posisión del afectado. o és que putsé son simples pums de vista. i quan dic que no entenc si el marquitos aquet és el del paper (mullat) o el de les ones hersianas... és que realmemte penso que no son el mateix. acaso siran bessones i no m´he enterat pas. el cas és que de germanetes de la caritat putsé lo justo y nesesário. sobratot quan un dia vai llechí com comentaba el cas de l´assamblea manipulada per l´amic calderón. jo dirie que va ser quan allabòs me va entrà un canguelu tremebundo en veura com podia pensà de manera tan ferma però tan difarenta a la vegada per un altra medio de los muchos (jo dirie que fins i tot demasiados) que invaden nuestros sentíos. unos sentíos tan dignos de compasión por parte la audiènsia...como de devosión por parte del locutor...
-
-
