¿el sabien aquell d´un sañó caÇadó de culés?.... i del cas de la manita pholloides ¿qué coi me´n diuen? pues aquí tenen..
a véra, de radicales livres ya anunsié en su dia que anià per a tot arreu. per la capital del inperio, pel sur de la piel del toro...amb la culé-burroca pel norte, e incluso si me enpuran, y dirigiéndonos hasia una bunica i patitona cantunada del estado aquet aonde estamos incrustaos, me se hase que tanbién tenemos nuestros radicales. si sañós si, com mana la tradisió, en todas partes cuésen fabas: la nostra atimada siudat comtal. are, els radicales aquets que surten da sota les pedres i que tenen el cap més pentinat que un chocho de salamanch...pues no sé, me fa com que m´els pot trubà tanbé pel palcu. achò si, ja de l´època d´en Ñúñes que sempra els veurà milló arregladets. usia que busté no cal que vagi numés a darrera les porteries o anal gayineru de turnu, que tanbé en tenim uns meraballossos ensenplars en forma d´americana i curbata, vestios en mil y un botones per la llócha l´estadio. snif, la puteta d´enmig s´emusiona i plora llagrimetes blanques i humides numés de pensà en lu gran que és el presidén Porta. és lu més gran. i és que el seu darré triumfu .... anadins i anafora del estadi ha estat més que Guluriós. a véra, jo de sinsero, que el felisito per aquesta aspatarrán i aclaparadora victòria ante la baja sosi-edat del paletolítico. jo, aqui donde me vén, como me dic Tomeu Borrego que le estrecho la mano de felisidat consumida por su enorma labor sosial encarando estos pequeñillos pomblemas de un modo y manera tan ferborossos. snif. presi, m´achanollo deban de vós i canto l´himne de l´alegria con un sinpar goso!
.
- aquet capgrós am brotesillos medio nasis, tanbé algo radical i medio okupa que tenim anal palco del fumbol clum basalon fa la ceba tasca, no creguin. are, aquet està més net de porvo i paja... que per achò en va milló vestit, tal com currespón a l´esacta mida de les coses naturals. té com més padegrí, més gla-mut, en dafinitiu, no pertenese a la tribu sino a la tribuna. darreramén tenim que aquesta mena de cultius son més codisiats pels autèntics casadós de culés i per tan, aqui en tenen el que podriem anumanà una varietat formal de manita pholloides, bastán perillossa pel verí que conté. usia milló ni mussagar-la ni tan sols pruvucar-la. por sierto, cal agafà am molta cura i dedicasió per a sota del barret no sia que esmicolem en mil pedassos aquet tan ansisadó fong de les nostres contrades. el pallo cabesón que preside el bosquesillo dels culés en tan arriba l´otóÑ cumensa a llensà esporras per tots els puestus contaminando a tot Déu; entre el coi d´espesimen aquet i els radicales de turno que porten un bidó buit per cervell anem bén servits. mitin que de tosinas verinosas en pudem trubà de mols tipus: al bosquesillo bajo, a la media muntañota i al estadio raso. asin que de von prinsipio l´anorma majoria m´afecta en forma de radicales más que osidaos per allò que en diuan a la siensia de la mico-logia (usia estudi dels primates) que no es pot matà tot el que està gras. i menos tractant-s´hi de culés. a buen saguru, el fong més parillós per la póo que me produse es la varietat pholloides per la ceba manita que arriba a tots els puestus de la forquilla asosial del clum. i per cumensà arriba anal cuarto poder comonopodiaserdeotramanera. és tremebundu. imaginint-sa bustés. ¿no es sierto? i és que per aquesta bunica rifa com qui diu hi tenim tots els boletus.
.
la intosicasión incluso es de muerte. sensa cap remei cassulà o probetià, el seu cuerpo non resiste mui mucho, potser un parellet de dies i pum. ja se poden tots bustés ajuntà en bunics grupettos en comsevol lloc del estadio que no duraran molt am aquet amvucat ficat a presidén. però els casadós ignoren que analgùn dels petits criaderus alguna espésie suelta en forma de prasiossa russellúsula amenaça l´horitzó del principal boletaira de tots els basalunistes. i és que quan les llàmines escampen les llavós y toda la semiente s´esparse de lo lindo por el cultibo asul y grana, esto ya no hai quien lo pare. en cabat, per a bolets de nova generasió (con un siclo vital de sinco anyos en el poder), se hase nesesario una reintrodusión no au-tóntona de nuevos ejenplares enserclándo a los espesímenes viejos ya conosios por todos... ni que sigui per probà que tal ens senten. ja els hi puc dir que anamí me senten fatal. sino mitin, al fin y al cabo un ruballó plurané és com un prasidén amusiunat, quan es fot a gotejà escampa llurs missèries a la resta del entorno
.
