-ca bunica és la pirimavera! ja en diu el refranero que és de mui savio allò que "la pirimavera la sangatéra". a la pirimavera surten xiulant els pajaritos als nostres boscos, floresen los abesdules, els carrascos, els ametllers i els ave-llanos, els rododendros i els florentinos. les fluretes pues ens mostren llurs atributos personales, les merabelles dels seus mil i un culós. i és que no anià rederé com aquesta bunica estasión de l´anyo, hija del equinósio del mes de marso, un cop superada la tristota estasión hivernal. aquet dia del veinte de marso ens donava un sinfin de noves amusions i buniques maludies, fragànsies i simfoníes variadas dins del nostre airet condal. aichò si, amb tot lo bo que ens arriva amb la pirimavera, tanbién llegan las alergias tocando los cojones. bé, las alergias i els nois d´en Sáuron. uns nois por lo visto, y al igual que su jefesillo, dotats d´una anorma intelichènsia formal i amusiunal. i és que no me´n sé avenir de la quantitat de trisòmics que l´atra dia van escampar pels carrers de Basalone. amb un parell de búrrus de l´atra bàndol i la festa ja estava consumada. jo suposu que la señora Bulóña estaria desfermada am tanta gresca.
-
pues pel que ting sentit, els polisies feien el putu sombie i algun que altre sumbat resibia los golpes. diuen que algun que altre arreplegat va rebra un santo man-porrasso de aquí te espero. i és que quan surten els cuatre momos de turno am les furgunetes fent l´indiu pues ja tenim la diversió montada. i és que vam tenir festassa de la grossa per uns carrers séntricos de conosido prestigio. semble ser que am la disbauxa oferta en dias anteriores pel colectivo d´estudiantes pues com quell qui diu no en vam tenir prou. asin que envio en plan "macarronis a la boloñesa" als meus cuatre agents pringats amb tot el seu arsenal...els seus cascus, escuts, porres i embuts...con la dudosa intensión de fotra uns bons mastegots a l´engròs al primer que tingueren al devant. pues are que hi penso, menos mal que no me va donar per fer el meu paseo avi-tual por el sentro de la siudat condal, am lu poc que a mí m´agraden aquet tipo de follones. a mi, que me consideran los entendíos, un hómen de pau, sifanofa una mena de Jarri-Crismas pero de avansadas edades..
-i entonses, aquet bunic ejemplar de chico mongol (subespèsie anormaloide) que tenim rigiendo el interior d´una comsevól conselleria, junto a la ecológica pendensiera de su querida, pues com que no i no. are, molt de ojo, algun que altre viandante penso que tenia més pinta de rambo greÑúo que d´estudiante. dichoseadepaso. el cal-liu estava fet per a la ocasión. la guerra de bandas ya era un hecho...l´aspactacla, aspatarrant, ni el de les millós pelicules del far west. i vinga que ja podem seguir fent anunsios i més anunsios de la nostra més que bunica generalitat de catañoña. estem bén equipadets per a tots els purublemes domèstics (incluido el de la inmigrasión i el de la lengua)...que de fluretes pels de casa...les justes. i gràsies, que sino encare te futrem un santo porrasso
-
-
-
